ERC frena la pressa de Sánchez de ser investit abans de Nadal
Manté el no en la primera reunió i acorda amb el PSOE diàleg de partits i institucions
Dimarts es reuniran de nou
Jové exhibeix la seva Moleskine, i Rufián i Vilalta, bolígrafs de Free Forcadell
La pressa sobrevinguda que té ara Pedro Sánchez de voler ser investit com a president abans de Nadal és de Pedro Sánchez i prou. Aquest és l’avís que la delegació negociadora d’ERC integrada per Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové va voler traslladar ahir a l’equip dels socialistes, format per José Luis Ábalos, Adriana Lastra i Salvador Illa, en la primera reunió en profunditat mantinguda al Congrés –de dues hores i mitja– per explorar l’horitzó d’una investidura que a Sánchez se li resisteix perquè ha fracassat en quatre intents (dos el 2016 i dos al juliol) perquè va arribar a La Moncloa per la porta de l’article 115 de la moció de censura. Mentre que el PSOE canvia a marxes forçades el llenguatge de campanya –Ábalos i tot el PSOE parlen de “conflicte polític” i només Carmen Calvo es manté fidel al vell clixé de la “convivència”–, ERC es manté en el no i acorden amb el PSOE una altra cita dimarts que ve al Congrés. “Tot i que els diagnòstics de les parts no són coincidents, sí que comparteixen la necessitat de reprendre la via del diàleg entre partits i institucions, així com d’implicar en aquest la societat civil”, indica el comunicat posterior d’ERC.
Amb els protagonistes en silenci, el comunicat del PSOE parla de “diferències però també punts de trobada” i de “voluntat compartida” de desencallar la investidura per abordar una agenda de drets socials, recuperació de drets civils i laborals retallats pel PP, i “canalitzar el conflicte polític des del diàleg i l’entesa institucional”. És a dir, un primer reconeixement del diàleg de partits i institucions. “Hi ha un conflicte polític a Catalunya. Algú pensa que no n’hi ha?”, va dir Ábalos en un canvi de partitura del llenguatge socialista que al vespre va arribar al comunicat del PSOE, que no cita ni la Constitució ni parla de crisi de convivència. Els republicans, però, exigeixen una mesa amb quatre potes: entre governs, sense apriorismes ni temes vetats –com ara el dret a l’autodeterminació–, amb calendari i amb garanties de compliment.
Dimarts, dia clau
El dia de la propera cita és clau: dimarts tindrà lloc al matí el ple de constitució de les Corts, on el PSOE es juga la mesa i la presidència del Congrés, i necessita que ERC se sumi ja a Sánchez i Iglesias. Els negociadors s’han citat a les cinc de la tarda de nou al Congrés, però el marcador del matí –en l’eventual reelecció de Meritxell Batet– ja serà un primer termòmetre de la voluntat d’entesa.
La parsimònia amb què Sánchez va gestionar la victòria el 28 d’abril –no va negociar res fins a 48 hores abans del ple d’investidura del 23 de juliol– és ara frenesí per donar a llum el govern de coalició amb Podem abans de Nadal, i no és per imposició del calendari. Si Sánchez no s’exposa a cap ple, el rellotge continua aturat. Ara bé, si Sánchez es llança a la piscina d’una investidura i no hi ha aigua, el risc és fer caure les eventuals terceres eleccions en Setmana Santa, ja que un ple fallit el 18 de desembre situaria en el 18 de febrer la convocatòria automàtica d’eleccions per votar el 5 d’abril.
Foto amb quadre al fons
Si en la reunió preliminar del 14 de novembre entre Rufián i Lastra les parts van impedir la fotografia de la cita i tot es va reduir a un comunicat final fixant un vot en contra sense tancar la porta a res, ahir les dues delegacions es van fer la foto i hi va haver una primera encaixada de mans davant de les càmeres en la qual Rufián apareixia amb un to seriós que era rebut amb sorpresa per Lastra. A l’instrumental de treball de la reunió, la delegació republicana li va voler donar un simbolisme especial: els bolígrafs de Rufián, Vilalta i Jové eren del color morat del clam feminista del 8 de març i tenien el capçal amb el rostre de Carme Forcadell al costat de la paraula Free i la frase Escrivim el futur amb tinta lila, mentre que Jové, un dels cervells de l’1-O, va exhibir un quadern Moleskine com el que durant el judici del Suprem la fiscalia va voler presentar com a pistola fumejant d’una pretesa rebel·lió. L’attrezzo de la cita es completava al fons amb el quadre abstracte Él flota sobre la situación (1984), obra del pintor José Luis Azparren.
A diferència del 14 de novembre, tant en la cita d’ahir com en la propera de dimarts ara ERC seu a la taula i mira els interlocutors del PSOE –i del PSC gràcies a Illa– amb l’aval del 94,6% de la militància que li ha donat el mandat de no obrir el pas a Sánchez si no hi ha una mesa de diàleg per abordar el conflicte polític.
Catalunya influeix en el vot del 44%
El CIS va oferir un baròmetre que es correspon al mes de novembre i que dispara tots els qüestionaments pel fet singular de preguntar pel vot uns dies abans que el 10 de novembre es repetissin les eleccions del 28 d’abril. Més enllà del nul valor d’indicar preferències al mateix temps que les urnes han parlat, el CIS detecta que la situació a Catalunya va influir en el vot del 43,9% dels electors el 10-N, mentre que no va afectar un 54,6% dels votants.
L’enquesta, feta entre el 28 d’octubre i el 9 de novembre –amb la sentència condemnatòria ja publicada–, indica que la crisi política va fer que el 60,1% dels que van admetre que els influïa en la decisió veiessin reforçada la intenció de votar el partit pel qual ja ho pensaven fer. Un 7,4% va canviar el sentit del vot motivat per Catalunya en favor d’una altra sigla, i a un 17% dels que no pensaven anar a votar o dubtaven els va empènyer a anar a les urnes.
