L’aterratge forçat de Sánchez
El president espanyol presenta un programa de govern difús, desdient-se de promeses anteriors, mentre demana pragmatisme als eventuals socis
Afirma que el diàleg és una cursa de fons i evita respondre a ERC i al PDeCAT si la nova fiscal general de l’Estat afluixarà el setge
El socialista reitera que el conflicte català es resoldrà votant
Després d’un mes i mig a La Moncloa i d’haver-se refugiat durant tot aquest temps en la política exterior, Pedro Sánchez va topar ahir al Congrés amb les seves pròpies contradiccions en la presentació del seu programa per intentar esgotar la legislatura. El president espanyol admetia les seves limitacions en tantes i tantes accions de les quals havia fet bandera a l’oposició –fiscalitat, llista d’amnistiats o derogacions de lleis com la Lomqe o la reforma laboral– mentre reclamava als eventuals socis una dosi de realisme amb la qual el socialista s’havia volgut presentar a la cambra per demanar-hi suport. I enmig de la dosi de pragmatisme que va voler imprimir a la seva intervenció, i aprofitant la recent visita del president Quim Torra a La Moncloa, Sánchez alertava ERC i el PDeCAT: “Podem parlar de tot, però tot no és possible”, en al·lusió a l’autodeterminació.
Sánchez va comparèixer a petició pròpia en un ple que es va allargar gairebé sis hores i que va acabar convertint-se en un improvisat debat de política general, atès que enguany no està previst convocar-lo. El socialista va desgranar els eixos principals de la seva acció de govern, però sense aprofundir gaire en cap matèria, malgrat la pressió que pretenien exercir els seus principals socis d’Units-Podem, sobretot en la qüestió de l’augment de la despesa social; en la reducció del pressupost de Defensa –després que hagi decidit augmentar-lo–, en la política migratòria o en la desaparició de les CIE. En tots els casos, Sánchez va insistir en la tesi del pragmatisme per no comprometre’s amb els de Pablo Iglesias o per desdir-se del que havia assegurat quan era a l’oposició. També va insistir que “en breu” es traslladaran a un altre indret les despulles del dictador Francisco Franco, enterrat al Valle de los Caídos, malgrat que des del seu entorn adduïen problemes tècnics per justificar un ajornament de l’operació que estava prevista per aquest mes.
En tot cas, una de les qüestions en què més va posar l’accent Alberto Garzón, d’IU, va ser en l’exigència que el PSOE doni suport a una comissió d’investigació sobre la presumpta activitat delictiva de Joan Carles I, però Sánchez també en aquest camp va procurar esmunyir-se i es va limitar a assenyalar que decidiran els propers passos un cop s’hagin escoltat les explicacions del director del CNI, Félix Sanz Roldán, en una futura compareixença en la comissió de secrets oficials.
Prohibir amnisties
En aquest punt, Sánchez insistia ahir a negar-se en rodó a exhibir la llista de persones que es van acollir a l’amnistia fiscal de Rajoy, i entre les quals figuraria un parent del rei emèrit que actuaria com el seu testaferro. El president espanyol es va limitar a assenyalar que publicar els noms implicaria “prevaricar” i l’únic compromís que va adquirir va ser prohibir les amnisties.
Mentrestant, el PP i Ciutadans van aprofitar el debat per tornar a carregar contra la feblesa numèrica del govern –emfasitzant el fracàs del dia anterior del decret de RTVE– i, sobretot, per recordar-li els suports que li van permetre guanyar la moció de censura. “Fa 45 dies que ocupa La Moncloa, i amb un preu molt alt. Però el lloguer no el paga ell, el paguem tots els espanyols i el cobren Torra, Puigdemont, Rufian, Iglesias, el PNB i Bildu”, reblava Albert Rivera. El líder de Cs i Sánchez van protagonitzar alguns dels moments més tensos, després que el socialista posés en relleu que el paper del partit taronja s’anirà diluint a mesura que avanci el diàleg entre l’Estat i Catalunya, fins al punt de retreure’ls que tant ells com el PP han crescut gràcies a la pugna. Rivera, força dolgut, assenyalava que és “indigne” que se’ls acusi de viure còmodes amb l’enfrontament “portant escorta” i amb companys “assetjats”.
En sintonia amb la duresa exhibida en anteriors debats, el portaveu popular, Rafael Hernando, es va mostrar tan o més punyent que Rivera en la descripció dels eventuals socis: “Amics d’ETA, colpistes i vells comunistes transformats en populistes bolivarians” als quals va assegurar que ja havia començat a pagar el preu del seu suport, posant com a exemples els trasllats a les presons catalanes; la reunió amb Torra o una eventual retirada dels recursos del govern de Rajoy davant el TC contra lleis catalanes. Hernando ahir s’acomiadava com a portaveu perquè ja es dona per fet que el vencedor del congrés, ja sigui Soraya Sáenz de Santamaría o Pablo Casado, dissenyarà nous equips de direcció.
Marge “insuficient”
Sánchez també va voler presentar com un gest l’anunci de l’augment del 0,1 al 0,3% del llindar del dèficit fiscal dels territoris, si bé això no impedirà que el vicepresident Pere Aragonès demà s’absenti del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). I, de fet, el portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, li va avançar que el marge és “insuficient”. Tant Campuzano com Joan Tardà, portaveu d’ERC, van coincidir en una reclamació que va quedar sense resposta de Sánchez, la necessitat que la fiscalia general de l’Estat es replantegi el setge judicial contra els artífexs del procés. El que sí va assegurar, davant les exigències que s’atengui el clam a favor d’exercir el dret d’autodeterminació, és que el govern espanyol serà “audaç i valent, dins la Constitució” per resoldre una qüestió que insistia que serà una cursa de fons. El conflicte se solucionarà “votant els catalans”, sentenciava després de recordar que tenen un Estatut que no és el que van avalar. Una vegada més, doncs, va evidenciar que les posicions estan molt allunyades, perquè mentre els grups catalans apunten a un referèndum pactat, Sánchez es manté en una reforma de la Constitució de la qual ahir ni tan sols va fer esment.
