Política

El mapa gironí, tenyit de groc

ERC guanya a les vuit comarques i en més de 170 municipis

ERC i JxCat –que venç en una quarantena de pobles– acaparen els dos primers llocs al 88% dels pobles

El mapa electoral gironí es va tenyir diumenge de groc tant pel que fa a la victòria històrica d’ERC –que va guanyar a totes vuit comarques i a gairebé el 80% de municipis– com pel resultat de rècord de l’independentisme en uns comicis espanyols: el 56% dels vots de la demarcació van ser per a una de les tres forces independentistes –ERC, JxCat i Front Republicà– quan a les eleccions del 2016 (sense el FR) la suma havia estat del 49,5%. De fet, la suma sobiranista va superar el 50% dels vots a totes les comarques gironines, excepte la Selva (48,5%). El màxim va ser el 74% del Pla de l’Estany, seguit del 69% de la Garrotxa. Mirant-ho en xifres absolutes, l’independentisme va tenir un 40% més de vots: de 152.277 el 2016 a 213.250 (60.973 més). Tant JxCat com Front Republicà van tenir aquí els seus millors resultats.

Una altra dada que avala l’auge de l’independentisme és que ERC i JxCat van acaparar els dos primers llocs a 194 municipis gironins (87,8% del total), quan fa tres anys havien estat les dues forces més votades a 184 (83%). I només mirant qui va quedar primera, ERC va guanyar en 173 municipis, JxCat en 40, i n’hi va haver dos (Bolvir i Viladasens) on van compartir victòria en empatar en vots. Així doncs, entre les dues van guanyar en 215 dels 221 municipis de la demarcació. La resta van ser 5 per al PSC i un per a Cs.

El 28-A va servir també per consolidar Girona com una de les poques demarcacions de l’Estat sense cap diputat dels tres partits de la dreta espanyola. La comarca on Cs, PP i Vox sumen més és l’Alt Empordà (20%) i on menys, el Pla de l’Estany (6,9%).

Partit a partit

ERC va guanyar doncs a totes vuit comarques gironines (al 2016 ho havia fet en cinc) i en 175 poblacions (en dos casos empatada amb JxCat) quan al 2016 ho havia fet a 129. A més, va ser segona a la resta de poblacions amb l’excepció de Santa Llogaia d’Àlguema (on va guanyar el PSC i Cs va ser segona). En global, ERC havia rebut fa tres anys 80.824 vots a la demarcació (el 26,25% del total) i diumenge van ser 113.546 (29,83). Són 32.722 vots més, cosa que va fer que passi de dos a tres escons.

També va créixer en vots, tot i baixar en percentatge (per l’augment de participació), Junts per Catalunya respecte al resultat de CDC el 2016, passant dels 71.453 de llavors (23,21% del total) a 85.433 (22,44%). Són 13.980 vots més. La formació, que manté els dos diputats, va guanyar en 42 municipis (en dos empatada amb ERC) quan fa tres anys havia vençut a 76. Va ser segona força a totes les comarques menys la Selva, on la va superar el PSC. Fa tres anys havia guanyat al Ripollès i la Cerdanya.

El PSC, que va mantenir el diputat que ja tenia, va superar En Comú Podem i va esdevenir tercera força a la demarcació. A la Selva va ser fins i tot segona. Va guanyar en cinc localitats –quatre d’elles de les més poblades (Lloret, Blanes, Salt i Roses)– i va ser segona a 19 més. En global, els vots als socialistes van augmentar un 69%, dels 38.558 del 2016 als 65.162 (26.604 més). El creixement de participació, però, va mitigar l’increment de percentatge a menys de cinc punts (del 12,52% del total al 17,12%).

En canvi, En Comú Podem va perdre 16.367 vots i amb 36.190 (9,70% del total) –al 2016 n’havia tingut 53.277 (17,31%)– es va quedar a 939 vots de poder mantenir el diputat que tenia. Es va situar com a quarta força a la demarcació i en sis de les vuit comarques (a l’Alt Empordà i la Cerdanya és cinquena, rere Ciutadans). El seu millor registre va ser a la Selva (12,41%), on el 2016 havia guanyat. Fa tres anys va ser primera a 10 municipis gironins i segona a 19. Diumenge només va ser segona a un (Sales de Llierca).

El partit del trio de la dreta espanyola amb més vots va ser Ciutadans, que es va quedar a uns 4.000 d’obtenir representació. Va rebre 33.826 vots (8,89% del total), un 42% més que al 2016 (23.748, 7,71%). A més, Cs va ser el més votat a un municipi (Vilamalla) i segon a tres pobles de l’Alt Empordà (Sant Llogaia, Pont de Molins i Biure). Per comarques, va tenir els percentatges més alts a l’Alt Empordà (11,53%) i la Selva (10,34%).

El PP, en canvi, no va arribar al 5% a cap comarca. El menor percentatge va ser un 2% a la Garrotxa. Al 2016 havia guanyat a tres poblacions i ara va obtenir el seu millor resultat a Meranges amb un 11,9%. En global, va perdre el 60% dels vots del 2016, un total de 18.716 (de 31.035 a 12.319), passant del 10,08% al 3,24%.

El PP va ser superat pel Front Republicà, que va rebre 14.271 vots (el 3,75%). En una vintena de pobles va superar el 10% dels vots, destacant sobretot a Verges i Viladamat, llocs on governa la CUP.

Pel que fa a Vox, va tenir 10.668 vots, un 2,80% del total. El partit ultradretà –que al Pla de l’Estany no arriba ni a l’1%– va obtenir el millor percentatge de Catalunya a Sant Climent Sescebes (14,6%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez i Casado juguen a ressuscitar el bipartidisme

madrid

Jami Matamala torna a exiliar-se a Waterloo per evitar ser detingut

girona

L’Iran proposa als veïns del Golf fer front als EUA

TEheran / Washington
la crònica

Figueres agredolça

Els primers cent dies del nou curs polític als ajuntaments

Girona

Corbyn desmenteix els rumors de la seva dimissió

Londres
opinió

El govern de la UE, a debat

Economista i politòleg

Torra replica a Iceta que el govern en fallida és l’espanyol

BARCELONA
la crònica

Girona dona pistes del seu pla