Política

El primer judici de l’1-O serà contra un regidor badaloní

La fiscalia demana sis mesos de presó per a José Téllez per haver agafat uns cartells del referèndum comissats per la Guàrdia Urbana

Denuncien que és “un judici contra la llibertat d’expressió”

Dijous se celebrarà el primer judici contra un defensor del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, celebrat l’1 d’octubre del 2017. José Téllez, extinent d’alcalde de Guanyem Badalona en Comú, serà jutjat per desobediència greu a l’autoritat per haver agafat uns cartells de publicitat de l’1-O, comissats per una patrulla de la Guàrdia Urbana –seguint ordres dels Mossos– i que eren dins del cotxe policial. La fiscal sol·licita per a ell sis mesos de presó i d’inhabilitació per exercir càrrec públic. Téllez i la CUP denuncien que aquest judici és “contra la llibertat d’expressió”.

Téllez ha d’afrontar un segon judici, amb cinc companys de l’anterior govern badaloní, a finals de maig, acusats de desobediència greu per haver obert una instal·lació municipal el 12 d’octubre del 2016, com a mostra de rebuig al Dia de la Hispanitat. En aquest cas, la fiscalia demana per a ell quinze mesos d’inhabilitació.

En el cas de l’1-O, la fiscalia relata en el seu escrit d’acusació que la nit del 27 de setembre del 2017 una dotació de la Guàrdia Urbana, formada per tres caporals, va veure al número 7 de l’avinguda Francesc Layret un grup de cinc persones que acabaven de penjar en un fanal cartells de publicitat de l’1-O, amb la llegenda “Hola, República. Hola, Europa. Hola, nou país”, i un “Sí”. Els agents els van comissar 45 cartells i sis brides, en compliment de les directrius donades pels Mossos als cossos de policia local per fer complir les ordres de la Fiscalia Superior de Catalunya i la de Barcelona, del 12 i 13 de setembre del 2017, que ordenaven als cossos policials “intervenir els efectes o instruments per preparar o celebrar el referèndum declarat il·legal, i comissar urnes, sobres, propaganda electoral i material informàtic o de difusió”.

Segons la fiscal, mentre els agents feien l’atestat, els ciutadans van trucar a gent i “s’hi van concentrar unes vint persones, entre les quals hi havia el president d’Òmnium, Jordi Cuixart”. Van tenir una posició “de menyspreu envers els agents” i van dir-los “Sou uns feixistes i uns lladres” i “El dia 2 us farem fora i no treballareu a Badalona”. Finalment, Téllez, que llavors era tercer tinent d’alcalde de Badalona, va exigir el retorn dels cartells, i els agents li van respondre que actuaven per ordre de la fiscalia, i al final el regidor els va agafar del cotxe “com a representant de l’Ajuntament”.

Paral·leles a les causes contra promotors de l’1-O, també es reactiven les investigacions a agents policials que es van excedir als centres durant l’1-O. Per exemple, la jutgessa d’instrucció 2 de Manresa ha citat el 23 de gener els tres agents de la Guàrdia Civil acusats de detenció il·legal per haver emmanillat un noi a Fonollosa.

LA DATA

10.01.19
A les deu del matí
tindrà lloc el judici contra Téllez per desobediència greu a l’autoritat, al penal 7 de Barcelona.

Els escrits de defensa al Suprem, la setmana vinent

La causa principal contra els independentistes catalans, al Tribunal Suprem, farà un nou pas la setmana vinent, quan els advocats dels dotze encausats –nou dels quals, en presó preventiva– presentaran els escrits de defensa, a més dels testimonis i proves que proposen per al judici. El termini és fins al 16 de gener.

Després, el tribunal, presidit per Manuel Marchena, haurà de decidir quins testimonis i proves accepta tant de les acusacions com de les defenses. Amb el precedent que el Suprem s’ha tret de sobre els sis acusats només de desobediència, que ara estan pendents del TSJC, la previsió és que retalli, i força, la llarga llista de testimonis de la fiscalia, que incloïa un centenar de policies espanyols ferits l’1-O. I si retalla la llista de testimonis en les acusacions, segur que també ho farà en les defenses.

Un dels perills ja alertats per les defenses –que es va donar en el sumari 18/98, contra entitats de l’esquerra independentista basca– és que s’acceptin pericials d’intel·ligència. És a dir, que agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola que van fer atestats actuïn com a experts i no com a testimonis que són.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un jutge imputa a una dotzena de periodistes per les filtracions dels CDR

Madrid

El jutge de l’Audiència Nacional torna a dictar presó per als quatre CDR a qui es va anul·lar l’ordre d’empresonament

Madrid

Una quinzena de membres de la comissió executiva de Catalunya en Comú dimiteixen per l’acord amb el “PSOE del 155”

barcelona

ERC consultarà a les seves bases què ha de votar a la investidura de Sánchez

barcelona

Barcelona rebutja revocar la cessió d’ús del Palauet Albéniz a la Casa Reial amb l’abstenció dels Comuns

barcelona

L’Audiència Nacional desestima els recursos dels dos CDR que van declarar i manté la presó preventiva

Madrid

El TSJC suspèn el judici a la Mesa del Parlament i Boya per l’aforament de Nuet al Suprem

barcelona

Colau justifica el desallotjament de l’acampada per l’ocupació indefinida de Gran Via

Barcelona

ERC i JxCat es reuneixen al Parlament per abordar la investidura de Sánchez

Barcelona / Brussel·les