Política

JOSEP MONRÀS

ALCALDE DE MOLLET DEL VALLÈS (PSC)

“L’única marca electoral es diu Mollet”

pacte “A Barcelona no hi hagut cap operació d’Estat com ha dit ERC, aquí el que hi ha hagut és una operació de fílies i fòbies” alternativa “La solució és canviar el full de ruta, tornar a governar per a tots els catalans”

Els municipis estem ofegats. Per tant, el tema del finançament municipal s’ha d’afrontar de manera seriosa i rigorosa
Una persona que ara mateix és un fugitiu, no pot ser que condicioni les polítiques reals que ha de tenir Catalunya
El que ha passat a Sant Fost és el súmmum del transfuguisme. Qui s’ha de justificar són ERC i els comuns, no pas jo

Josep Monràs és alcalde de Mollet des de l’any 2004. Aquestes eleccions ha obtingut 10 regidors, tres més que l’any 2015. L’oposició ha fracassat en l’intent de presentar una alternativa de canvi i això li ha permès afrontar un nou mandat en minoria. Ell assegura que aposta pel diàleg amb totes les forces, sense excepció.

Ha patit per la possibilitat de perdre l’alcaldia tot i haver tingut 3 regidors més que el 2015?
Si he de dir la veritat, no he patit perquè creia que el sentit comú, i també el sentit democràtic, imperarien. Quan el PSC ha estat la força majoritària, amb 10 regidors i 8.000 vots, semblava que la suma de quatre partits que durant l’últim mandat no han tingut massa bona relació era molt complicada. El que sí tenia era preocupació, perquè si això hagués passat, no sé què li hauria passat a la ciutat en el seu funcionament quotidià. Sortosament el sentit comú, en aquest cas, de Podem, no ho ha fet possible.
De tota manera, vostès tampoc han sumat amb Podem com ha passat, per exemple, a Sabadell. Per què?
No era necessari, perquè érem la força més votada amb diferència. Jo no he volgut construir una proposta en contra i he volgut arribar a acords amb totes les forces polítiques en benefici de la ciutat de Mollet.
De fet, té experiència a governar en minoria. Ho ha fet aquests últims anys amb 7 regidors. Com afronta el mandat?
Amb una actitud que és la mateixa que en els últims anys. En política, dir i fer han d’anar en la mateixa direcció. Jo intentaré sumar, i si en aquests quatre anys he estat al capdavant amb 7 regidors i ho hem pogut aprovar tot, fins i tot temes de planejament general que necessiten una majoria absoluta, crec humilment que es demostra aquesta capacitat de diàleg i consens. Cal intentar sumar el major nombre de suports sense mirar la marca electoral i solament mirant una única marca electoral que és diu Mollet.
Vostè creu que l’avenç electoral es deu només a mèrits propis o també a les conseqüències del bon resultat del PSOE en les generals?
Les dues coses, perquè, a més, ho puc explicar de la forma més gràfica possible. Josep Monràs ha tingut 700 vots més que la marca electoral. Van coincidir dues eleccions, i si a les europees vaig obtenir 7.200 vots, a les municipals en vaig tenir 8.000.
Diria que ha superat d’alguna manera la crisi del 2015 en què el portaveu d’ERC, Oriol López, lamentava que a Sabadell s’hagués acabat el bustisme i, en canvi, aquí continués el monrasisme.
La ciutat de Mollet ho té superat, però algunes persones tenen condicionants mentals que els impedeixen avançar, com demostra el fet que en el discurs d’investidura de l’alcalde, fa quinze dies, la mateixa persona va parlar de règim, demostrant una manca de respecte absolut a la decisió democràtica que ha pres la ciutadania.
Després de quatre anys de govern quadripartit, el PSC ha recuperat Sabadell, però el dia de la constitució de l’Ajuntament l’alcaldessa actual va sortir escortada per la policia acusada de corrupció. Què n’opina?
Jo he patit en carn pròpia aquest tipus d’actituds. Quin sentit té que 80 persones vinguin davant de casa meva a dir-me “fill de puta” i tot el que vulguis pel fet que jo no donava suporta l’1-O? Vol dir que quan tu penses diferent l’única acció possible ha de ser l’agressió? En el cas de Sabadell, aquells que cridaven estaven fent exactament el mateix en un altre lloc com és Sant Cugat del Vallès. Em sembla que ens estem bevent l’enteniment. Totes les formacions haurien de fer molta pedagogia per reduir l’agressivitat.
Tampoc li deu haver agradat la resposta d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. Molts parlen de pacte contra natura... Alguns fins i tot ho interpreten en clau d’Estat.
Que ERC pugui dir que si Ernest Maragall no ha estat alcalde de Barcelona és perquè hi ha hagut una operació d’Estat, em sorprèn. Per favor, mirem l’hemeroteca, mirem el que ha passat durant aquests quatre anys a l’Ajuntament de Barcelona. Mirem les declaracions que han fet els uns i els altres, que no han anat en la direcció de fer-se amics sinó tot el contrari. Aquí no hi ha cap operació d’Estat, aquí hi ha una operació de fílies i fòbies.
Vostè ha trencat relacions institucionals amb Sant Fost de Campsentelles després que l’alcaldessa renunciés al PSC per ser proclamada alcaldessa. Com ho justifica?
És un tema d’absoluta singularitat. Algú es pot repassar els documents contra el transfuguisme, que van signar en el seu dia tots els partits? Una cosa és que hi hagi un diputat al Parlament que es canviï de partit, però és que el que ha passat a Sant Fost és el súmmum del transfuguisme. Una regidora d’un partit polític accepta l’alcaldia sent trànsfuga. En tot cas, aquí qui s’ha de justificar són ERC i els comuns, no pas jo.
Per què no va cedir espai al referèndum de l’1-O?
Primer de tot, és un tema de legalitat. Jo crec que hem de fer un replantejament. Si nosaltres volem modificar la legalitat, treballem per modificar la legalitat. No la vulnerem en funció dels nostres propis interessos. Si el govern de la Generalitat volia fer un referèndum, tenia la capacitat d’obrir tots els equipaments que ells mateixos gestionen. Per què ens posa a davant als ajuntaments? No és possible. Jo havia de signar un paper i els meus serveis jurídics em van dir que si ho feia estava cometent prevaricació… Jo crec que quan un té la màxima responsabilitat de ser alcalde, vingui de la formació que vingui, el primer de tot és complir amb la legalitat. Jo crec que en aquell moment el president Puigdemont va cometre un error emmerdant els alcaldes, com alguns li vam dir públicament.
Com ha viscut tot el procés judicial?
Jo crec que en el judici s’han pogut sentir moltes coses si un estava atent i no amb una bena als ulls. Tinc la sensació que alguns preveien que no passaria res, que dirien “això ha estat una festa democràtica i no passa res”… I, per tant, jo crec que van cometre un error d’estratègia. No s’hauria d’haver arribat fins aquí. Ara, també dic que no es pot culpar sempre a l’altre. També un ha de veure què ha fet per arribar a aquesta situació. Totes aquestes persones han de fer autocrítica i no sé si tots, o uns quants o alguns, però han enganyat emotivament a molts ciutadans de Catalunya que es van creure l’engany. I ho dic des de la pena.
Com qualifica el govern del president Torra?
Paralitzat, sense cap tipus d’iniciativa, solament parlant del procés, però jo vull parlar de com estan els pagaments que la Generalitat té pendents amb els ajuntaments, que vol dir amb els seus ciutadans. Jo vull parlar de com estan els expedients d’ajudes a les persones vulnerables, jo vull parlar de com estan les inversions a les escoles públiques. I d’això no se’n parla. Els alcaldes coneixem la realitat crua i dura de molts ciutadans. I la Generalitat l’hauria de tenir present. Hi ha moltes coses molt rellevants que el govern actual és incapaç d’afrontar.
Tot i les eleccions, sembla que hi ha posicions enrocades que no canvien. Quina és la seva proposta per superar aquesta situació?
La solució és canviar el full de ruta. Tornem a governar per tots els catalans. Trobarem aliances, i això no vol dir renunciar al nostre model de país, de ningú. Però comencem a generar riquesa, benestar. Anem a negociar a l’Estat i no renunciem a fer coses pel meu model, però no totes les coses pel meu model. I, d’altra banda, algú haurà de prendre consciència que una persona que ara mateix és un fugitiu, no pot ser que condicioni les polítiques reals que ha de tenir Catalunya.
Tal com van les negociacions, vostè creu que hi haurà noves eleccions generals?
Jo desitjo que hi hagi seny. No podem posar en risc el país. Comencem a treballar. L’altra alternativa no existeix, són eleccions. Ara mateix, o hi ha un govern presidit per Pedro Sánchez o hi ha eleccions. No hi ha més alternatives aritmètiques.
El seu model de país quin és, un model federal?
Totalment. Crec que és el que té sentit, és a dir, encaix en el món globalitzat. Crec que hem de tenir un nivell de competències més elevat i que això significaria una descentralització més gran de l’Estat, perquè ara tot gira entorn de Madrid.
I pel que fa als ajuntaments, quina és la seva principal demanda?
Si ho pensem bé, tot és de la incumbència del món municipal. Tot, el que és seu i el que no. Els municipis estem ofegats. Per tant, el finançament municipal s’ha d’afrontar de manera seriosa i rigorosa. I els polítics del Congrés i de tots els parlaments han de ser conscients que tots els ajuntaments de l’Estat, de diferents colors, estan afrontant coses que haurien d’afrontar ells. D’habitatge, de vulnerabilitat familiar, d’inversions sense tenir prou recursos. I a través de normes superiors ens tenen escanyats. Tots els municipis d’Espanya serien rics si només fessin allò en què tenen competència legal. Jo cada any tinc 100.000 euros d’arranjament de les escoles públiques. Abans n’hi havia 100.000 de meus i 100.000 més de la Generalitat de Catalunya, que fa anys que van desaparèixer, com van desaparèixer per a les escoles bressol o les escoles de música.
Quines són les prioritats del mandat?
La ciutat s’ha de continuar convertint en una ciutat educadora. En segon lloc, volem continuar amb un tema que ara és d’actualitat, però que ja fa temps que treballem, pel qual el 2015 ens van nomenar Capital Europea del Medi Ambient. Hem d’anar avançant en aquesta ciutat verda, de justícia ambiental. I això inclou des d’un parc públic fins a l’eficiència de la llum i l’aigua i el tractament de residus. Un tercer element és la ciutat digital, la ciutat intel·ligent; utilitzar les noves tecnologies per a moltes coses, com ara la gestió municipal. I un de més genèric és treballar pel 2030, que és aquesta voluntat de l’ONU que marca l’objectiu del 2030 des de molts àmbits.

Llicenciat en psicologia i amant de l’esport

Josep Monràs va néixer a Mollet del Vallès l’any 1960. Al seu blog personal es presenta a si mateix com “el fill de la Juanita, la de les mongetes”. Ho fa en honor dels seus pares, que tenien una parada de llegums al mercat i dels quals, assegura, va aprendre “el valor de l’esforç i la feina”.

Llicenciat en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb un postgrau en desenvolupament urbà, la seva passió per l’esports la va concretar en una titulació superior de bàsquet.

Del 1984 al 1992 va exercir com a professor a l’escola cooperativa Sant Gervasi i l’any 1991 va entrar a l’Ajuntament de Mollet com a regidor d’Esports, i el 1992 va ser responsable de la subseu olímpica de Mollet.

És alcalde de Mollet des de l’any 2004 i també president de la B-30 un lobby que agrupa 23 ajuntaments de Catalunya interessants a millorar les condicions econòmiques i de connectivitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Buch defensa l’actuació dels Mossos i insta a aïllar els grups “violents”

Barcelona

Dos detinguts en les protestes per un acte de Rivera a Barcelona

Barcelona

Torra: “La violència no ens representa ni ens representarà mai”

Barcelona

Colau critica Torra per unir-se a les marxes

barcelona

Aragonès crida “a la calma i a la serenitat”

Barcelona

Sánchez transmet a Casado que “no descarta cap escenari” i que “actuarà amb fermesa si cal” a Catalunya

Madrid

Casado reclama a Sánchez que actuï “amb determinació”

Madrid

Marchena destaca la “gran complexitat” de la sentència de l’1-O i “l’esforç deliberatiu” del tribunal

Madrid

Un grup d’activistes de l’ANC s’encadenen a l’entrada del Parlament Europeu