Política

Dos directors de la Generalitat neguen despesa per l’1-O

Informen al Suprem que han contestat al Tribunal de Comptes que no s’ha provocat cap perjudici a l’administració

Caps sindicals i de l’Ajuntament de Barcelona, contra les accions policials

Els set magistrats del Tribunal Suprem van escoltar ahir setze nous testimonis de les defenses dels independentistes catalans, que com a ciutadans, càrrecs de la Generalitat i responsables d’altres organitzacions i administracions, van reiterar que a Catalunya no hi va haver cap acte de revolta violenta la tardor del 2017, i que la suposada malversació de fons públics per organitzar el referèndum d’autodeterminació també es descarta. Van ser molt explícits el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, i la directora general de Contractació Pública, Mercè Corretja. Esteve va assegurar que la Generalitat acaba de respondre al Tribunal de Comptes, per la demanda de responsabilitat comptable interposada per la fiscalia contra els membres del govern, que “no s’ha produït cap perjudici” a les arques públiques arran de l’1-O.

El director jurídic també va informar al tribunal que des del Departament de Presidència es va demanar una revisió d’ofici sobre el reclam de la Corporació Catalana d’Audiovisuals de 336.000 euros de dos anuncis relacionats amb l’1-O –que el Suprem inclou en els 2,3 milions de la malversació– i que s’ha conclòs que és nul, i que no es paga perquè la seva tramitació no va ser correcta.

Esteve també va assegurar que el Ministeri d’Hisenda, en un informe remès al jutjat de Barcelona que investiga l’1-O, no comptabilitza els prop de 900.000 euros que la Guàrdia Civil indica que s’hauria de pagar a Unipost per sobres de l’1-O, una part dels quals comissats en naus. “Aquest informe no està signat, oi?”, va preguntar amb malícia la fiscal Consuelo Madrigal a Esteve, que va dir que no en dubtava si era un encàrrec judicial. La penalista Judit Gené, defensora de Meritxell Borràs, va aclarir amb rotunditat que “cada full està validat amb una xifra digital i subscrit per la cap d’Hisenda Teresa Santolària”.

Per la seva part, Corretja va detallar que tots els expedients de contractació estan informatitzats, que hi ha unes deu persones que el supervisen, que és difícil canviar l’objecte de la contractació i que des del 15 de setembre del 2017 hi havia un ferri control del Ministeri d’Hisenda. Pel que fa a la suma de 900.000 euros més com a malversació per l’ús de centres públics en la votació l’1-O, Corretja també va explicar que si no existeix una taxa o cànon per cobrar un servei, l’administració no pot reclamar, com en aquest cas.

Per evidenciar la transversalitat del dret a decidir, la defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va citar a declarar l’arquitecta i exregidora Itziar González, escollida per impulsar el Pacte Nacional pel Referèndum. També va aportar el testimoni de Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya, que va refermar que el 20-S van protestar “en defensa de les institucions i contra les detencions per desproporcionades”, i van impulsar l’aturada de país del 3-O.

El tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens, d’En Comú Podem, va explicar que “tot i no defensar la independència, el govern de l’Ajuntament de Barcelona va fer un pacte polític amb la Generalitat” per impulsar l’1-O. “Amb la suspensió del TC, vam entendre que l’1-O era una mobilització per defensar drets fonamentals, i perquè el govern del PP tornés a una negociació bilateral”, va sostenir Asens, que va qualificar d’“immorals” les càrregues policials als centres l’1-O.

LA XIFRA

26
aplicacions
d’internet va fer tancar la magistrada del TSJC al CTTI i l’1-O va fer tancar el wifi a tots els centres públics.

Boya: “Sànchez volia desconvocar la protesta, i jo no”

L’exdiputada d ela CUP Mireia Boya no es va acollir al seu dret a no declarar, tot i estar imputada per desobediència per l’1-O al TSJC, i ahir va explicar al Suprem, tot i les constants interrupcions del jutge Marchena (també ho va fer als testimonis de Camil Ros i Jaume Asens), quina va ser la seva actuació en la mobilització del 20-S davant de la seu del Departament d’Economia.

Boya va explicar que primer va anar a la seu de la CUP pel setge de la policia espanyola que volia entrar al local del partit sense ordre judicial. Després amb Eulàlia Reguant van anar a Economia, i van pujar a un dels Patrol de la Guàrdia Civil per demanar als concentrats que es mantingués una protesta pacífica. Quan al vespre Jordi Sànchez va dir-los que desconvocarien i que demanaven el seu suport, Boya va revelar ahir: “Em vaig discutir amb Sànchez; no érem ningú per desconvocar una manifestació, i al final hi vam accedir si es donava una nova convocatòria.” Ahir també van declarar Sílvia Prat i Maria Martínez, dues veïnes que es van oferir de voluntàries de l’ANC per formar el cordó d’ordre per a la comitiva judicial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TC anul·la la reprovació del Parlament al rei

el punt avui

Brussel·les investiga si Amazon incompleix les regles de la competència

BRUSSEL·LES

Merkel lliga la seva successió

Berlín

La cambra baixa dels EUA condemna els comentaris “racistes” de Trump

washington

Torra aposta pel no a Sánchez i ERC no vol bloquejar-lo

barcelona

Iglesias, veu única a Madrid demanant aclarir el 17-A

barcelona

Cadena perpètua per al ‘narco’ mexicà ‘El Chapo’ Guzmán

nova york
Política

El PSC governarà amb els comuns a Badalona

DAVID BOTE
ALCALDE DE MATARÓ (PSC)

“La meva és una batalla contra la desigualtat”

mataró