Setge al procés sobiranista
El Síndic alerta que la decisió de Llarena és “un atac greu” als principis de l’Estat de Dret
Ribó recorda que només el president del Parlament pot decidir el debat d’investidura i que els tribunals no poden substituir aquesta funció democràtica
Convida els ciutadans a queixar-se als tribunals com a afectats per la vulneració de drets polítics
-
VÍDEO: Declaracions del Síndic de Greuges, Rafael Ribó
-
El síndic de greuges, Rafael Ribó, durant la roda de premsa d'aquest divendres on ha valorat la decisió del Suprem ACN.
El síndic de greuges, Rafael Ribó, considera que la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de denegar al candidat de Junts per Catalunya (JxCat) a la investidura, Jordi Sànchez, el permís per acudir al ple previst pel proper dilluns al Parlament és “un atac greu als principis que sustenten l’Estat de dret”.
Ribó ha llegit un manifest aquest divendres on denuncia que la decisió del magistrat espanyol vulnera “els drets de participació política” tant del diputat de JxCat com “de tota la ciutadania de Catalunya”.
El Síndic recorda que tan la Constitució espanyol com el Conveni europeu de drets humans determinen que les persones que no incorren en causa d’inhabilitació poden ser elegides com a representants i exercir la seva tasca com a parlamentàries. “Adoptar una opinió contrària significaria buidar de contingut el sentit del dret a ser candidat en unes eleccions”, afegeix.
A més, recorda que en el cas de Catalunya, l’Estatut determina que només el president del Parlament pot decidir, després de les consultes als grups parlamentaris, qui pot ser candidat a la presidència. “El poder judicial no pot substituir aquesta funció democràtica”, avisa.
“Jordi Sànchez és plenament titular de tots els drets polítics que li reconeixen la Constitució i els tractats internacionals”, sentencia Ribó. Per tant, segons ell, la negativa del jutge a permetre la seva participació al ple d’investidura “vulnera de manera flagrant aquests drets i va en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que considera que el paper dels òrgans judicials no pot en cap cas modificar l’expressió del poble”.
El Síndic constata que en aquest cas no només resulten afectats els drets polítics del diputat empresonat sinó “de tota la ciutadania”.
Per tot plegat, conclou que hi ha motius per recórrer la decisió davant la Sala Penal del Suprem i, en cas que aquesta desestimi la petició, per interposar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional. Si malgrat tot “persisteix aquesta restricció injustificada, arbitrària i discriminatòria”, creu que hi ha base per formular una demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans amb sol·licitud de mesures cautelars per permetre al candidat Jordi Sánchez presentar-se a la investidura com a president de la Generalitat de Catalunya.
Ribó reitera el seu compromís d’elevar el cas a les institucions europees que defensen els dretes humans, com el Consell d’Europa, la Comissió Europea i les Nacions Unides. A més, convida els ciutadans a presentar als tribunals les queixes que considerin oportunes com a directament afectats.
El Síndic investiga la “proporcionalitat” dels requeriments d’Hisenda a la Generalitat
ACNEl Síndic de Greuges ha iniciat una investigació per analitzar la “proporcionalitat” i els “efectes col·laterals” dels requeriments del ministeri d’Hisenda a la Generalitat sobre pagaments o ajuts atorgats des del 2015 a una seixantena de persones, entitats, mitjans de comunicació i empreses .
Ribó ha recordat que el govern espanyol ja va intervenir l’administració catalana “de manera possiblement il·legal i inconstitucional” a partir d’una ordre de la Comissió Delegada d’Afers Econòmics al setembre del 2017, “per la qual disposava de tots els mecanismes de control de les finances públiques de Catalunya”.
En aquest context, considera que es pot tractar d’una inspecció “aleatòria i discriminada” d’organismes públics, institucions, entitats, professionals i acadèmics i que els requeriments poden suposar “un clar atemptat a la llibertat d’expressió, d’opinió, de comunicació, de càtedra i a l’activitat de recerca i investigació”.
També detecta “indicis de l’efecte intimidatori” en els reiterats requeriments que el secretari d’estat d’Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, ha anat efectuant. En aquest sentit, avança que estudiarà “a fons” la qüestió per analitzar “la proporcionalitat dels requeriments, la seva motivació i justificació, així com els efectes col·laterals que es puguin estar produint”. Fet això, elevarà “les conseqüències i les recomanacions” a totes les institucions implicades com el govern espanyol, les corts generals, el Parlament de Catalunya i les entitats professionals. També informarà les Nacions Unides, la UE i el Consell d’Europa sobre les possibles afectacions a les llibertats fonamentals.
El Síndic convida totes les persones, institucions i entitats afectades a sumar-se a aquesta iniciativa i a fer-li arribar les seves queixes, si ho consideren oportú, tant de manera general com en el cas concret que els pugui afectar.
