El Suprem rebutja un primer recurs contra el 155
Veu legal que el president estatal convoqués eleccions
L’havien presentat vint diputats del Parlament dissolt
El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós administratiu que vint diputats del Parlament de l’anterior legislatura, de Junts pel Sí i la CUP, a més de Germà Gordó, van interposar per demanar que es declarés nul el decret del govern espanyol que aplicava el 155 i dissolia la cambra per convocar eleccions. Entre els demandants hi havia també Roger Torrent, David Bonvehí, Antoni Castellà o Benet Salellas, que adduïen que l’ordre governamental no podia tenir valor de reial decret i que la potestat d’acabar la legislatura catalana correspon, segons l’Estatut, al president de la Generalitat.
La sentència, a què ha tingut accés El Punt Avui, dona la raó als arguments de l’advocacia i la fiscalia de l’Estat, i troba que “no hi ha una relació taxada de mesures” que es puguin adoptar a l’empara del 155. “Són les necessàries per obligar la comunitat autònoma al compliment forçós de les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin per protegir l’interès general d’Espanya”, subratlla, per la qual cosa considera el govern espanyol “competent” per dissoldre la cambra un cop ja havia “substituït legalment” el president català, Carles Puigdemont. “La gravetat extraordinària del que va passar no sembla necessitar més explicació”, talla. La sentència fins i tot subratlla que en les eleccions convocades el 21-D “es van respectar les jurisdiccions electorals” i les disposicions legals vigents i que tots els partits hi van concórrer i “no se n’han qüestionat els resultats”. Així mateix adjunta, per refermar la seva posició, el reguitzell de pronunciaments del TC contra diversos passos del procés des del 2015. El Suprem evita entrar a analitzar més “plantejaments d’inconstitucionalitat”, ja que recorda que la qüestió ja és sobre la taula del TC per sengles recursos pendents de resolució presentats per la diputació permanent del Parlament i per 50 diputats del grup de Podem al Congrés.
Els partits independentistes i els seus serveis jurídics estudiaven ahir la sentència, si bé avançaven la seva perplexitat pel poc desenvolupament dels arguments. Les defenses, a qui imposen pagar les costes, presentaran probablement recurs d’empara al TC, per a la qual cosa tenen ara vint dies de termini.
Cs du els llaços a la junta electoral
Cs presentarà avui una denúncia a la Junta Electoral Central pels llaços grocs i les pancartes demanant la llibertat dels presos polítics que pengen a diversos departaments de la Generalitat. “Avui és el tercer i últim avís que donem; unes eleccions no són netes si l’administració no és neutral com exigeix la Constitució”, indicava el portaveu Carlos Carrizosa en la sessió de control al govern al Parlament. El conseller de Relacions Institucionals, Alfred Bosch, li responia avançant que el govern no pensa obligar els funcionaris a retirar cap element de protesta pel judici. “No direm neutralitat quan el que volen dir és censura; no prohibirem la lliure expressió perquè no pertoca al govern”, rebatia. “No tenim un problema cromàtic sinó ètic, un problema greu de drets i llibertats”, concloïa.
