Política

La Guàrdia Civil admet ara que hi ha despesa no pagada

Augmenta la malversació del govern per l’1-O en 1,9 milions, i suma per error 25.000 euros

Si no s’ha abonat, el delicte s’hauria de rebaixar a administració deslleial, penat amb fins a 8 anys de presó

En l’enèsim informe de la Guàrdia Civil encarregat pel magistrat del Tribunal Suprem per, en aquest cas, trobar proves sobre si el govern català va malversar fons públics en el referèndum de l’1-O es tornen a recollir errors greus. En aquest cas, la policia judicial de la VII Zona de la Guàrdia Civil, a Barcelona, augmenta en 1,9 milions els 1,6 milions suposadament malversats, i erra en una suma i infla amb 25.000 euros de més unes despeses atribuïdes al Diplocat vers els observadors internacionals. La novetat d’aquest informe és que per primer cop la Guàrdia Civil admet que hi ha partides calculades com a malversades que no haurien estat pagades, afirmació que avalaria la tesi del ministre Montoro, que la Generalitat, intervinguda econòmicament des del 2015, no es va gastar diner públic per l’1-O.

No obstant això, si es demostra que el govern de Puigdemont va comprometre però no pagar diners públics per al referèndum, el president i els consellers processats podrien ser acusats d’un altre delicte: administració deslleial. Aquest delicte, reformat el 2015, castiga la temptativa de la malversació i inclou diners públics. El delicte de malversació és castigat amb fins a 12 anys de presó (amb despesa superior als 250.000 euros), i la pena màxima de l’administració deslleial agreujada és fins als vuit anys de presó.

En l’informe de la Guàrdia Civil, de nou planes i presentat el 27 de març al Suprem i investigat com a peça secreta, s’informa el magistrat que la majoria de l’informació aportada prové de la investigació ja feta al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que manté una vintena d’imputats per l’organització de l’1-O. El Tribunal Suprem i el jutjat de Barcelona estan investigant la mateixa malversació, fet que provoca que demanin a la policia judicial de la Guàrdia Civil les mateixes cerques, que executen els mateixos agents. En aquest sentit, alerten el jutge Llarena que el seu col·lega de Barcelona, el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, darrerament ha interrogat càrrecs públics, treballadors i empresaris ver la malversació de l’1-O. “Aquestes declaracions han pogut d’alguna manera alterar, modificar, complementar o aclarir les conclusions a què s’arriben en aquestes diligències”, precisa el cos armat al jutge Llarena. No li detallen que responsables d’Unipost o de la nau de Bigues i Riells certifiquen que no van cobrar ni un euro de la Generalitat.

Així, detallen una partida de 502.639 euros en dues campanyes de publicitat als mitjans de comunicació. Pel que fa a la partida més gran, de 980.313 euros a Unipost per haver fet les cartes als membres de les meses electorals, s’admet per primer cop que aquestes cinc factures, repartides entre departaments (Presidència, Salut, Cultura, Economia i Treball), no han estat cobrades (“en dos cops s’ha intentat”, precisen). Amb tot, asseguren que els seus responsables, els consellers, “sabien” què era l’encàrrec i el “van aprovar”.

Com a novetat, aporten una partida de 61.879 euros de cartells pagats per Òmnium, de la qual s’afirma, que actua com a “societat interposada de la Generalitat”. A més, tot i que la instrucció està acabada, els agents afirmen que volen aclarir si un pagament de JxCat es va fer amb diners d’una subvenció; el valor dels estudis encarregats al jurista Carles Viver Pi i Sunyer, i si s’han pagat els 152.578 euros estimats de paperetes comissades.

LA XIFRA

12
anys de presó
implica la malversació de fons si supera els 250.000 euros. La temptativa o administració deslleial, 8 anys de presó.

Onze casos contra Mossos, retornats

La magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, que investiga la direcció dels Mossos per sedició i grup criminal, va acordar ahir de retornar a un jutjat de Cornellà de Llobregat una investigació per una denúncia contra la policia catalana de la zona per “passivitat” l’1-O. Amb aquesta ja són onze les investigacions de jutges de ciutats catalanes que Lamela retorna perquè en rebutja la competència. Li queden dos casos més per resoldre. Els jutges territorials sostenen que l’actuació dels agents va ser decidida pels caps, amb el major Josep Lluís Trapero al capdavant. Lamela, com la fiscalia, no ho comparteix: assegura que “no hi ha connexitat de testimonis” i reitera que no pot investigar els 7.000 agents de guàrdia l’1-O.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia