La UE obre la pugna pels diners
Els Vint-i-set estudien com cobrir el forat que deixarà la marxa de Londres en els pressupostos europeus
Els socis rebutgen la tria “automàtica” del cap de la Comissió d’entre els candidats dels partits
Tret de sortida a la batalla per repartir el gran pastís que suposa el Marc Financer Plurianual de la Unió Europea. Un megapressupost per a 7 anys on s’acorden les contribucions dels estats membres i la distribució dels diners.
La cimera informal i descafeïnada d’ahir va servir als caps d’estat i de govern per temptejar el terreny de les negociacions i iniciar una estratègia per salvaguardar les seves partides prioritàries. I és que la pugna es preveu caldejada. El forat d’entre 12.000 i 15.000 milions anuals que deixarà el Regne Unit, contribuïdor net, quan marxi i l’ambició de reforçar la política de defensa, migració i canvi climàtic, forcen els líders europeus a enviar més diners a Brussel·les i a assumir retallades. Mentre que els països bàltics, França i Alemanya estan disposats a posar més diners sobre la taula, Àustria, Holanda, Dinamarca i Suècia no volen afluixar la cartera.
Qui ho té pitjor per patir la tisora és el sector agrícola i les regions. La setmana passada la Comissió Europea ja va deixar clar que si s’han de fer retallades, la tisora ha de passar sí o sí per agricultura i política regional. Actualment, aquestes partides suposen el 70% del pressupost. Ara bé, el negre escenari que deixaria moltes regions i alguns estats sencers com França sense fons regionals ha aixecat molta preocupació a les cancelleries europees. El director del think tank Bruegel, Guntram Wolff, alerta sobre les dificultats per tancar parcialment aquesta aixeta i posa com a exemple el cas català: “Molts catalans s’estan començant a preocupar; no només pensen que paguen massa a Espanya, sinó que ara potser rebran menys d’Europa.”
Ara bé, diverses fonts consultades asseguren que no hi haurà un canvi radical del pressupost, sinó que es faran petits o mitjans ajustos. A tot això se li suma la pressió de Juncker als líders per accelerar negociacions i tancar un acord sobre el pressupost abans que finalitzi la legislatura. Fonts diplomàtiques europees no són optimistes i recorden “la dificultat tècnica” per pactar un pressupost plurianual d’aquesta magnitud.
Fons condicionats
Una altra qüestió espinosa és la possibilitat d’introduir una condicionalitat als fons per a les regions més pobres: les transferències dependrien de si l’estat en qüestió respecta l’estat de dret i, per tant, podrien afectar països com Polònia o Hongria. Tot i això, el mateix president del Consell Europeu, Donald Tusk, es va sorprendre per la poca oposició a aquesta mesura. “Va ser menys controvertida de l’esperat”, va dir, i fins i tot va assegurar que Varsòvia ho acceptaria. També l’eix francoalemany ho vol incloure i Macron va anar més enllà demanant que la UE no financi governs que no respecten els valors dels tractats, paradisos fiscals o governs que “organitzen” dumping social. Unes declaracions intencionades cap als irlandesos. L’únic que no tenia ni idea d’aquesta proposta va ser Rajoy que, interrogat per El Punt Avui sobre aquesta qüestió, va dir que ningú havia dit res sobre això i que ni tan sols ho havia sentit. “Això no està sobre la taula”, va dir, tot i que era un dels punts principals de l’agenda d’ahir.
Però al menú de la cimera hi havia un segon plat més institucional: el sistema d’elecció del president de la Comissió Europea. Una proposta de nom impronunciable: Spitzenkandidaten. Consisteix que tots els grups polítics europeus presentin un candidat a la presidència abans de les eleccions. Però l’Eurocambra ha volgut anar més enllà i va proposar que aquell candidat que reuneixi la majoria parlamentària sigui automàticament president. Els líders van donar un cop de porta a la idea. Tal com defensava el belga Michel, els tractats diuen que el Consell té el poder per proposar el candidat, tenint en compte el resultat de les eleccions, però va reconèixer que “els partits són lliures d’organitzar-se” per escollir un cap de llista. Per tant, si els grups polítics mantenen la idea es podria donar la situació que el Consell proposés un candidat que no s’hagi presentat a les eleccions. Cada cop és més recurrent la idea que un primer ministre es proposi per presidir la Comissió en cas que no hi hagi consens entre partits i governs.
LES XIFRES
Reforç de l’acció militar al Sahel
Natàlia Segura RaventósBrussel·les incrementa amb 116 milions d’euros la seva contribució a l’anomenat G5 Sahel, format per Mali, Burkina Faso, Mauritània, el Níger i el Txad. La bossa de diners forma part del nou compromís d’uns 50 països, entre ells els Estats Units, per finançar amb 414 milions l’operació militar conjunta dels cinc estats. Aquest anunci s’emmarca en l’estratègia del club europeu, impulsada per Alemanya, que vol estabilitzar el nord d’Àfrica i millorar el control de fronteres als països de trànsit per frenar l’onada migratòria abans que arribi a les costes europees. “No només hem de lluitar contra la immigració il·legal a Líbia. També ho hem de fer a Mali, el Níger, el Txad. Europa hi està involucrada”, va dir la cancellera Merkel. Malgrat que Rajoy va ser incapaç, ahir, de recordar els cinc països que formen el Sahel, va anunciar que l’Estat espanyol assumirà aquest any el lideratge de la força de seguretat que entrenarà els militars d’aquesta regió.
