El PP proposa una moció de censura a Torra però Cs i PSC no la veuen viable
Alejandro Fernández considera que l’única manera de “garantir l’ordre” és amb un canvi de govern
El popular admet que la iniciativa no podria prosperar però creu que val la pena presentar-la
El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha proposat aquest dilluns impulsar al costat de Ciutadans (Cs) i el PSC una moció de censura al president català, Quim Torra, per evitar que porti Catalunya a un “escenari d’insurrecció”. Els dos partits interpel·lats ja han descartat la idea per considerar-la inviable.
Fernández ha remarcat que és necessari “garantir l’ordre” davant els signes de “radicalització” que, a parer seu, apunta l’independentisme i evitar que Torra “compleixi les seves amenaces”. I segons ell, això només es podrà fer amb un “canvi de govern”.
Fernández s’ha dirigit als grups de Cs i PSC-Units per plantejar aquesta moció de censura, que proposaria com a substitut de Torra un candidat “de consens” –que hauria de ser diputat– per exercir de president de la Generalitat de forma “provisional”, fins a la convocatòria de noves eleccions al Parlament.
La proposta del PP no inclou un pla de govern alternatiu, sinó uns compromisos de mínims, que creu que fins i tot podrien subscriure els comuns i que els impulsors es comprometrien a garantir abans de convocar eleccions.
En total serien quatre compromisos: recuperar l’“esperit” que va tenir l’oposició durant els plens del 6 i 7 de setembre del 2017, quan es van votar les “lleis de desconnexió” independentistes; garantir el respecte a la legalitat i la Constitució; un pla de prevenció d’aldarulls, en cooperació amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat, i la convocatòria electoral una vegada complerts els objectius precedents.
Atès que la suma de diputats de PP, Cs i PSC (57) no arriba al llistó de 68 escons que marca la majoria absoluta al Parlament, Fernández ha admès que el més probable seria que aquesta moció de censura no prosperés. El popular, però, creu que només el fet de presentar-la ja serviria per transmetre “un missatge útil” a la societat, en el sentit que existeix “un programa alternatiu a la unilateralitat i la desobediència” que atribueix als independentistes.
En sac foradat
La resposta de PSC i Cs no ha trigat en arribar, i en tots dos casos ha estat negativa, per una simple qüestió aritmètica.
El secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, ha descartat sumar-se a la proposta popular perquè en aquests moments no tindria amb els vots necessaris per prosperar.
“Les mocions de censura es presenten quan es poden guanyar”, ha apuntat en roda de premsa. A parer d’Illa, és Torra qui hauria de convocar eleccions perquè, segons ell, el seu govern està “dividit”.
La portaveu de Cs, Lorena Roldán, ha rebutjat també la proposta de Fernández amb l’excusa que “la injusta llei electoral fa impossible aquesta suma”.
Govern de concentració
Mentrestant, el nou coordinador nacional d’ERC i vicepresident del govern, Pere Aragonès, ha afirmat que el seu partit serà “perseverant” en el projecte de negociar un govern de concentració a Catalunya per a després de la previsible sentència condemnatòria contra els líders independentistes presos.
En canvi, la regidora de JxCat en l’Ajuntament de Barcelona Elsa Artadi ha retret a ERC que airegi públicament les seves propostes per respondre a la sentència i generi una “subhasta” que “no ajuda a buscar el consens” entre les forces independentistes.
A més, ha deixat entendre que no hi ha motiu perquè ERC insisteixi en la seva proposta de formar un govern de concentració, perquè tant els comuns com la CUP “ja s’han autodescartat”.
El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha subratllat que els comuns aposten per reformar el Codi Penal perquè els presos independentistes quedin en llibertat si són finalment condemnats, encara que ha dit que estan “oberts a escoltar altres propostes”.
D’altra banda, el diputat de la CUP Carles Riera ha advocat per la “desobediència institucional” i no per l’“estabilitat institucional”, un desacord amb JxCat i ERC que, segons el seu parer, no permet avançar cap a la “unitat estratègica” independentista.
