Política

Cop als anhels de Còrsega

Macron rebutja les principals demandes del sobiranisme cors, com ara la cooficialitat de la llengua pròpia

Només obre la porta a afegir a la Constitució una menció a l’especificitat de l’illa

Després de mesos fent l’orni sobre la qüestió corsa, el president francès, Emmanuel Macron, va detallar ahir la seva visió sobre les reivindicacions del puixant moviment sobiranista d’aquesta illa del Mediterrani. La seva resposta va resultar un exercici d’ambigüitat macronista. Si la política econòmica del jove dirigent, de 40 anys, pretén combinar “el millor de la dreta i de l’esquerra”, la seva proposta per a Còrsega sembla una barreja de centralisme i federalisme.

Macron va tancar la porta a dues de les principals reivindicacions dels sobiranistes corsos: la cooficialitat de la llengua corsa i la creació d’un estatus de resident que obligui a viure a l’illa durant cinc anys per comprar un immoble. Però, en canvi, va obrir-la a reformar la Constitució francesa i permetre, així, que s’hi mencioni l’especificitat corsa.

“Soc favorable al fet que Còrsega sigui mencionada en la Constitució”, va anunciar Macron, ahir a la tarda a Bastia. El president francès va cloure la seva primera visita a Còrsega amb aquest esperat discurs en un centre cultural de la capital econòmica de l’illa en què va donar nous detalls sobre la seva reforma constitucional. “La reforma de l’article 72 obrirà les portes al dret a la diferenciació i això permetrà una transferència de noves competències”, va assegurar. París pretén concedir una certa iniciativa legislativa a les regions en aquelles matèries de les quals són competents. Còrsega té competències en turisme, cultura, patrimoni, aeroport, boscos, agricultura i pesca.

Tanmateix, el “cafè per a tots” a la francesa no satisfà els sobiranistes corsos. Preferirien que es reformés l’article 74 de la Constitució i s’assimilés, així, l’estatus de Còrsega al dels territoris d’ultramar, com ara Nova Caledònia, que celebrarà durant aquest any un referèndum d’independència.

“Èxit dins la República”

“Hem de fer una anàlisi durant el proper mes i prendre les decisions sobre la integració en el projecte constitucional. Espero que hi hagi un treball de fons que permeti a Còrsega tenir èxit dins de la República”, va afirmar Macron, que espera que la reforma constitucional es faci de manera “negociada” i “apaivagada” i que estigui llesta durant la primavera d’aquest any.

Amb la menció de Còrsega en la Constitució, Macron espera calmar les reivindicacions dels sobiranistes corsos. Ho aconseguirà? No ho sembla pas després de la reacció d’ahir dels dirigents sobiranistes. “Ha estat una ocasió perduda. El president de la República hauria pogut afirmar-se com l’home d’estat capaç de construir la reconciliació per a un debat tranquil i que tingués en compte les aspiracions del poble cors. I no ho ha fet”, va assegurar en declaracions a la cadena BFMTV l’autonomista Gilles Simeoni, el carismàtic president del govern regional cors. “En faig una valoració extremament negativa. Demanarem al poble cors que continuï la mobilització”, va declarar, per la seva part, l’independentista Jean-Guy Talamoni, president de l’Assemblea de Còrsega.

A més d’una reforma constitucional aparentment insuficient, Macron va denegar la resta de reivindicacions dels sobiranistes. Enmig d’un escenari en què hi havia cinc banderes franceses, cinc d’europees i cap de corsa, el president francès va oposar-se a la cooficialitat de la llengua corsa, a la creació d’un estatus de resident i a concedir una major autonomia fiscal a les autoritats de l’illa. “Es podria donar a Còrsega la llibertat d’establir noves taxes locals. Però no podem esperar que el producte dels impostos es quedi a Còrsega i no garantir el mateix dret a la resta de regions”, va afirmar el dirigent centrista.

D’aquesta manera, Macron va expressar el seu rebuig a una sèrie de demandes que generen un gran consens a Còrsega. Els nacionalistes corsos no només es van imposar amb el 56% dels vots en les eleccions regionals del desembre, sinó que 20.000 corsos (5.000 segons les autoritats franceses) van manifestar-se dissabte passat a Aiacciu per demanar al govern francès que escolti les reivindicacions dels nacionalistes. A més, el grup parlamentari de La República en Marxa (el partit de Macron) va votar, divendres, a l’Assemblea de Còrsega una resolució de suport a les demandes dels sobiranistes. Malgrat el consens, Macron prefereix ignorar-les. I ofereix una reforma constitucional, més aviat simbòlica, com a única solució als anhels del nacionalisme cors.

Còrsega podria establir noves taxes, però el producte dels impostos no es pot quedar a Còrsega
Emmanuel Macron
PRESIDENT FRANCÈS
Soc favorable a la menció de Còrsega a la Constitució
La reforma de l’article 72 obrirà les portes al dret a la diferenciació i a la transferència de més competències
Valoro [el discurs] del tot negativament. Demanarem al poble cors que continuï la mobilització
Jean-Guy Talamoni
President de l’Assemblea CORSA
Ha perdut l’ocasió d’afirmar-se com un estadista reconciliador per a un debat serè sobre Còrsega
Gilles Simeoni
PRESIDENT DEL GOVERN CORS

Els líders nacionalistes, escorcollats a l’entrada de l’acte presidencial

Redacció

En lloc del diàleg, el govern francès prefereix la unitat i la fermesa. Macron va iniciar la seva estada abans-d’ahir a Còrsega amb un discurs poc transigent envers les reivindicacions dels nacionalistes, durant la commemoració del vintè aniversari de la mort del prefecte Erignac. No només va rebutjar l’amnistia dels presos polítics corsos, sinó que va reivindicar l’autoritat de l’estat davant de la violència en una illa on el Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC) va abandonar la lluitat armada al 2014. Aquest discurs de Macron va accentuar la desconfiança entre el president i els nacionalistes corsos. Com a senyal de protesta, els dirigents sobiranistes van rebutjar ahir d’assistir a un dinar a Bastia amb membres del govern francès i diferents dirigents locals. Però després els líders nacionalistes van ser controlats a l’entrada de l’acte en què Macron va exposar la seva visió sobre Còrsega.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rússia ataca amb coets una zona residencial de Kíiv

Kíiv / Moscou

Junts insta ERC a aprofitar la debilitat política del PSOE

barcelona
MIGUEL ÁNGEL REVILLA
PRESIDENT DE CANTÀBRIA

“Entro en confrontació amb qui parla d’un conflicte amb la llengua”

santander

Elles als ajuntaments

GIRONA
GENOVEVA CATALÀ
exsecretaria general de medi ambient de la Generalitat

“Sort en vam tenir, del règim del 78 i la conquesta democràtica”

barcelona

Ucraïna perd Severodonetsk i Rússia assoleix el control de quasi tota la regió de Lugansk

Kíiv / Moscou
Israel
Crisi política

Netanyahu entra en joc

Beirut
EL RADAR

Júpiter baixa de l’Olimp

Investiguen un tiroteig en un bar LGTBI a Oslo com un atac terrorista

oslo