Política

“Estem farts d’amenaces”

Torra deplora en el debat de política general l’intent de lligar independentisme i terrorisme, i reafirma el caràcter pacífic del moviment

Evita en el discurs concretar el nou full de ruta, però JxCat, ERC i la CUP presenten un text conjunt que aposta per l’amnistia i exercir l’autodeterminació

Avui reclamaran la retirada de la Guàrdia Civil i que plegui Cunillera

“Estem farts d’amenaces i que s’entri a les cases dels catalans de matinada.” El debat de política general, que havia de donar pistes en la represa del curs parlamentari sobre la resposta prevista a la sentència del Suprem i el nou full de ruta unitari que està traçant l’independentisme, va esdevenir, almenys ahir, més aviat un clam contra l’últim intent de l’Estat de criminalitzar el moviment i d’alimentar un “fals relat de violència” amb les detencions aquesta setmana de nou activistes de CDR acusats de delictes tan greus com terrorisme i rebel·lió, que el mateix president Quim Torra va admetre que li van fer modificar una part del discurs que tenia previst. “El moviment independentista ha estat, és i serà un moviment pacífic i no violent que busca assolir la independència sempre per mitjans democràtics”, es va veure obligat a reafirmar, després de qualificar de “gravíssims” i “intolerables” els fets de dilluns, i queixar-se de les “detencions preventives” practicades. “No els agrada que mai haguem exercit la violència”, va constatar, abans que a la tarda Ciutadans intentés abonar el relat de la Guàrdia Civil i gran part de l’unionisme en intentar lligar el moviment fins i tot amb els atemptats d’ETA.

És clar que el president sí que es va referir al final del discurs del matí a la necessitat d’una resposta “en positiu” a la sentència, que obri una etapa en què l’independentisme recuperi la iniciativa i traci un nou “horitzó amb l’ambició col·lectiva de la llibertat”. Torra va evitar fer més concrecions, més enllà de l’avís del Ho tornarem a fer que ja fa mesos enviant: “Sempre voldrem el diàleg, però com que no seuen a la taula nosaltres seguirem endavant i no ens aturarem”, va avisar, abans de concloure: “Tornarem a exercir tots els drets que ens siguin negats, incloent-hi el dret a l’autodeterminació.” El guant el va agafar ERC, que a la tarda es va felicitar que les propostes “conflueixin” a les portes de la sentència, mentre la CUP va llançar la seva pròpia, de proposta per a l’autodeterminació, que hauria d’incloure les “condicions” que caldrien per fer efectiva la República.

Aquesta tarda, quan es votin les propostes de resolució es veurà fins a quin punt de debò l’independentisme recupera la unitat d’acció, tot i que una moció ja té l’aprovació assegurada perquè la van presentar tots tres grups independentistes conjuntament, i per tant marca clarament quines seran les prerrogatives del mínim comú denominador a partir d’ara: condemna de tota sentència que no sigui absolutòria, petició d’una llei d’amnistia i resposta basada en l’exercici de la manifestació pacífica i, altra vegada, del dret a l’autodeterminació. JxCat i ERC, a més, avui presenten una moció que rebutja les “actuacions arbitràries” de la Guàrdia Civil i en reclama la retirada del país, a més de la dimissió de la delegada Teresa Cunillera. Una altra proposta de resolució seva dona suport a Torra davant el judici que ha d’afrontar per desobediència al TSJC, i la CUP en presenta una altra que rebutja les “imposicions antidemocràtiques del TC i el Suprem” i reivindica la legitimitat de la desobediència civil i institucional.

En el discurs d’ahir, Torra també es va defensar preventivament dels atacs a la inestabilitat del seu govern recordant que l’Estat no tan sols acaba de convocar les quartes eleccions en quatre anys, sinó que no ha estat capaç de fer executius de coalició en 40 anys. Això sí, va fer l’enèsima crida al govern espanyol perquè sigui valent i torni a seure a taula, davant la “confrontació” a què aboca la seva posició actual. I va tornar a retreure a Sánchez que en un any i mig encara no se li hagi sentit cap proposta per a Catalunya. “Mai va tenir una contraproposta, la seva part sempre va quedar en blanc”, va lamentar, després de recordar els acords de Pedralbes. En la rèplica, el president, que ja havia demanat als grups “deixar de banda el Codi Penal” per trobar una solució al conflicte i perdre “la por” a votar, va instar explícitament el PSC a assumir el “repte democràtic” d’un referèndum. “Tots els que s’han fet al Quebec i Escòcia s’han perdut”, va recordar, fins i tot.

Obert a reformes fiscals

Però potser allò en què més va insistir el president va ser la denúncia de les “deslleialtats” de l’Estat, que va lligar a la necessitat imperiosa d’aprovar un pressupost per al 2020. En aquest sentit, va tornar a posar sobre la taula el “llast” que suposa el dèficit fiscal i la baixa execució pressupostària, i va exigir a l’Estat un deute pendent que puja segons ell a més d’11.000 milions, a banda de reclamar-li, tal com ja va fer Foment del Treball, un “esforç addicional” amb una inversió de 10.000 milions fins al 2023 per a infraestructures inacabades. Així mateix, va denunciar “l’engany rere engany” del govern socialista en anunciar que no podria pagar les bestretes pendents a les comunitats sense un pressupost i estant en funcions, discurs que ara ha rectificat. Per això va exigír que aquesta setmana expliquin quan i com pagaran.

Les bestretes han de quadrar els comptes del 2019, però tot plegat ho va explicar Torra com a prèvia per justificar que cal un pressupost nou l’any vinent. Per aquesta raó va apel·lar a la “responsabilitat” dels grups de la cambra, i va expressar la “voluntat màxima” d’obrir-se al diàleg i “millorar-lo amb l’aportació de tothom”. El president va recordar que els 26.257 milions d’ingressos previstos el 2020 ja en suposen 1.023 més que l’esborrany de pressupost del 2019, i va dir que encara podrien augmentar per una doble via. D’un cantó, per mitjà d’una negociació amb l’Estat per al retorn dels deutes (com a mínim els ja reconeguts, que pugen a 1.400 milions que es va comprometre a pagar en quatre anualitats) i la renegociació del límit de dèficit, fixat en el 0% l’any vinent i que la Generalitat calcula que caldria situar en el 0,31% per a les comunitats per la correlació de despeses que assumeixen. De l’altre, Torra va picar l’ullet als comuns i va oferir negociar canvis en la fiscalitat, ja que no descarta reformes en algunes figures impositives com ara el tram autonòmic de l’IRPF, tributs ambientals –va assegurar que treballen per començar a cobrar l’1 de gener l’impost sobre els vehicles contaminants– o impostos a vehicles de tracció mecànica. “No podem rebaixar impostos mentre tinguem el deute de l’Estat”, va assegurar als qui li reclamen tot el contrari, reconeixent, això sí, que Catalunya suporta una de les majors pressions fiscals de l’Estat. El president també va recordar que la despesa departamental el 2020 pot ser fins a 2.300 milions superior a la del 2017. Segons ell, així, tenint pressupost es podria recuperar el finançament de les escoles bressol, reduir taxes universitàries o reprendre les obres del tram central de l’L9 del metro. “Parlem-ne si volen que siguem més ambiciosos que el 2019”, va oferir als grups.

Volen que els Mossos retirin la pancarta

L’associació Impulso Ciudadano va anunciar ahir que demanarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordeni “directament” als Mossos que retirin la pancarta del Palau de la Generalitat de suport als presos polítics i als exiliats. El TSJC va ordenar divendres passat al president català, Quim Torra, retirar-la en un termini de 48 hores, que expirava ahir a les sis de la tarda, i el president ja va avançar que no ho faria. El president Torra invoca al seu dret a la llibertat d’expressió i defensa que la pancarta de suport als independentistes presos és una manifestació “política” que no ha de ser “fiscalitzada” per la jurisdicció contenciosa. Ho exposa en un recurs presentat ahir a l’alt tribunal català, al qual li sol·licita que paralitzi la mesura cautelar de retirada del cartell fins que no resolgui el fons del cas. En el recurs, el president de la Generalitat equipara la pancarta del Palau amb altres “manifestacions de tipus polític”, com ara els cartells contra la devolució dels papers de Salamanca que va exhibir l’ajuntament d’aquell municipi o d’altres a favor dels refugiats, penjats en diversos consistoris catalans i espanyols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les bases de Bildu avalen el sí als pressupostos de l’Estat amb un 91% dels vots

Madrid

L’alcalde de Lleida dona positiu per Covid-19 i continuarà en aïllament preventiu

Lleida

El Consell per la República prepara una reunió al desembre per aprovar el full de ruta abans d’entrar en precampanya

Brussel·les

Núria Marín compereixerà a la CAI del Parlament pel possible cas de corrupció al Consell Esportiu de l’Hospitalet

Barcelona

L’Eurocambra rebutja una esmena sobre el dret a l’autodeterminació

Brusel·les

Ayuso proposa abaixar els impostos a la resta d’autonomies i diu que l’harmonització fiscal vol “enfrontar territoris”

barcelona

El Suprem resoldrà la setmana que ve sobre el tercer grau dels presos polítics

Madrid

Cs votarà en contra dels pressupostos de Sánchez perquè ha triat la “via radical”

madrid

Ciutadans vota en contra dels pressupostos de Sánchez en comissió

madrid