Narcís Junquera, el nou alcalde d'Amer, fa una crida per formar un govern unitari
El fins ahir alcalde d'ERC, Xavier Targa, es mostra disposat a estudiar la proposta del nou govern de CiU i IA
A les dotze del migdia, amb puntualitat gairebé britànica, va començar ahir a l'ajuntament d'Amer el ple amb un únic punt en l'ordre del dia: la moció de censura dels grups de CiU i Independents d'Amer (IA) contra el govern municipal format per tres regidors d'ERC i un independent de Coalició per Amer (CA).
La limitada sala de plens va quedar petita pel gran nombre de mitjans de comunicació i veïns que ocupaven fins i tot l'escala d'accés. El resultat a favor de la moció estava cantat. Els tres regidors d'IA i tres dels quatre de CiU van sumar prou vots per tombar el govern municipal. El regidor de CiU Joaquim Orri, que a més va presidir la cessió en ser el regidor de més edat, es va abstenir. Entre els assistents hi havia també l'exdelegat de Governació a les comarques gironines i alcalde de Bescanó, Xavier Soy.
Junquera, com a candidat a l'alcaldia, va ser el primer en el torn d'intervencions. Res de nou en relació amb el que manifesta des de fa deu dies: govern inoperatiu, falta d'informació a l'oposició i, gairebé de puntetes, referències a la complicada situació urbanística, herència de Güell quan era alcalde. La resta dels minuts els va utilitzar per fer crides a la unitat del poble, a treballar tots junts i a reiterar fins a tres vegades que la moció no anava contra ningú ni contra cap grup polític.
Més concret i contundent es va mostrar el derrotat Targa. Va recordar l'enemistat «atàvica» que hi havia entre Junquera i Güell, fins al punt que encara tenen temes al jutjat des del 2002 per resoldre. Tot i que va deixar clar que el mecanisme legal de la moció de censura era totalment legítim, va dubtar que les motivacions fossin ètiques. Quant al retret que li havia fet abans Junquera sobre una demanda de més d'11 milions d'euros contra l'Ajuntament a causa de la declaració de nul·litat de llicència que pesa sobre la construcció de 76 pisos i atorgada en temps de l'alcaldia de Joan Güell, Targa ho va desmentir, però va matisar que en el cas que existís s'hauria de derivar cap al responsable directe d'haver atorgat llicències il·legals, és a dir, Güell.
Va ser quan es va referir a l'exalcalde que es va mostrar més dur. Va considerar el seu matrimoni polític amb CiU «de conveniència» i d'intent d'«amagar vergonyes». En aquest punt es va mostrar especialment crític amb el fet que fos una cosa anunciada que Güell dimitirà en un termini de temps curt, pels volts de Setmana Santa, i que aquesta dimissió formés part del pacte per la moció de censura.
Eloqüent silenci de Güell
Ningú, ni el nou alcalde ni el mateix Güell, va desmentir les paraules de Targa sobre la quasi imminent dimissió de l'independent. Güell, en el seu discurs, no hi va fer cap referència i va raonar la seva motivació en presentar la moció de censura: «No ens podíem quedar plegats de braços davant el menyspreu que mantenia ERC cap a nosaltres.» En l'única al·lusió al seu pas com a alcalde, va evitar parlar del tema que encara està pendent als tribunals i es va limitar a dir: «Cal girar full del passat.»
L'altre regidor independent, Pere Clermont, va negar la inoperativitat del govern del qual formava part, i va enumerar diverses accions.
Finalment el ple va acabar, un cop s'havia fet el traspàs de mans de la vara d'alcalde, amb un discurs de Junquera, lloant el passat històric d'Amer i que va acabar amb una crida a un govern d'unitat. ERC, de moment, diu que ja s'ho pensarà.
La sang no arriba al riu
josep maria sebastianDe moment, sembla que a Amer hi ha consens per evitar antigues convulsions polítiques i divisions ciutadanes per causa de la política municipal. La impressió del ple d'ahir era que hi havia un acord tàcit (o potser no) de no cremar cap nau per part dels grups polítics. El terreny de joc va estar ocupat, pràcticament, per Narcís Junquera i Xavier Targa, de CiU i ERC respectivament, evitant en tot moment les distàncies curtes. Un dels que havien de ser protagonistes, l'exalcalde independent Joan Güell, va fer un discurs anodí, no va concretar absolutament res i es va limitar a carregar contra els mitjans de comunicació, acusant-los de portar mal estar a Amer. Sobre la seva dimissió, pactada amb CiU, i les seves implicacions judicials, ni piu. Només va llançar pilotes fora.
Un pacte per salvar els mobles
Ningú interpreta que sigui una coincidència que la moció de censura a Amer hagi estat presentada en el mateix moment en què el govern d'ERC i CA va haver d'assumir la seva minoria a l'hora de ratificar una decisió legal, que a més afecta, i greument, la població per una concessió de llicència declarada il·legal pels serveis jurídics de la Generalitat i que a hores d'ara ja és a les mans de la fiscalia.
Un dels membres que ara ha impulsat la moció de censura està acusat d'haver atorgat la llicència i, per tant, podria veure's obligat en un futur a assumir les conseqüències d'una operació urbanística que es tradueix en 76 habitatges buits i declarats fora de la llei.
El grup majoritari de Convergència i Unió, que fins ara no ha tingut tasques de govern, es va negar fins a dues vegades a ratificar una declaració manifesta d'il·legalitat emesa per una administració superior.
L'opinió majoritària entre els qui no accepten la moció és que es podria tractar d'una maniobra per guanyar temps, esperar que canviïn els aires que bufen a la Generalitat, i que en el cas que en les properes eleccions al Parlament hi hagi un canvi de govern, trobar tecles més adequades per redreçar una situació urbanística tan complicada. Això, però, serà difícil perquè el cas ja és a les mans d'un altre estament, concretament a les de la justícia.
Res de tot això, però, va transcendir en el ple d'ahir i s'hi va passar gairebé de puntetes.
Totes les raons que van donar CiU i IA van ser generalitats sobre falta d'informació, retard en el pressupost, falta d'inversions, etc. De fet, els punts que figuren en el manual del bon opositor en qualsevol ajuntament.
