Torra: “La repressió no s’atura”

Quim Torra va presentar ahir l’anunciada querella contra la Junta Electoral Central (JEC) per un delicte de prevaricació, en considerar que les seves resolucions per retirar llaços grocs i estelades eren aleatòries, arbitràries i “impossibles de complir”, i va advertir que arribarà “allà on calgui si el Regne d’Espanya no vol investigar els fets”. Alhora, la fiscalia es querellava contra el president de la Generalitat per haver desobeït, segons el ministeri fiscal, l’ordre de retirar els llaços. “La repressió no s’atura”, va resoldre Torra, que en l’escrit presentat pels advocats Gonzalo Boye i María Isabel Sánchez denuncia un intent de la JEC de criminalitzar a tota costa la seva presidència, limitar el dret fonamental a la llibertat d’expressió i “perseguir il·limitadament i injusta” tota iniciativa política que provingui de la màxima autoritat de Catalunya. “Els membres de la JEC no han escatimat mitjans, en forma d’acords que s’han extralimitat objectivament en les seves funcions”, assegura la querella, que considera que l’únic objectiu de la JEC és danyar les institucions d’autogovern i emetre un missatge de censura prèvia a tot allò que s’exhibeix en dependències públiques.

L’escrit alerta que “es tracta d’una persecució política en tota regla i, aquest cop, mitjançant resolucions administratives limitadores de drets fonamentals i de caràcter eminentment sancionador”.

El text posa de manifest que inicialment, l’11 de març, la JEC parlava de treure les estelades o els llaços grocs, oferint la disjuntiva de retirar les unes o bé els altres, però que posteriorment, el 18 de març, es va substituir la conjunció “o” per la copulativa “i”, alterant així el contingut del primer pronunciament. Torra sosté que la JEC ha anat transformant les ordres a mesura que ell hi anava recorrent en contra, i que això genera indefensió.

La querella argumenta la “impossibilitat” d’actuar sobre qualsevol edifici públic depenent de la Generalitat, ja que desborda de forma manifesta les funcions o instruccions que legalment competeixen al president de la Generalitat, perquè es tracta d’“edificis amb autonomia funcional”. Per això va al·legar una llarga llista de 131 pàgines amb béns immobles propietat de la Generalitat que responen a un model de gestió variada: a càrrec d’empreses públiques, ens instrumentals que formen part del sector públic, cedits a empreses privades prestadores de serveis públics a consorcis, fundacions, mancomunitats, entitats socials... També recrimina a la JEC que involucrés el conseller d’Interior, Miquel Buch, que no té funcions operatives, en la retirada de la simbologia, i la “inseguretat jurídica” generada per l’ambigüitat dels requeriments, ja que els Mossos d’Esquadra no sabien què havien de retirar i què no, fet que va donar lloc a queixes en centres escolars per l’obertura de calaixos i armaris a la recerca de llaços grocs i altres excessos.

A més, Torra repara en la presència a la JEC dels magistrats Luciano Varela i Ana María Ferrer, que estan jutjant els presos polítics al Tribunal Suprem. “Per més que es digui als mitjans de comunicació que s’han inhibit, la veritat és que no ens consta ni una diligència prèvia, posterior o coetània al dictat dels acords de la JEC”, observa la querella, que fa èmfasi en el fet que en el procés judicial es jutgen persones que formen part de les llistes electorals i que el partit ultradretà Vox, que concorre el 28-A, s’asseu entre les acusacions. “El seu secretari general està rebent grans rèdits polítics gràcies al fet que se li permet actuar com a acusador popular, facilitant-li una gratuïta, constant, intensa i prolongada publicitat”, lamenta.

En la presentació de la querella s’ha tingut en compte que en la doctrina consolidada tant del Tribunal Suprem com del Constitucional es diu que no es pot cometre delicte de desobediència mentre no s’hagi resolt la sol·licitud de mesures cautelars.

En qualsevol cas, en un comunicat Torra va censurar que l’Estat espanyol “és incapaç de tolerar la discrepància política”. Conscient que serà el mateix Suprem qui s’haurà de pronunciar sobre l’admissió o no a tràmit de la querella, ja va insinuar d’entrada el recorregut en instàncies internacionals. “Com en el cas del judici al procés, no ens defensem de res, sinó que acusem l’Estat de la seva involució democràtica”, va avançar.

La querella del fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, assegura que Torra va desatendre “conscientment i deliberada” el mandat de la JEC, encara que fos “de manera encoberta o simbòlica” amb cartells, imatges, figures, fotografies i simbologia en general “de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d’una part de la societat”. És a dir, la tesi de Ciutadans, instigador de la querella.

El fiscal considera que el president ha intentat “emmascarar” el seu eventual rebuig a retirar els símbols amb una “suposada voluntat d’acudir” al Síndic de Greuges i que el llaç blanc “pretenia significar el mateix” que el groc.

D’altra banda, la delegació del govern a Londres va retirar ahir a la tarda el llaç groc que tenia penjat al balcó, segons va informar l’agència ACN. En el seu lloc es col·locarà una pancarta relacionada amb Sant Jordi.