JOAN MALUQUER
COORDINADOR DE LA PLATAFORMA CABRERA DECIDEIX
«S'ha descriminalitzat la independència»
Déu n'hi do per ser un poble petit, no? Heu comptat amb l'Heribert Barrera.
–«Sí, va ser un encert i la veritat és que va ser molt interessant i molt respectuós. El seu discurs va ser molt aclaridor i també és veritat que era el primer acte de les consultes en què participava. Un privilegi.»
–S'ha traduït en una bona assistència?
–«La veritat és que tant l'acte de l'Heribert Barrera com el de la Patrícia Gabancho van anar molt bé. Suposo que hi ajuda el conferenciant. Cabrera té unes bones característiques per tenir un bon resultat de participació.»
–Per què?
–«Pocs dies després que es fessin les consultes del febrer ens vam trobar amb tots els municipis que les havien fet per saber com els havia anat i conèixer les seves experiències. Sant Andreu de Llavaneres, era interessant per nosaltres ja que té urbanitzacions i un nucli dispers, com a Cabrera.»
–Aquí la iniciativa de la plataforma sorgeix de tres grups municipals.
–«La primera reunió es va fer amb regidors de Gent x Cabrera, ERC i CiU, que van animar els veïns a muntar la plataforma. Ells van ser qui van aprovar la moció de suport, però després calia buscar la gent per tirar endavant la consulta.»
–I va sortir allà mateix?
–«Sí, els grups polítics volien que sortissin els voluntaris i després desvincular-se'n. Així vam començar a treballar en comissions i a fer reunions setmanals per ser més operatius.»
–Quants voluntaris caldran per a la consulta?
–«Comptem que per la comesa serem més d'un centenar. Les votacions es faran a la mesa que hi haurà a l'Ajuntament i al centre cívic del Pla de l'Avellà.»
–I vot anticipat, en fareu?
–«Demà comencem amb les meses mòbils que posarem durant el matí. També es podrà votar durant els actes més festius que hem organitzat, com ara la botifarrada o l'arrossada i la diada de Sant Jordi.»
–Teniu el suport del mossèn del poble.
–«Sí, això constata l'honorabilitat i normalitat d'aquest procés i és una prova que es pot decidir el que volem per al país sense extremismes, ni nerviosismes. Històricament hem tingut un rector amb un concepte molt clar sobre la idea de país.»
–Aquesta ja serà la tercera consulta, la quarta si comptem la d'Arenys de Munt. Això els juga en contra?
–«Tenim esperances que la gent es mogui, però és una incògnita. És cert que hi ha qui es qüestiona cap on portarà tot això i si servirà de res.»
–I cap on portarà?
–«Els polítics són conscients de la influència i la pressió que té aquest moviment ciutadà tan potent. És un fenomen com el que va passar després de la Guerra Civil, en què es mobilitzaven noves generacions. La mitjana del 25% que s'ha manifestat fins ara no és poc. Si els polítics es fan el sord, llavors que no es queixin de la desafecció i que els votants els mirin com a extraterrestres.»
–Així, augura canvis.
–«El més important és que s'ha descriminalitzat la possibilitat de ser independent. És un avenç important, perquè t'adones que no és a títol individual sinó que hi ha un clima general que indica que en qualsevol moment es pot produir un canvi. I quan això passi, quan sigui, s'ha d'estar preparat per, com a mínim, poder decidir-ho.»
–En sortirà algun, no?
–«Esperem que sí, perquè així es demostra la democràcia i ens aportarà dades de la realitat que tenim.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
