La Generalitat recorrerà contra la sentència del decret de les begudes ensucrades
Creu que l’impost no està suspès i que s’ha de continuar pagant
Dos estudis externs sobre el consum arran de l’aplicació de la taxa en confirmen els beneficis
La Generalitat presentarà un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que no és ferma i que anul·la el reglament de l’impost sobre les begudes ensucrades envasades, aplicat des del 2017. El secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, va justificar ahir que la taxa té “plena vigència” i que hi ha “suficient seguretat jurídica” per continuar recaptant l’impost. “Mentre no hi hagi una sentència ferma defensem la plena vigència de l’impost”, va assegurar, i va confirmar que l’impost es continuarà recaptant. Castellanos considera que la sentència té una fonamentació “feble” i va defensar els “beneficis socials” de la taxa.
Intervenció eficient
En aquest sentit, el govern va dur a terme ahir una jornada sobre el tribut i els seus efectes sobre el consum de sucre en les begudes. Una avaluació econòmica elaborada per Ivàlua i l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (en el partenariat de la qual hi ha la Generalitat, la Diputació, la Universitat Pompeu Fabra i el CTESC) assegura que l’impost sobre begudes ensucrades “és una mesura eficaç de salut pública” que allarga la vida de la població i en millora la qualitat.
L’avaluació fa referència a dos estudis externs realitzats en dues cadenes de supermercat diferents que representen el 10% de la quota de mercat a Catalunya. Els resultats són diferents en ambdós casos però la metodologia és la mateixa: es fa un estudi economètric que aïlla l’efecte de l’impost sobre les begudes ensucrades de la resta de factors que poden decidir sobre la venda d’aquests productes. Així, en un dels casos s’aprecia una disminució del 15,4% en el consum de begudes ensucrades, i, en l’altre, un descens del 2,2%.
Es considera una intervenció pública eficient, en tant que és tant un estalvi de costos per al sistema sanitari com un allargament dels anys de vida (entre 1.322 i 9.390, segons el treball) i de qualitat entre la població.
El model emprat per Ivàlua estima l’efecte a mitjà i llarg termini en termes de salut, mesurat en anys de vida i anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD) per a tota la població catalana de 20 anys o més l’any 2017. En termes de costos, es consideren els sanitaris i els d’implementació i gestió del’impost.
Els càlculs s’han realitzat sobre la població més gran de 20 anys, perquè com que l’índex de massa corporal (IMC) és un dels indicadors emprat calia estimar-ho sobre població adulta.
