Junqueras i Forn van a l’atac
El líder d’ERC es diu “pres polític” i seguirà “intentant la independència”
Forn separa el compromís de l’1-O i les ordres a Mossos i nega transcendència a la DUI
El fiscal Cadena infla a set els Patrol del 20-S i equivoca noms i dates
Com a historiador que és, Oriol Junqueras, amb la veu silenciada durant més d’un any a la presó, era conscient ahir que la seva declaració al saló de plens del Tribunal Suprem que el jutja per rebel·lió i per sedició era una sessió per a la història i destinada a perdurar a l’arxiu d’ERC. Renunciant a respondre a la fiscalia i a l’advocacia de l’Estat, i només concentrat en les preguntes que li va fer el seu advocat, Andreu van den Eynde, Junqueras va demostrar que el judici de l’1-O és per a ell un cas polític en el qual surt a l’atac a favor del dret a l’autodeterminació i contra el relat de la teoria violenta. “Em considero un pres polític”, va proclamar al tribunal, i es va fer el silenci. De la mateixa manera que el líder d’ERC va advertir que el que ara jutgen no serà l’últim intent d’assolir la independència de Catalunya perquè “ho seguirem intentant sigui quin sigui el resultat d’aquest procés” i votar “no és delicte”, l’exconseller de l’Interior Joaquim Forn també va sortir a l’atac i va separar el seu compromís polític de fer realitat l’1-O i el fet de no haver donat cap ordre als Mossos de no obeir el mandat judicial.
El president d’ERC es va vantar de ser a la sala amb un motiu. “Què hi faig jo, aquí? Assumir responsabilitat perquè no ho faci ningú més”, es va oferir. I va versionar l’Escolta, Espanya de Joan Maragall amb un “estimo Espanya” en castellà. “Estimo Espanya i estimo les gents d’Espanya, i la llengua i la cultura espanyoles”, va dir a la sala. Després d’abraçar l’humanisme cristià, Junqueras va arrodonir més el perfil de la bondat. “Abans que independentistes som republicans, i abans, demòcrates, i abans, bones persones”, va dir el principal acusat per un delicte que a Espanya només ha afrontat el coronel Antonio Tejero pel cop d’estat del 23 de febrer del 1981. “No som enemics de res ni de ningú”, va reblar. Sobre la violència, el líder d’ERC va ser clar: “L’objectiu de la violència contra els votants no era per impedir que poguessin votar, sinó per generar un ambient de crispació, al qual afortunadament és evident que ningú no va respondre.”
Multilateralitat
A l’hora d’implementar el resultat del referèndum, el vicepresident de la Generalitat destituït pel 155 va reivindicar que sempre va apostar per la “multilateralitat”. Però el problema va ser la incompareixença de l’interlocutor, Mariano Rajoy. “La cadira del davant sempre era buida”, va lamentar. I va negar l’ús de diner públic en l’1-O: “Als contribuents no els va costar res.”
Magistrats que escolten
Durant l’interrogatori, tant Marchena com els sis magistrats restants van escoltar Junqueras i Forn amb atenció, i fins i tot prenent apunts i rient alguna de les sortides iròniques dels acusats. Aquest va ser el cas quan Junqueras va ser aturat per Marchena per fer un recés. “Llàstima! Ara que anàvem llançats...”, va fer broma el líder d’ERC suscitant el somriure dels magistrats després de demanar perdó per l’excés de “passió”. La del tribunal, ahir, contrasta amb l’actitud en l’inici de la causa el novembre del 2017, quan la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, que en el seu interrogatori primigeni es va distreure amb el mòbil per a desesperació dels citats i dels seus advocats.
Tot i el recurs a la ironia i el somriure –“el 20-S vaig sentir cantar el Virolai, que diu que la Mare de Déu de Montserrat és «dels espanyols estrella d’Orient», res susceptible de cap interpretació tumultuària”, va dir–, Junqueras va advertir que el camí no és la repressió. “Això no es resol ficant gent a la presó”, va prevenir a la sala.
Els Mossos: el 20-S i l’1-O
L’exconseller Forn no va admetre la insistència de les acusacions a l’hora d’imputar-li omissió dels Mossos tant el 20-S com l’1-O per ser fidel a la celebració del referèndum. “Una cosa era el meu compromís polític i una altra, les meves competències. El meu compromís polític era celebrar el referèndum”, va proclamar Forn. I va revelar el que va parlar amb Carles Puigdemont: “Li vaig dir que entenia que els Mossos havien de complir les ordres, i ell em va dir que ho entenia i que no em preocupés.”
Al voltant de la DUI del 27 d’octubre, Forn va admetre que va ser un acte sense “transcendència” perquè no hi va haver cap “acte administratiu” que la desplegués i tampoc no es va comunicar a les cancelleries. I va admetre la cita de l’1-O com a “il·legal” si es compara amb unes eleccions, abans de passar a l’atac contra els comandaments liderats pel coronel Diego Pérez de los Cobos, citat com a testimoni i a qui va reprotxar convidar-se a una reunió de seguretat sense avisar. “Veurem qui va complir qui, no”, va desafiar Forn al fiscal i al tribunal.
Marchena reprèn Artadi
La ironia de Forn amb el fiscal va provocar una de les anècdotes del dia quan Cadena volia que li digués que Jordi Jané i Neus Munté van ser destituïts pel seu desacord amb l’1-O. “Doncs no ho crec, perquè van anar a votar...”, va dir Forn. La rialla de molts a la sala, però sobretot de la consellera Elsa Artadi, a primera fila, va forçar l’amonestació de Marchena: “La llei no ho permet. Si insisteixen en el riure seran desallotjats”, va renyar Marchena.
El jutge del tribunal va arrencar el tercer dia del judici amb una explicació de com ha resolt les qüestions prèvies reclamades per les defenses. En l’ús del català, el jutge va ser rotund en contra de la traducció simultània invocant la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i Regionals i l’Estatut. “Portem un any i quatre mesos de procés en castellà i no s’ha fet cap esment d’utilitzar el català”, va reprotxar Marchena als que ara volen utilitzar el català en el moment clau de rebatre delictes de fins a 25 anys de presó. I Junqueras va capgirar l’impediment. “És un plaer parlar en castellà perquè em dona l’oportunitat d’adreçar-me a la ciutadania espanyola després d’un any de silenci forçat.” Forn també ho va acceptar fent constar la queixa que ell en castellà és menys fluït.
El tribunal va tornar a vetar la declaració de Carles Puigdemont –“no es pot venir al matí d’acusat i a la tarda de testimoni; siguem seriosos!”, va dir Marchena a l’advocat Jordi Pina obviant que l’instructor Pablo Llarena va retirar l’euroordre a Alemanya– i del rei Felip VI.
En el terreny formal, Marchena va oferir als acusats poder seure amb els advocats, però tots ells van continuar asseguts en quatre files de tres per no edulcorar la fotografia que veu tot Europa. En l’àmbit policial, el tribunal veta una pericial de Scotland Yard clau per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez sobre les gravacions del 20 de setembre davant de la conselleria d’Economia. L’únic triomf cedit a les defenses va ser admetre que sigui citat l’exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido tal com exigia l’advocat de Forn, Xavier Melero.
Junqueras va relatar el perquè de no respondre ni al fiscal ni a l’advocat de l’Estat ni a Vox, una aposta de risc en un judici convencional pel que denota de no voler col·laborar amb la justícia a ulls del tribunal. “Com que jo no renunciaré a les meves conviccions democràtiques i entenc que les acusacions no deixaran de perseguir-me per això, crec que em trobo en una situació d’indefensió en el sentit que se m’acusa per les meves idees i no pels meus fets”, va alertar. El fet de deixar-los amb la boca oberta no va agradar al fiscal, i menys a l’advocat de Vox Javier Ortega Smith, que va demanar a Marchena almenys poder dir de viva veu preguntes sense resposta, per conquistar titulars i minuts radiofònics i televisius. Marchena no es va prestar al joc i va silenciar Vox.
“Oriol” i “Oriol Turull”
Forn sí que va respondre al fiscal Fidel Cadena, que va commocionar la sala amb el seu catàleg d’inexactituds com ara inflar a “set cotxes de la Guàrdia civil” els dos Nissan Patrol assaltats el 20-S a la conselleria d’Economia. Cadena no es va aturar aquí, i va citar la intendenta Teresa Laplana com a Mercedes, va dir El Trapero; a vegades Oriol Turull i a vegades Oriol a seques, va exigir què feien els Jordis quan ells ja eren a la presó i va vacil·lar datant els requeriments del Tribunal Constitucional. La consellera de Justícia, Ester Capella, que seguia els interrogatoris a primera fila amb Artadi, va sortir de la sala escandalitzada pel baix nivell d’un fiscal en la cúspide de la carrera. “Fa relats pel·liculers”, va etzibar Forn al fiscal per haver dit que la secretària judicial va haver de sortir “escalant les façanes”.
