Rajoy ignora la pugna
comiat El líder del PP abandona definitivament la presidència sense esmentar l’elecció del successor ni fer cap gest cap als candidats reivindicar-se Defensa el seu llegat i la gestió del 155 davant dels atacs d’Aznar
Mariano Rajoy va donar ahir una nova lliçó als seus de com escapolir-se quan venen mal dades. El president del PP va portar fins a l’extrem la seva neutralitat pel que fa a l’elecció del seu successor, fins al punt que en el seu darrer discurs com a cap de files ni tan sols va fer esment a la cruenta batalla que estan duent a terme Soraya Saénz de Santamaría i Pablo Casado. Ni una sola referència a la votació que avui decidirà el lideratge del partit i els seus protagonistes. Com si no existís. I mentrestant, els aspirants esgotaven les últimes hores per continuar amb el seu particular intercanvi de retrets i emfasitzar uns aires de victòria que a hores d’ara és a les mans dels 3.082 compromissaris i de la papereta que escolleixin quan avui a les onze del matí se’ls cridi a votar.
Així, mentre des de l’entorn de Sáenz de Santamaría aquests darrers dies s’havia suggerit que Rajoy mirava amb força preocupació el caire que havia anat prenent la campanya i el ressorgiment de les essències de l’aznarisme, representades en Casado i que, per tant, faria algun gest que impliqués avalar la crida a tancar el congrés amb la llista unitària que des del primer moment ha reivindicat l’exvicepresidenta, l’encara líder popular va obviar definir-se, i no va assenyalar als compromissaris qui hauria de ser el seu successor. L’únic que va suggerir als aspirants, sense nomenar-los, és que siguin “responsables” perquè estan cridats a escriure “la història de demà”.
La major part dels seus missatges, en tot cas, anaven dirigits a reivindicar la seva obra de govern –especialment en la gestió del conflicte amb Catalunya–, defensant amb vehemència el seu paper com a garant “de la unitat d’Espanya” i del desmantellament de l’executiu de Carles Puigdemont, mentre alertava que a hores d’ara el que de debò està en perill és la “llibertat” dels catalans que no combreguen amb l’independentisme.
Aznar, de fons
El discurs, sens dubte, va estar farcit de retrets que llançava contra el que amb els anys s’ha convertit en el seu principal enemic intern i ara alineat amb Casado, José María Aznar: lloant la manera com va aplicar el 155, pel fet de presumir que “mai” va negociar res amb ETA ni va apropar presos, i fins i tot per la garantia que serà “lleial” al partit un cop s’apaguin els focus i deixi la primera línia de la política. Davant d’això, alguns compromissaris interpretaven que l’aferrissada defensa que va fer del seu llegat és una picada d’ullet a favor de la vicepresidenta, ja que al cap i a la fi van compartir taula durant set anys al Consell de Ministres i, sobretot, ella va ser l’artífex del setge a l’independentisme.
Sigui com sigui, els que asseguren que aquesta és una batussa que va més enllà de les aspiracions de Sáenz de Santamaría i de Casado i que el que veritablement es dirimeix és donar continuïtat a l’herència de Rajoy o recuperar la d’Aznar, apuntaven que el vent semblava bufar a favor del que ha dirigit el partit en els últims catorze anys. Però el cert és que ahir era el dia en què el protagonista era Rajoy, mentre que Aznar –que ni tan sols ha estat convidat al congrés, era el gran absent, fins i tot durant els diferents discursos– i aquesta circumstància tampoc no es pot acabar d’utilitzar de termòmetre per determinar quina pot ser la preferència majoritària dels compromissaris. Pel que pogués ser, l’aspirant Casado va arribar a la cimera volent fer seva la trajectòria de Rajoy, tot i que n’havia criticar alguns aspectes. D’alguna manera, a la recta final intenta espolsar-se la imatge que la seva victòria suposarà el desembarcament del PP amb més càrrega ideològica i escorat a la dreta, abandonant un espai de centre que Sáenz de Santamaría insisteix que és la que millor el representa.
Avui, si més no, el congrés arrencarà amb la presentació del programa dels dos aspirants i els seus respectius equips. Casado avançava que sotmetrà a votació una candidatura d’unitat, si bé insistia que la integració de Sáenz de Santamaría hauria d’esperar a després d’una votació que anit es continuava presentant com una batalla oberta.
“El millor president”
Al marge de les disputes dels dos contendents, de la guerra bruta que els ha acompanyat i del seu afany per exhibir suports i avals públics, ahir el PP es va centrar en Rajoy, a qui fins i tot alguns dels que el van precedir en la paraula li van arrencar llàgrimes. “Has estat el millor president”, exclamava Ana Pastor, que aquests dies se li ha encomanat la presidència de la cimera. Visiblement emocionat, l’excap de l’executiu espanyol es va dirigir per darrera vegada al ple dient que havia estat un orgull presidir el PP algú que, com ell, “estima Espanya”.
