MIQUEL PUEYO
CANDIDAT A L’ALCALDIA DE LLEIDA PER ERC, LA LLISTA MÉS VOTADA A LES ELECCIONS DE DIUMENGE
“No volem representar tan sols l’independentisme”
“Des del primer moment, vaig tenir la sensació que teníem una oportunitat raonable de ser la força més votada”
“Vam dir que ens decantàvem per un acord entre les forces de perfil republicà i hem d’intentar complir-ho”
“Després de 40 anys de socialisme, a Lleida qui es despengi de la il·lusió de canvi s’arrisca políticament”
Més sobri i més proper
Miquel Pueyo vol ser un alcalde “més sobri, més proper, més senzill”. Professor universitari i pare de dues nenes, vol continuar “anant a peu o en autobús” i “portar les filles a l’escola cada matí”. Vol fer política d’una manera “més respectuosa amb la vida de les persones”, en què la conciliació o el canvi horari s’integrin en la gestió diària. “La política com a servei públic, no com a espectacle pirotècnic”.
Miquel Pueyo ha estat durant tota la campanya el “candidat tranquil”. Aquests dies, però, reconeix que se sent “una mica desbordat”. ERC ha guanyat el PSC a l’Ajuntament de Lleida, però només per 81 vots de diferència. Tots dos tenen set regidors i això fa inevitable buscar aliances per poder governar. Pueyo aposta per un bloc republicà, amb Junts per Catalunya i El Comú de Lleida. I ja ha iniciat converses.
Al final, deixar la universitat i tornar a la política ha valgut la pena, oi?
Això li ho diré d’aquí a quatre anys. Ara, en termes estrictes de resultats electorals, sí. Des del primer moment, vaig pensar que teníem una oportunitat raonable de ser la força més votada. I la campanya que hem fet hi ha ajudat.
Però 81 vots de diferència respecte al PSC són pocs...
La democràcia és així. Poden ser 81, poden ser 810 o poden ser 8. Això ens ha convertit en la força més votada i això ens dona una doble legitimitat. La possibilitat de governar com a força més votada, però també, que és el que m’agradaria, la possibilitat de construir una majoria pel canvi que vagi més enllà de la condició de força més votada.
De fet, durant la campanya vau insistir molt en la idea que Lleida necessitava un canvi després de 40 anys de govern socialista. També ho van fer els comuns i Junts per Catalunya… Intentareu pactar amb aquestes dues formacions i deixar fora el PSC, Cs i el PP?
Ho vam dir de manera senzilla i ara es tracta de mantenir-ho. Vam dir que ens decantàvem per un acord entre les forces de perfil republicà i hem d’intentar complir-ho.
Descarta, doncs, el pacte amb el PSC?
Hem de reconèixer que la reacció de l’alcalde actual, Fèlix Larrosa, ha estat elegant. El dia de les eleccions va reconèixer que havia guanyat ERC i va expressar la seva voluntat de fer una oposició lleial i es va mostrar disposat a parlar de qualsevol projecte. Jo li vaig agrair la posició i que no busqués coalicions o solucions extravagants.
Bé, no és que tingui gaires alternatives... El PSC no suma 14 regidors amb Cs i el PP, i no crec que pensi en El Comú o Junts per Catalunya, que han fet una campanya molt agressiva contra ell...
El PSC fa quatre anys va fer un pacte sobre paper amb Cs i en la pràctica de govern també amb el PP i, per tant, ha estat el mateix PSC el que s’ha condemnat a tenir una sola sortida: fer majoria amb Cs i el PP. El mateix Larrosa ha expressat la seva incomoditat per haver quedat atrapat en aquest escenari. Va prendre una decisió i en política les decisions porten conseqüències.
Les converses amb Junts i els comuns han començat? És aviat per parlar de pactes per a regidories concretes, suposo...
El procés de prospecció i converses tant amb Junts per Catalunya com amb els comuns ja està engegat. Hem d’intentar fer les coses de la manera més senzilla i menys teatral possible. Explicar que estem parlant, sí. Ara, si em pregunta per les regidories, li he de dir que no hem arribat a aquest punt.
La decisió serà més difícil per als comuns, que han anteposat sempre els temes socials als temes nacionals o republicans. En sou conscients?
Ells ho han dit durant la campanya, que en el seu entorn hi ha persones que són favorables al dret a l’autodeterminació, persones que són independentistes i d’altres que no ho són. Però jo el que els dic és que la nostra voluntat de representació no inclou només l’independentisme, sinó aquest 80% de catalans i lleidatans que no volen que hi hagi presos polítics ni exiliats, que consideren superiors els valors de la república que els valors de la monarquia i que creuen que el conflicte Catalunya-Espanya s’ha de resoldre per la via del diàleg. En aquest 80% ens podem trobar amb els comuns, amb Junts per Catalunya i fins i tot amb una part de l’electorat tradicional socialista decebut amb l’evolució del seu partit en els últims anys.
De fet, vau presentar una llista molt transversal amb la pretensió de recollir diverses sensibilitats ideològiques.
En el número 2 tenim Jordina Freixenet, que és de l’espai del socialisme republicà. I jo estic convençut que a Catalunya no tots els socialdemòcrates són al partit socialista, n’hi ha que són fora. La nostra llista ha tingut l’encert de ser prou àmplia, suficient perquè part de l’espai sociològic d’El Comú s’hi pugui sentir còmode.
I si li diuen que no?
Es podria governar en minoria. Però jo crec que la sensació que hi ha a Lleida és que el canvi és possible, que després de 40 anys es poden fer les coses de manera diferent. I, per tant, qui es despengi d’aquesta il·lusió s’arrisca políticament. Cadascú pot adoptar la posició que vulgui, però tothom es pot sentir interpel·lat per aquesta onada de canvi.
A Barcelona hi ha moviments tant del PSC com d’Ada Colau per evitar que Maragall sigui alcalde. El preocupa?
Em preocuparia no tant com a republicà, sinó perquè tenir una coalició que es posa en contra no sol ser un bon punt de partida. No sembla una posició ni generosa ni oberta. Però ja veurem en els propers dies què és el que passa.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
