“Tots els demòcrates necessitem una solució”

La decisió de l’exvicepresident del govern d’acollir-se al seu dret a no respondre a les preguntes de la fiscalia va sobtar a molts (alguns ho van interpretar com una rendició), però aquesta decisió segueix una coherència de defensa. Oriol Junqueras mai ha respost a les preguntes de la fiscalia (i menys de Vox) durant la instrucció ni a l’Audiencia Nacional ni al Tribunal Suprem, només a les del seu advocat, el penalista Andreu van den Eynde i, ahir, en el judici ho va repetir.

Junqueras va defensar el seu pensament polític basat “en el diàleg, el republicanisme” i el seu compromís amb “la dignitas homini de base cristiana, i amb els drets fonamentals”. El president d’ERC va acabar la seva intervenció apel·lant a una sortida política: “Tots els demòcrates necessitem una solució. Votar respecta els drets civils i polítics.”

En l’interrogatori, Junqueras, sense cap apunt al davant, va donar la seva versió del relat “retorçat” de les acusacions, segons les seves paraules. Es va remuntar a l’Estatut consensuat i escapçat pel Tribunal Constitucional (TC) el 2010, i va detallar tota la vida parlamentària, “gens opaca”, des del 2015 fins a la votació del referèndum de l’1-O, “amb una àmplia majoria per impulsar el mandat democràtic del dret a decidir”. Del document Enfocats, trobat a casa de la seva mà dreta, Josep Maria Jové, i del qual les acusacions construeixen el relat criminal dels passos del govern català cap a la independència, va assegurar que “mai” l’havia vist i que és un document “extravagant i apòcrif”. I va acusar els magistrats del TC de donar “un gir i limitar el debat parlamentari”, fent estralls a la inviolabilitat parlamentària que “va intentar aconseguir la revolució Gloriosa”, referint-se a la insurrecció militar espanyola de 1868, que buscava més democràcia. En aquest sentit, també es va exclamar que el TC suspengués una comissió d’experts creada al Parlament català per debatre les sortides polítiques de Catalunya com ara la independència del territori espanyol.

Pel que fa a les anomenades lleis de desconnexió i a la declaració unilateral d’independència del setembre del 2017, Junqueras no s’hi va recrear. “És un principi democràtic donar una sortida política a les reclamacions dels ciutadans”, va insistir el candidat d’ERC a les europees. I va lluir diversos cops que el seu partit “amb prop de 90 anys de vida mai en la seva història ha tingut un cas de corrupció”. Amb aquest objectiu d’intentar millorar la vida dels conciutadans, Junqueras va defensar el dret a l’autodeterminació, del qual va sostenir que no hi renuncia pas, malgrat el càstig de més d’un any en presó preventiva i la petició de 25 anys de presó que li demana la fiscalia per suposadament haver liderat una rebel·lió sense armes ni violència. “No hem fet cap delicte”, va repetir diversos cops, amb èmfasi i seguretat, afirmació que va resumir en: “Això no és delicte, però ets delinqüent.”

Pel que fa a l’acusació que el govern va excitar els ciutadans contra les forces i cossos de seguretat durant el referèndum de l’1-O, Junqueras ho va negar i va reprovar aquesta acció de les càrregues policials als centres de votació, que només buscaven atemorir. “Amb el cens universal no calia anar a tancar escoles. Votar no és un delicte; impedir la votació, sí”, va sostenir.