Torra recusa el jutge instructor de la seva causa per desobediència a la JEC sobre els llaços grocs
Creu que la resolució del magistrat és “clarament prejutjadora” i que “el mou un especial interès que s’assegui a la banqueta dels acusats”
La defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat una petició per recusar el jutge instructor de la causa per desobediència que té oberta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) referent a les ordres de la Junta Electoral sobre els llaços grocs i les pancartes penjades als edificis de la Generalitat. L’escrit argumenta que la resolució del magistrat en qüestió, Carlos Ramos, és “clarament prejutjadora”. Al seu parer, “el mou un especial interès” que el president “s’assegui a la banqueta dels acusats”. Cita alguns dels extractes de la resolució i conclou que aquestes manifestacions “rotundes i d’evident culpabilitat reflecteixen en tota la seva intensitat la posició ja assumida per part de l’instructor”, el que denota una “absoluta manca d’imparcialitat objectiva” i un atemptat a la presumpció d’innocència.
L’escrit reivindica el dret al jutge imparcial però també remarca la importància de “l’aparença d’imparcialitat”. En aquest sentit, posa d’exemple algunes expressions que va utilitzar Ramos en la seva resolució sobre Torra, que denoten, segons la defensa, un “ànim clarament prejutjador” tot i que encara no s’ha dictat sentència condemnatòria. “Aquestes manifestacions li atribueixen una responsabilitat que, entenem, encara està per determinar-se. O no?”, es pregunta la defensa del president.
“La sol·licitud de suspensió mencionada constituïa una argúcia per no complir l’acord de la JEC” o “Per si hi hagués algun dubte sobre la voluntat obstativa del querellat” són algunes de les frases del magistrat que cita l’escrit, que es queixa que “s’estan fent afirmacions on es presenta Torra com a culpable d’uns fets encara pendents d’enjudiciament i pels quals ni tan sols ha estat acusat encara”.
La defensa esgrimeix una directiva del Parlament Europeu i del Consell, però també jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. La resolució del magistrat, conclou, “reflecteix la íntima convicció” del jutge sobre el president de la Generalitat, però aquests raonaments “haurien d’haver-se quedat en el subconscient de l’instructor i no veure’s plasmats en una resolució que, a més, es va fer pública abans de ser notificada a la defensa”, denuncia.
