Iceta aposta per una reforma de l’Estatut que reconegui Catalunya com a nació sense incorporar l’autodeterminació
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha apostat per una reforma de l’Estatut que inclogui el reconeixement de Catalunya com a nació en l’articulat, ara està al prèmbul, sense incorporar l’autodeterminació.
Concretament, i en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Iceta ha detallat que la reforma estatutària també hauria d’abordar el problema de finançament, garantir que l’Estat no interfereixi en les competències catalanes i establir com la Generalitat participa en la presa de decisions estatals. En canvi, Iceta ha descartat incorporar l’exercici de l’autodeterminació pactat amb l’Estat i ha argumentat que “no podem seguir enganyant-nos”.
Ara bé, Iceta és conscient que avui al Parlament no hi ha la majoria de dos terços necessària per impulsar una reforma de l’Estatut, que creu que és la solució davant de l’actual situació. Primer, segons Iceta, hi ha d’haver un acord a Catalunya i després a la resta de l’Estat en forma de reforma de la Constitució. Una idea que forma part de la ponència que aquest cap de setmana es debatrà i votarà en el marc del 14è congrés del PSC.
Pel que fa a aquesta modificació de la Carta Magna, Iceta considera que no caldria tocar l’article 2 que parla de la unitat d’Espanya i de nacionalitats i ha argumentat que, per a ell, “nacionalitat i nació és el mateix”. “No hem proposat tocar el concepte d’integritat territorial, sobirania i unitat de l’Estat”, ha afegit.
I és que Iceta defensa que sense modificar aquest article de la Constitució és possible incorporar a l’Estatut que Catalunya és una nació “que es constitueix com a comunitat autònoma en el marc definit per la constitució espanyola”.
Pel que fa a les negociacions PSOE-ERC sobre la investidura, Iceta ha afirmat que vol un acord i que dirà que sí a l’acord que surti de les converses. “Començar ha de ser una notícia tan bona que per mi endavant amb el que em portin si s’han posat d’acord”, ha afegit. I en aquest context, ha avisat que la gent no entendria que les dues parts estan d’acord en dialogar però que, en canvi, no es posen d’acord en com fer-ho.
Al seu entendre, però, és bastant impensable que hi hagi la figura d’un relator en les negociacions entre governs i ha considerat que “si dos governs no tenen la confiança suficient que s’hi ha de posar un tercer, potser que no cal que s’hi posin”.
En aquest sentit, ha avisat que serà un procés “molt llarg” i que no està escrit enlloc que acabi bé. Per això, ha reclamat que ha de començar el diàleg amb fonamentals molt sòlids sense generar expectatives “desmesurades” que condueixen a “frustracions enormes”.
