Política

Trapero reivindica els Mossos

El major desvela al Suprem que la policia catalana tenia un dispositiu per detenir el president i els consellers si rebien l’ordre judicial

Sosté que van complir el mandat i que els cossos espanyols van abandonar el dispositiu conjunt

Els Mossos d’Esquadra van complir el mandat judicial del TSJC d’intentar evitar el referèndum d’autodeterminació de l’1-O, amb un dispositiu que fins a l’últim moment la policia espanyola i la Guàrdia Civil els va fer creure que era “conjunt”, i davant un govern “que impulsava un acte il·legal”, però que no els va instar a trencar la legalitat. Són les dues premisses que el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, va desbrossar ahir en la seva declaració com a testimoni i durant més de quatre hores, en el judici al Tribunal Suprem.

Trapero va respondre a totes les parts ferm i serè i al costat de la seva advocada, Olga Tubau, per la seva condició de processat per rebel·lió a l’Audiencia Nacional gairebé pels mateixos fets que l’alt tribunal jutja els dotze independentistes catalans. En cap moment, la penalista, que prenia apunts de tot, va advertir-li que no respongués a alguna pregunta, com a dret de defensa. Trapero va reivindicar la professionalitat del cos i fins i tot va assegurar que dos dies abans de la declaració d’independència del 27 de setembre de 2017, la policia catalana havia planificat un dispositiu per detenir el president Puigdemont i els consellers si rebien un mandat judicials, que mai va arribar, tot i que aquell dia va trucar i es va posar a disposició del president del TSJC i del fiscal superior.

La fiscalia no havia sol·licitat l’interrogatori de Trapero al Suprem, segurament perquè no li espatllés el seu relat violent i de conxorxa dels Mossos amb el govern de Puigdemont, en ser coneixedora de les afirmacions del major en la causa que té oberta a l’Audiencia Nacional. L’acusació popular del partit d’ultradreta Vox sí que havia sol·licitat la seva declaració, com algunes defenses. L’interrogatori de l’advocat Javier Ortega va ser tan erràtic que va tancar la porta al fiscal Javier Zaragoza a preguntar a Trapero què van exposar als polítics en dues reunions de finals de setembre. Sí que li ho va poder preguntar la defensa de l’exconseller d’Interior sense les deduccions parcials que el fiscal fa en veu alta a les sessions. “Vam expressar-los la nostra preocupació d’ordre públic i de seguretat ciutadana si dos milions de persones anaven a fer una acció i 15.000 agents en el sentit contrari”, va declarar el major que van indicar al president Carles Puigdemont, al vicepresident Oriol Junqueras i al conseller Quim Forn. “Vam instar-los a complir la legalitat i que nosaltres no trencaríem la legalitat”, va insistir Trapero. “I què els van respondre, els polítics?”, va preguntar-li el penalista Xavier Melero. “El president Puigdemont ens va dir que féssim el que havíem de fer”, va dir Trapero, resposta que és un torpede al delicte de rebel·lió i al de grup criminal.

Front a De los Cobos

La “tensió” entre el cos dels Mossos i el govern català era pública i publicada, i el major va recordar que, de forma inusual, els comandaments van fer un comunicat en què expressaven el seu “malestar” per declaracions de consellers, com les de Forn, en les quals indicaven que la policia catalana garantiria la votació l’1-O. “Ho vam considerar un punt irresponsable i així els ho vam dir”, va sostenir el major dels Mossos. Trapero també va sostenir que l’exconseller d’Interior Jordi Jané va deixar el càrrec per la seva “incomoditat, com jo” davant la direcció política del govern.

Pel que fa a la manifestació massiva del 20 de setembre davant del Departament d’Economia, i criminalitzada per les acusacions, Trapero va lamentar que la Guàrdia Civil no complís “la lleialtat entre cossos” i no els alertés de la vintena d’escorcolls arreu de Catalunya. Va afegir que aquell dia es van mobilitzar uns 300 agents de la brigada mòbil, però que no hi va haver incidents greus més que un llançament d’ampolles d’aigua a dos agents sense ferir-los. Trapero va admetre haver parlat amb el llavors president de l’ANC, Jordi Sànchez, però va insistir que els mossos desplegats tenien com a interlocutors els responsables de la Guàrdia Civil a Economia. Va explicar que va demanar a Sànchez que fes un cordó amb voluntaris de l’ANC per després fer un cordó policial perquè sortís la comitiva judicial, però que no el van acabar de realitzar perquè “van dir que la comitiva judicial trigaria més perquè tenia problemes per clonar els ordinadors”.

I, de la lletrada de l’administració de justícia, Montserrat del Toro, el major va indicar que fins a les cinc de la tarda que li va trucar el president del TSJC i després el magistrat que havia ordenat els escorcolls no tenien clar què volia fer la funcionària i va demanar als seus agents que li preguntessin directament, i li van habilitar la sortida pel terrat en no voler-ho fer pel carrer.

El major dels Mossos va admetre al fiscal Zaragoza que no va rebre de bon grat que el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, fos el coordinador dels tres cossos policials per escapçar l’1-O. “Era un comandament polític, no operatiu, i amb la Guàrdia Civil i la Policía Nacional tenim altres organismes per treballar junts i així li ho vaig dir al fiscal superior de Catalunya”, va declarar Trapero, que en diversos cops va rectificar el fiscal dient-li: “Estava disconforme amb el seu nomenament, però vaig acceptar l’ordre.”

L’única falta que el fiscal Zaragoza va enxampar a Trapero és quan va reconèixer que totes les instruccions del fiscal superior de Catalunya per aturar l’1-O, algunes d’elles declarades secretes, les reenviava al llavors conseller d’Interior Quim Forn. Una suposada revelació de secrets necessària, com va fer veure l’advocat Melero, ja que les ordres de fiscalia exigien disposar de més agents i recursos, que requerien el vistiplau de la direcció política del Departament d’Interior.

Trapero també va aclarir que el dispositiu Àgora “era governatiu” i es va engegar a mitjan setembre de 2017 arran de les mobilitzacions constants i “la tensió entre grups antagònics”. El major va indicar que la policia catalana sempre va complir les ordres de la fiscalia i després les de la magistrada del TSJC, però va exposar que mentre que els Mossos van presentar el seu pla d’actuació “la Guàrdia Civil només va portar un esborrany d’on eren al territori i la policia espanyola, res”. Va repetir diversos cops que el binomi de Mossos que van plantejar anar a cada un dels 2.300 punts de votació “era una primera part d’un dispositiu conjunt amb els altres cossos”, però que de bon matí van veure que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van decidir anar pel seu compte, i a cops de porra. “El dispositiu va implicar el màxim esforç del cos”, va sostenir Trapero, amb 7.850 agents. El balanç: van tancar 24 centres, van entrar en 110 més, i es van endur 432 urnes, 90.000 paperetes i quatre ordinadors.

Ara serà culpa de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional que fallés el dispositiu per evitar l’1-O
Javier Zaragoza
fiscal del tribunal suprem
El binomi dels Mossos als centres era part d’un dispositiu conjunt amb els tres cossos policials
Josep Lluís Trapero
major dels mossos d’esquadra

La magistrada Armas i el fiscal Bañeres, protagonistes

Per evidenciar la plena disposició del cos dels Mossos d’Esquadra a complir les instruccions de la fiscalia, el major Josep Lluís Trapero va exposar al tribunal que en una de les darreres instruccions s’ordenava posar un perímetre a cent metres dels centres de votació, i que van exposar als responsables de la Fiscalia Superior de Catalunya els problemes per executar-ho, ja que caldrien uns 40.000 agents i buscaven solucions. “El fiscal Bañeres hi era i se li pot preguntar”, va declarar Trapero al Suprem referint-se a l’actual fiscal superior de Catalunya. Del difunt fiscal José María Romero de Tejada va assegurar que va dir-li que “era el fiscal general de l’Estat” qui qüestionava el primer dispositiu dels Mossos, evidència que totes les ordres venien de Madrid.

El major també va desvelar ahir que la magistrada del TSJC, Mercedes de Armas, que va fer la resolució en què cessava les accions de la fiscalia vers l’1-O i agafava ella les regnes, quan va donar-los la part dispositiva de la resolució, el 27 de setembre, va dir-los que des de llavors Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil tenien la mateixa potestat d’actuar per frenar el referèndum, i com que no quedava clar, Trapero va indicar que li va comunicar, i “ella va trencar la resolució i ens va portar una nova part dispositiva”. És per això que tots podien actuar el cap de setmana abans de l’1-O. “Segons els seus atestats, la Guàrdia Civil i la policia van anar a les escoles, i tots vam veure actes lúdics, no actes preparatoris de l’1-O”, va sostenir. Fins a l’ordre del TSJC, Trapero va admetre un excés de zel per exigir que la policia catalana era la primera a actuar al territori i després sol·licitava el reforç dels altres cossos per l’1-O.

A més, Trapero també va revelar: “la magistrada va dir actuïn amb paciència, contenció i pau social”, i això és el que va transmetre al cos. El major va admetre que dies abans havia tingut una forta discussió amb el coronel Diego Pérez de los Cobos sobre l’ús de la força i que per això va delegar en el comissari Ferran López les reunions d’enllaç del dispositiu. Trapero, però, va desmentir De los Cobos que ell hagués prioritzat la seguretat social al mandat judicial. “Vam complir el mandat judicial d’una forma de fer les coses”, va cloure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
LA Crònica

Una societat d’escudella barrejada

Colau accepta el repte i hi haurà debat amb Maragall

barcelona

L’habitatge, en campanya

Barcelona

Aposta per unir la cultura i l’educació

Barcelona

Inhabiliten Anglada, que queda fora de la cursa electoral a Vic

Vic

Diputats de ple dret, de moment

madrid
“Jo els conec i són bones persones”
el contrapunt

“Jo els conec i són bones persones”

Ses Senyories els presos

madrid

La regidora Gala Pin,