Tranquil·litat i bons aliments

La campanya electoral a Banyoles ha estat tranquil·la, educada, podríem qualificar-la fins i tot de cordial. Cal remarcar-ho perquè això no ho poden dir a tot arreu. El debat de dimecres amb tots quatre candidats a l’alcaldia va condensar aquest tarannà: hi va haver crítiques, retrets, rèpliques, contrarèpliques i en algun moment intercanvi d’al·lusions a la vida privada, però mai es va entrar en el territori tòxic de la desqualificació. En el mateix to, els actes electorals i les aparicions dels alcaldables i altres membres de les llistes als mitjans de comunicació han estat sobretot constructius, malgrat les indispensables referències als defectes de gestió del govern local per part dels que aspiren al canvi en l’alcaldia.

Dos fets, però, impediran que la campanya banyolina rebi un 10 de nota. D’una banda, els atacs a pancartes i cartells del candidat de JxCat, un fet que es repeteix des del 2011 (també n’hi va haver contra el material de Convivència i Progrés, però menys). De l’altra, les pintades anònimes aparegudes a la paret de l’ajuntament i d’un edifici situat al davant en contra de l’estelada que hi havia al passeig de la Indústria. Diem “hi havia” perquè arran d’una denúncia d’Aixeca’t-Levántate la junta electoral ha obligat a retirar-la. La junta de portaveus del consistori ha decidir posar-hi la senyera i restituir-hi la insígnia independentista dilluns.

Si bé ja es van fer servir fa quatre anys, les xarxes socials han tingut un paper rellevant en la campanya, tot i que amb matisos. Els més actius en aquests formats han estat Convivència i Progrés i Sumem Banyoles. ERC i JxCat no les han desaprofitades, però hi han fet menys activitat que les altres dues candidatures. La llista de Noguer segurament ha estat la més clàssica en aquest sentit: un porta a porta intensíssim (asseguren que han estat en totes les llars), mítings amb personatges mediàtics (Artur Mas ha vingut dos cops a la ciutat), xerrades als espais públics... Aparentment ha estat la candidatura que ha fet un desplegament de més envergadura i que ha esmerçat més pressupost. ERC ha emprat un model similar, però amb molts menys recursos. La gent de Sumem Banyoles –sense les possibilitats econòmiques que tenen els seus contrincants– han seguit el model de la CUP de molta presència al carrer per afavorir el contacte directe amb el ciutadà. De la seva banda, Convivència i Progrés ha concentrat els actes públics en dues convocatòries molt concorregudes. Per descomptat que totes quatre candidatures s’han fet notar en els dos mercats dels dimecres.

La fi de la campanya d’ahir resumeix bé la manera de fer de cadascú. Miquel Noguer (JxCat) va convidar a un concert de la Selvatana seguit d’una botifarrada; Jaume Butinyà (ERC) va organitzar un sopar pagat per cada comensal; Non Casadevall (Sumem), un berenar sopar en què la gent havia de dur els plats i els gots, i Quim Fernández (Convivència i Progrés) va citar els seus seguidors a un bar per fer un toc. Bons aliments i bon ambient per acabar una campanya tranquil·la.