Tsunami Democràtic rebutja les acusacions de “violència i terrorisme”
El col·lectiu afirma que el problema el té l’Estat si considera que la protesta no violenta és terrorisme
Avisa que continuarà fent accions i “la solució a la situació política” passa perquè Espanya “segui i dialogui”
Tsunami Democràtic ha “refusat” a través d’un comunicat les acusacions de “violència i terrorisme” que s’aboquen sobre les “accions emmarcades en la noviolència” organitzades pel col·lectiu.
En un comunicat difós aquest divendres al vespre, Tsunami Democràtic recorda que les seves actuacions se situen en “l’estricta noviolència”. “Si l’Estat considera que manifestar-se, protestar o fer campanyes no violentes és terrorisme, el problema el té l’Estat, no els que protesten”, subratlla.
El moviment avança que “continuarà fent accions per fer evident que la solució a la situació política” passa per tres eixos “drets, llibertat i autodeterminació”. I afegeix que “un pas indispensable és que Espanya segui i dialogui”.
En aquest sentit, anuncia noves “accions noviolentes” els dies 9, 11, 12, 13 de novembre i 18 de desembre. Pel que fa a la primera data, el 9, detalla que l’acció es farà “tot l’Estat”; les tres següents seran a llocs “sorpresa”. Pel que fa al 18 de desembre, data que coincideix amb el clàssic Barça-Madrid, apunta: “tranquils, jugem a casas”.
A més, anima a participar a la manifestació unitària d’aquest dissabte 26 d’octubre a Barcelona que, recorda, “té el suport de 115 entitats, sindicats i col·legis professionals”. “A favor dels drets fonamentals, la llibertat i l’autodeterminació hi serem tots”. El col·lectiu suggereix aprofitar la cita multitudinària per “buscar codis QR” per validar l’aplicació mòbil del Tsunami. “Aviat la necessitareu”, rebla.
Al comunicat, el moviment mostra el seu “rebuig absolut a les agressions policials i a la repressió exercida contra manifestants” i denuncia que s’han exercit tàctiques i eines prohibides a Catalunya”. Tsunami trasllada “tota la solidaritat cap a les persones que han estat agredides per exercir els seus drets” i mostra també el seu “suport incondicional als periodistes que han vist coartat el seu dret d’informar emparats en la llibertat d’expressió”.
També denuncia el bloqueig a les seves pàgines web per part de “la majoria de les grans operadores espanyoles de telecomunicacions”: “Ens preguntem si aquest és el compromís amb la llibertat d’expressió d’aquestes empreses”. Així mateix, es pregunten “si la UE pot acceptar que la llibertat d’expressió quedi trepitjada dia rere dia en un estat membre”.
