Forcadell: “Vaig plorar en veure violència al carrer, no amb la sentència del judici”

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell explica que ha plorat en veure les imatges de “violència al carrer” dels darrers però que, en canvi, no ho va fer quan va conèixer la condemna d’onze anys i sis mesos de presó del Tribunal Suprem. “Això no som nosaltres. S’ha de condemnar enèrgicament, immediatament, sense pal·liatius”, ha afegit. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Forcadell fa una crida a la calma i a fer una “reflexió profunda” tot i la duresa de la sentència. En aquest sentit, defensa que els presos i les preses no poden estar al centre i que “s’ha de mirar pel bé del país”. Pel que fa a la sentència, Forcadell lamenta que el judici no hagi servit de res.

“No em reconec en els cotxes cremats. Mai de la vida té justificació. Mai. La història ha triomfat amb moviments pacífics, de desobediència civil pacífica, més que no pas amb moviments violents. La no violència no és només per convicció, que també i sempre, sinó per eficàcia”, ha defensat Forcadell.

Davant la situació actual, l’expresidenta del Parlament crida a fer una “reflexió profunda” i a dissenyar el futur. “Si no ens calmem, aquesta lectura no la podem fer i hem de continuar endavant”, ha avisat.

Forcadell creu que els líders independentistes empresonats no poden estar al centre ni ser moneda de canvi. I ara, segons ha dit, és moment de pensar racionalment perquè “les emocions no deixen raonar bé”.

Pel que fa a l’ANC, l’expresidenta de l’entitat creu que ha de tornar als seus orígens i no ha de fer política ni convertir-se en un partit polític. Segons Forcadell, ha de tornar a ser un “espai on confluïen persones d’idees absolutament diverses que compartien la defensa del dret d’autodeterminació, d’una manera unitària, en un moment en què es demanava unitat als partits”.

Forcadell relata el moment en què els funcionaris del Tribunal Suprem li van comunicar la condemna i explica que ella va preguntar primer si li havien caigut 10 anys de presó perquè considerava que era la xifra “més dura i el pitjor escenari”. Està convençuda que l’han condemnat no per ser presidenta del Parlament sinó per ser presidenta de l’ANC i haver muntat les manifestacions independentistes massives dels anys 2012, 2013 i 2014.