Aval judicial a Johnson

El govern britànic va obtenir ahir la seva primera victòria legal després que un jutge escocès rebutgés bloquejar cautelarment la suspensió del Parlament que havia demanat el primer ministre, Boris Johnson. La demanda havia estat presentada per una setantena de diputats a principis d’agost. No obstant això, el jutge va ajornar la decisió final a la setmana vinent i va fixar una nova vista per dimarts.

“La base de la nostra causa legal és que és il·legal la suspensió del Parlament per evitar el debat sobre el Brexit”, va declarar ahir Joanna Cherry, portaveu de Justícia del govern escocès i una dels setanta denunciants. Cherry també va afirmar que havien demanat la compareixença de Boris Johnson en la vista de dimarts per fer una declaració jurada. Encara no ha estat confirmada.

A aquesta denúncia, se n’hi han afegit dues més, totes dues contra la decisió del govern de suspendre el Parlament des de la setmana del 9 de setembre fins al 14 d’octubre, tres dies abans del Consell Europeu que ha de prendre una decisió sobre el Brexit. La primera és a Belfast. La segona serà presentada dijous vinent a Londres per l’ex-primer ministre, el també conservador John Major, i l’activista i empresària Gina Miller. Miller va ser qui va portar als tribunals la decisió d’invocar l’article 50 del Tractat de Lisboa per treure el país de la Unió Europea (UE). I va forçar legislar l’article 50. En el cas de Major, s’havia pronunciat contra el Brexit com altres ex-primers ministres, però ningú s’esperava que portés el govern del seu partit als tribunals.

Després de la sentència del jutge escocès, Boris Johnson va tornar a defensar la decisió de suspendre el Parlament. Sosté que l’única manera d’aconseguir que la Unió Europea accedeixi a renegociar l’acord és que vegin que en sortiran igualment el 31 d’octubre. Creu que el problema és que la UE sap que el Parlament britànic bloquejarà qualsevol acord.

“Ara tothom sap el que s’ha de fer i té al cap la mena de terreny on hem d’anar a parar”, va declarar. I va avisar que, com més intentin els diputats britànics bloquejar un Brexit dur, més fàcil serà que l’escenari segui justament aquest. Johnson va avisar que si el 31 d’octubre el país no surt de la Unió Europea, els ciutadans perdran la confiança en la classe política i que els grans perjudicats seran els dos grans partits: els conservadors i els laboristes.

En aquest sentit, ahir l’ex-primer ministre laborista Gordon Brown va declarar que havia estat parlant amb líders europeus i que la Unió Europea tenia la intenció de retirar el 31 d’octubre com a data límit per sortir del club i que, d’aquesta manera, podrien debatre al Parlament i votar si volen o no un Brexit sense acord.

Brown, com Major, va carregar molt durament contra Johnson. Va dir que, “en les quatre setmanes que fa que està al poder, no només ha triturat la Constitució, sinó que està trencant el país sense cap intent de reunir la gent sota un projecte unificador nacional”. Per la seva banda, el líder laborista, Jeremy Corbyn, va qualificar les justificacions de Johnson d’“absoluta insensatesa”.

Corbyn va explicar que estava treballant amb la resta de partits de l’oposició i els conservadors contraris al Brexit dur per “desafiar el govern” de Johnson la setmana vinent. Estan parlant també amb el president de la Cambra dels Comuns, John Bercow, per intentar demanar una sessió extraordinària i mirar de passar una nova legislació que freni la sortida de la Unió Europea sense acord.

La seva intenció és aconseguir que hi hagi una sessió extraordinària el mateix dimarts, quan es torna a reunir el Parlament després de vacances, i votar per aconseguir agafar el control de la cambra dimecres i presentar una proposta de llei per impedir que Johnson pugui treure el país de la Unió Europea sense el permís del Parlament. No serà gens fàcil, perquè quan se suspengui la cambra també se suspendrà qualsevol procés legislatiu. L’oposició es reunirà tot el cap de setmana.

El Parlament tancarà la setmana del 9 de setembre, però fins a 50 diputats de totes les formacions polítiques han expressat la voluntat de crear una cambra alternativa en senyal de protesta durant el mes que estarà tancat. “No podem permetre que el govern eviti el debat en aquest moment de crisi nacional”, van explicar en una carta conjunta.