Observadors alerten de “falta d’imparcialitat”
Un grup d’eurodiputats i diputats europeus denuncien deficiències en el judici pel referèndum de l’1-O al Suprem
Vuit eurodiputats i sis diputats de diversos països europeus, integrants de la plataforma pel diàleg entre la Unió Europea i Catalunya, van presentar ahir en una roda de premsa a l’Eurocambra les primeres conclusions sobre la missió d’observació que van dur a terme a finals de febrer a Madrid per comprovar si els acusats pel referèndum de l’1-O tenen un judici just.
En l’informe s’alerta de diverses deficiències en el procediment, entre les quals destaquen les repetides interrupcions que pateixen les defenses per part del jutge Manuel Marchena, president de la sala segona, que, afirmen, són un indicador “de la manca d’imparcialitat de part del tribunal”. També destaquen la “innegable dimensió política” del procediment, els llargs horaris del judici, que afecten el descans dels acusats i dificulten el dret a la defensa, que els acusats hagin de respondre per accions polítiques i l’exercici de l’acusació popular per part d’un partit d’extrema dreta. Els observadors expressen, a més, la seva preocupació per la “influència política sobre els poders judicials” i l’alimentació de les percepcions públiques d’inferència “en el procés judicial i la parcialitat entre jutges individuals”.
En les recomanacions de l’informe, demanen que es respectin els drets fonamentals dels acusats, especialment el de defensa, la finalització de la presó provisional fins que no hi hagi sentència ferma i el començament d’un diàleg sincer que respecti els drets fonamentals i la llei internacional. L’eurodiputat belga Mark Demesmaeker, del grup dels conservadors i reformistes europeus, va criticar que “el procés judicial criminalitza les opinions polítiques”, fet que xoca “amb el dret internacional que protegeix drets fonamentals”. Per la seva banda, l’eurodiputat francès dels Verds José Bové acusa l’Estat espanyol de ser “l’únic de la Unió Europea on hi ha presos polítics empresonats pels seus posicionaments polítics”.
En total, dels catorze signants, quatre són representants catalans, quatre francesos, dos danesos, dos flamencs, un estonià i una gallega.
Sànchez vol fer un debat a la presó
Jordi Sànchez, cap de llista de JxCat a les eleccions generals del 28 d’abril per Barcelona, va demanar ahir a la Junta Electoral Central (JEC) i a Institucions Penitenciàries l’autorització de la celebració d’un debat electoral a la presó madrilenya de Soto del Real. Laura Borràs, número dos de la llista, va manifestar en una roda de premsa que els drets de Sànchez, igual que els del candidat d’ERC Oriol Junqueras, estan “intactes” i que encara no han estat jutjats. Borràs hi va afegir que “si Sànchez no pot sortir de la presó, que sigui el debat electoral el que vagi a la presó”. Tot i que encara no hi ha cap data concretada, JxCat té la intenció d’instar al debat totes les formacions polítiques que van obtenir representació al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Barcelona.
