Política

L’independentisme català, a judici

La fiscalia ultima escrits d’acusació amb penes excessives per als processats

Els advocats es reforcen per trencar el fals relat de la violència a Catalunya

La cri­mi­na­lit­zació de l’inde­pen­den­tisme català, vis­cuda el dar­rer any, tindrà el seu plat fort a mit­jan octu­bre, quan és pre­vist que la fis­ca­lia pre­senti els escrits d’acu­sació con­tra divuit mem­bres del govern, la mesa del Par­la­ment i líders soci­als (9 d’ells empre­so­nats) davant el Tri­bu­nal Suprem i també con­tra la cúpula dels Mos­sos d’Esqua­dra, a l’Audi­en­cia Naci­o­nal, a Madrid. S’espera una petició de penes molt ele­va­des tant per als acu­sats de rebel·lió (cas­ti­gat amb un màxim de 25 anys de presó), com per als de sedició, espe­ci­al­ment con­tra el major Josep Lluís Tra­pero, amb qui la magis­trada ja s’ha acar­nis­sat pro­ces­sant-lo per dos delic­tes de sedició, a més del de for­mar part d’una orga­nit­zació cri­mi­nal.

Tot i els reclams dels par­tits polítics cata­lans perquè el govern soci­a­lista de Pedro Sánchez faci rebai­xar les acu­sa­ci­ons i alli­be­rar els pre­sos, els advo­cats defen­sors no espe­ren res de la nova fis­cal gene­ral de l’Estat, María José Segarra. Fonts judi­ci­als asse­gu­ren que quan Segarra defensa la feina dels fis­cals amaga uns difícils equi­li­bris perquè els seus sub­or­di­nats no li mun­tin una rebel·lió, a través de la petició d’un con­sell fis­cal, on es deba­ten i voten qüesti­ons jurídiques en què el fis­cal gene­ral de torn pot que­dar reforçat o tocat. També ha trans­cen­dit que la fis­ca­lia podria can­viar i rebai­xar la petició de les penes en aca­bar el judici. Pri­mer se cele­brarà el del Suprem i, després, el de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, segu­ra­ment quan acabi el pri­mer, ja que espe­rar fins a la sentència del Suprem seria massa perquè pot pas­sar més de mig any.

Així, els advo­cats dels pro­ces­sats tre­ba­llen con­tra rellotge pre­pa­rant el judici, del qual ja s’asse­gura que començarà al gener. Ara estu­dien qui­nes pro­ves, quins tes­ti­mo­nis i peri­ci­als con­si­de­ren que man­quen rea­lit­zar de cara a la vista. Aquesta set­mana havien de dema­nar-ho, però final­ment el Suprem els ha ampliat el ter­mini fins al 2 d’octu­bre.

El tap del TC

Els pena­lis­tes cata­lans no dei­xen de fer col­zes, fins i tot els caps de set­mana, per desem­mas­ca­rar amb argu­ments jurídics el relat inven­tat con­tra l’inde­pen­den­tisme català, mal­grat que saben que en aquest procés judi­cial, poli­tit­zat i “injust”, juguen amb des­a­van­tatge.

Una prova objec­tiva és el cas del pena­lista Jordi Pina, defen­sor de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Pina ha pre­sen­tat un total de set recur­sos d’empara al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) i aquest els hi ha admès tots, tren­cant de manera sor­pre­nent l’estadística d’aquest tri­bu­nal, el qual no admet a tràmit el 97,6% d’aquests recur­sos, segons indica en la seva memòria del 2017.

La pri­mera petició d’empara va ser el novem­bre del 2017, en què dema­nava la lli­ber­tat de Sànchez i qüesti­o­nava la com­petència de l’Audi­en­cia Naci­o­nal en tenir el cas dels líders de l’ANC i Òmnium, que després va pas­sar al Suprem. El dar­rer recurs d’empara ha estat aquest estiu, en què Pina recla­mava al tri­bu­nal que habi­lités l’agost, com de manera excep­ci­o­nal va acor­dar el Suprem per a la causa cata­lana, per avançar les seves peti­ci­ons. Tot admès i muts. “El tri­bu­nal admet a tràmit de manera rutinària tots els recur­sos pre­sen­tats pels dipu­tats, un fet mai vist en la dila­tada car­rera d’aquest advo­cat”, exposa Pina en un dels escrits al TC i hi afe­geix que li “pre­o­cupa la inacció del tri­bu­nal i que usi l’admissió perquè els dipu­tats no puguin anar a Estras­burg”. És a dir, per poder pre­sen­tar una denúncia al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) cal esgo­tar pri­mer els recur­sos als tri­bu­nals de cada país, i el del TC és el dar­rer a l’Estat espa­nyol.

Una altra irre­gu­la­ri­tat de la causa gene­ral con­tra l’inde­pen­den­tisme català, oberta en dife­rents jut­jats, és la des­ta­pada recent­ment per l’asso­ci­ació Drets vers el jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, que des del març del 2017 inves­tiga l’orga­nit­zació del referèndum i ja acu­mula prop d’una cin­quan­tena d’impu­tats. El magis­trat Juan Anto­nio Ramírez va asse­gu­rar a la CUP que no inves­ti­gava res de l’1-O ni la for­mació anti­ca­pi­ta­lista i per això des­car­tava que es per­sonés com a acu­sació popu­lar. Ara la secre­ta­ria judi­cial del jut­jat ha hagut d’adme­tre la inves­ti­gació que Drets ha acon­se­guit acla­rir tot pre­sen­tant un recurs a l’Audiència de Bar­ce­lona, i on també va denun­ciar que la Guàrdia Civil inves­ti­gava pel seu compte càrrecs i tècnics del govern sense un segui­ment del magis­trat. La denúncia per fal­se­dat docu­men­tal con­tra la Guàrdia Civil la inves­tiga el jut­jat d’ins­trucció 32.

La violència

Un total de 109 catedràtics en dret penal de l’Estat espa­nyol van subs­criure un mani­fest, el 27 de novem­bre pas­sat, en què nega­ven que les acci­ons del Par­la­ment i del govern català –en apro­var lleis, rea­lit­zar un referèndum suspès i decla­rar la inde­pendència de Cata­lu­nya sense cap acció exe­cu­tiva– encai­xin en els tipus penal de la rebel·lió i de la sedició. El reco­ne­gut exfis­cal de TSJC José María Mena ho ha negat ober­ta­ment també, tot adver­tint que el jutge del Suprem Pablo Lla­rena obria la porta apli­car el dret penal de l’ene­mic. És a dir: et jutjo i cas­tigo pel que pen­ses, no pel que rea­lit­zes.

Els tres magis­trats que han for­mat la sala de recur­sos del Suprem res han accep­tat de les defen­ses i han apro­vat i vali­dat la inter­pre­tació del delicte de rebel·lió feta per l’ins­truc­tor. I per molt que la fis­ca­lia rebaixi la seva acu­sació, és difícil que els set magis­trats que jut­ja­ran els inde­pen­den­tis­tes cata­lans canviïn d’opinió, i con­ti­nu­a­ran posant la uni­tat d’Espa­nya al davant de cri­te­ris jurídics, aler­ten dis­tints pena­lis­tes.

El delicte de rebel·lió, el més greu del Codi Penal espa­nyol i cas­ti­gat amb fins a 25 anys de presó, exi­geix que en l’alçament públic hi hagi violència. A Cata­lu­nya tot­hom sap que, pel que fa als polítics i els ciu­ta­dans, no hi va haver cap acció vio­lenta, com a molt desor­dres pun­tu­als. No es van cre­mar cot­xes ni con­te­ni­dors d’escom­bra­ries, només hi va haver dos vehi­cles de la Guàrdia Civil mal­me­sos el 20-S. Tam­poc hi va haver ferits de gra­ve­tat pel que fa a les auto­ri­tats espa­nyo­les. És per tot això que el jutge Lla­rena, en la seva reso­lució de pro­ces­sa­ment als polítics i acti­vis­tes soci­als, sosté la violència a una acció futu­ri­ble. “L’ús de la violència per a la con­se­cució de la inde­pendència podria estar pre­vista des de la pla­ni­fi­cació ini­cial”, afirma Lla­rena, en la pro­vidència del 27 de març pas­sat, i hi afe­geix: “Cada un dels par­ti­ci­pants amb la seva apor­tació hau­rien tin­gut conei­xe­ment que s’ins­tru­men­ta­lit­za­ria un alçament de ciu­ta­dans vio­lents per asso­lir la inde­pendència.”

Unes acu­sa­ci­ons rebus­ca­des que els defen­sors hau­ran de des­bros­sar i cap­gi­rar. Qui­nes acci­ons van fer els polítics per inci­tar a la violència? Quan van cedir locals per a la votació de l’1-O? Quan van apro­var la llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica, que cer­ta­ment reco­llia can­viar el màxim repre­sen­tant del TSJC, però de manera con­sen­su­ada i no pas fer-lo fora del seu des­patx com ell temia i no va pas­sar?

Una demos­tració clara de la violència que es va viure a Cata­lu­nya aquells dies és la que van exer­cir agents de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil durant la votació del referèndum, i això ho han d’exhi­bir els advo­cats defen­sors en el judici al Suprem. Serà fàcil. En la causa del Suprem ja estan apor­tats els vídeos que enre­gis­tra­ven els matei­xos agents amb una càmera al casc, en els quals es veu que, a més de lesi­o­nar ciu­ta­dans, també se’ls veu mal­me­ten esco­les, a banda del seus comen­ta­ris des­pec­tius i mas­clis­tes.

Una altra prova objec­tiva més que poden apor­tar les defen­ses al judici són les reso­lu­ci­ons del titu­lar del jut­jat d’ins­trucció 7 de Bar­ce­lona en les quals, per ara, ha citat a decla­rar com a inves­ti­gats 24 agents i coman­da­ments de la poli­cia espa­nyola per un ús de la força “des­pro­por­ci­o­nat”, i on relata esce­nes en què agents esti­ren dels cabells, cla­ven pun­ta­des de peu i cops de puny a ciu­ta­dans asse­guts a terra fent resistència pas­siva o cai­guts. També hi ha cinc agents de la Guàrdia Civil impu­tats per càrre­gues a la Ràpita, i un cap al Bages.

Un altre ele­ment objec­tiu per demos­trar que la violència va venir del bàndol espa­nyol són els 55 agents ferits a Cata­lu­nya (20 a Lleida, 18 a Bar­ce­lona, 9 a Girona i 8 a Tar­ra­gona), que amb detall recull la reso­lució de pro­ces­sa­ment del jutge Lla­rena. La majo­ria d’aques­tes afec­ta­ci­ons són lleus i auto­le­si­ons, com ara un tall a la mà amb un vidre tren­cat en una escola, o rebre un cop de porta d’un com­pany, pre­ci­sen els seus ates­tats. El jutge de Bar­ce­lona que inves­tiga l’actu­ació poli­cial afirma, fins i tot, que les lesi­ons que deta­llen que van rebre a la mà són com­pa­ti­bles amb l’exces­siu ús de la porra.

Per con­tra, aquell 1 d’octu­bre més d’un miler de cata­lans van ser ate­sos per atacs d’ansi­e­tat, vexa­ci­ons i lesi­ons. La més greu va ser la rebuda per Roger Espa­nyol, que va per­dre la visió de l’ull dret per un impacte de pilota de goma, acció també inves­ti­gada al jut­jat.

Obser­va­dors

Els advo­cats espe­ren que el judici con­tra l’inde­pen­den­tisme català sigui emès en directe per la tele­visió, tal com el TSJC va rea­lit­zar per pri­mera vegada amb el judici del 9-N, i també l’Audiència de Palma, amb el cas Nóos, amb la infanta Cris­tina i el seu marit, asse­guts al banc dels acu­sats.

Els esforços ja rea­lit­zats per inter­na­ci­o­na­lit­zar aquesta causa “injusta” també es veu­ran en la vista, en la qual s’espera la presència d’obser­va­dors inter­na­ci­o­nals. Advo­cats Euro­peus Demòcra­tes (AED) –con­fe­de­ració de sin­di­cats i orga­nit­za­ci­ons d’advo­cats cons­tituïda el 1987, i de la qual forma part l’Asso­ci­ació Cata­lana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH)– ja ha acor­dat que dema­na­ria al Suprem la seva acre­di­tació. Estan interes­sats a assis­tir-hi advo­cats bel­gues i holan­de­sos, tot i que no es deta­llarà el legal team fins a saber el calen­dari de ses­si­ons del judici, que pot durar dos mesos. Dar­re­ra­ment, l’AED ha estat pre­sent en els judi­cis con­tra advo­cats turcs, empre­so­nats i per­se­guits pel govern d’Erdo­gan. En aca­bar, l’orga­nit­zació emet un informe sobre si s’han vul­ne­rat els drets dels pro­ces­sats. En el judici con­tra l’inde­pen­den­tisme basc –el sumari 18/98, en què s’acu­sava alguns movi­ments soci­als amb el “tot és ETA”–, l’AED va con­cloure que hi havia hagut greus irre­gu­la­ri­tats.

Torna el TSJC

Els pro­ces­sos con­tra la mesa del Par­la­ment i el govern català es van ini­ciar al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), al qual per­to­ca­ria jut­jar els polítics, rei­te­ren els advo­cats. Alli­be­rat d’aquesta res­pon­sa­bi­li­tat, ara el TSJC haurà de resol­dre vers una part d’encau­sats, com ara Josep Maria Jové, exse­cre­tari gene­ral d’Eco­no­mia i actual dipu­tat d’ERC, i el con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, com a expre­si­dent de la Fede­ració Cata­lana de Muni­ci­pis.

Con­ti­nua a la pàgina següent

LES XIFRES

7
recursos d’empara
ha presentat Jordi Sànchez al TC. Tots han estat admesos, de manera insòlita, i no resolts.
40
jutjats investiguen l’1-O
pel que fa a mossos, càrrecs electes i ciutadans denunciats. Passat un any, continua igual.
55
agents de la policia
espanyola i la Guàrdia Civil s’indica que tenen lesions per l’1-O. La majoria són autolesions.

Un tribunal popular per l’organització de l’1-O

La macrocausa contra els suposats organitzadors del referèndum –amb més de quaranta imputats entre càrrecs polítics, tècnics i empresaris– podria ser jutjada per un tribunal popular. Així ho ha demanat al titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona el penalista Jorge Navarro, defensor de Pau Raventós i Felipe Andanuche, exdirector general i excap d’Unipost, respectivament, i també de Pau Furriol, propietari d’una nau a Bigues i Riells, on la Guàrdia Civil va trobar paperetes de votació de l’1-O.

El 17 d’agost passat, el magistrat Juan Antonio Ramírez transformava la causa de diligències prèvies en sumari, en exposar que el delicte de malversació de fons públics que investiga és agreujat i la seva pena supera els vuit anys de presó, límit perquè passi d’un jutjat penal a l’Audiència, on es revisen causes més greus. Navarro exposa que l’actuació dels seus clients no és delictiva, però que si el jutge vol continuar, li recorda que el de malversació és competència del jurat, i quan hi ha més d’un delicte atribuït a un fet, el Suprem va fixar el 2017 que preval el del jurat. El magistrat també acusa alguns imputats de revelació de secrets, desobediència i falsedat documental. Tots els lletrats s’han queixat al magistrat que fa acusacions genèriques. El penalista Daniel Pérez-Esqué –defensor de la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, que ha de declarar com a investigada el proper 9 d’octubre– és el darrer que li reclama que detalli les seves conductes sota sospita per poder exercir el seu dret de defensa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.