Política

Un pressupost per recomençar

Tres anys després, el Parlament aprova uns comptes presentats com a “primera pedra” d’un nou model de país

Aragonès insta l’Estat a, per poder-hi fer retocs contra la crisi, detallar transferències i un nou topall de dèficit

Tres anys després, la Generalitat de Catalunya torna a tenir pressupost. El Parlament va aprovar ahir, gràcies als vots de JxCat i ERC i l’abstenció dels comuns, els comptes del 2020 i la seva llei annexa de mesures fiscals i administratives (que en part també va rebre el suport del PSC), en un ple maratonià –va acabar a les 11 de la nit tocades després de més de 200 votacions d’esmenes– i atípic perquè s’hi va estrenar el vot telemàtic i només va ser present a l’hemicicle un petit reducte de diputats a causa de les mesures contra l’expansió del coronavirus. Tal com no es van cansar de repetir els grups favorables, el nou pressupost augmenta en 3.000 milions el sostre de despesa respecte al vigent fins ara, aprovat el març del 2017 (si bé l’oposició va recordar que amb les successives pròrrogues ja s’havia elevat en la pràctica), i significa un “bon punt de partida” per lluitar contra la crisi sanitària, per bé que tots van coincidir a dir que ara caldrà fer-hi molts retocs perquè quan es va dissenyar ni tan sols havia aparegut la Covid-19, i ara no hi havia temps material per reiniciar-ne la confecció sense perdre mig any en una nova tramitació.

“Estic convençut que és una oportunitat per començar una nova etapa amb visió cap a la Catalunya del futur”, exposava el vicepresident, Pere Aragonès, que, veient la transversalitat de forces que hi donen suport, considera que els comptes poden ser la “primera pedra” no tan sols del pla de rescat econòmic i social que caldrà per sortir de la crisi actual, sinó també de la “reconstrucció” per transitar cap a un nou model de societat. “Deixarem que Catalunya tingui pressupost perquè no estem pensant en nosaltres ni en el govern, sinó en el país, però necessitem un pla de xoc urgent. I aquesta és la millor eina per tenir un pla de xoc”, justificava també la líder de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, que apostava igualment per, a partir d’aquí, “repensar un nou model social i econòmic”. “La pandèmia ha deixat molt clares les necessitats, i ara caldrà reorientar els comptes amb la mà oberta a tothom”, adduïa també la diputada de JxCat Teresa Pallarès.

El govern ja treballa internament, abans de buscar el suport entre els grups de l’oposició (en especial els comuns), en una proposta dels decrets llei que haurà d’impulsar per fer les modificacions i els transvasaments de partides necessaris per afrontar els 1.800 milions extra que, pel cap baix, calcula que necessitarà en despesa sanitària (que caldrà afegir als 900 més que ja hi destinen aquests comptes respecte als anteriors), a més dels ajuts als sectors més tocats per la crisi econòmica que se’n derivarà, entre els quals el president Quim Torra havia citat, en la sessió de control del matí, el turisme, el comerç, el tercer sector i la cultura.

És clar que a la tarda tant Aragonès com els portaveus de JxCat i ERC van deixar clar que per poder fer els càlculs abans serà imprescindible que el govern de l’Estat faci dues coses: que notifiqui quin serà el nou topall de dèficit que permetrà a les comunitats (ara és del 0,2%, però Europa ja ha aprovat que es podrà augmentar, i molt, per afrontar la crisi) i quines seran les noves transferències netes que farà arribar a les comunitats, un cop n’hagi aconseguit al seu torn de la UE. “Les peticions del govern espanyol a Europa, de fons per a la reconstrucció que es canalitzin amb transferències i no amb deute, tenen el nostre suport”, va recalcar el vicepresident, que alhora concloïa: “El mateix li demanem nosaltres a l’Estat espanyol; la major part de recursos a les comunitats han d’arribar de transferències.” “No tindria cap sentit pagar interessos per uns préstecs per fer front a l’emergència”, recalcava. Al seu torn, Pallarès recordava que sense saber això hi ha “poc marge de maniobra” per preparar els retocs, i reivindicava un pacte “keynesià” com ara el de la gran crisi dels anys 30 perquè siguin les administracions les que assumeixin la crisi. JxCat, a més, va aprofitar per reclamar els deutes pendents històrics de l’Estat amb Catalunya. El diputat d’ERC Lluís Salvadó hi afegia a més que caldran unes previsions econòmiques “més ajustades” dels organismes tradicionals, ja que ara hi ha estimacions de caigudes del PIB que van d’uns pocs punts a més d’un 13%, quan el pressupost aprovat ahir està projectat amb un augment d’un 1,9%. “Quan tinguem tots aquests elements definits es pot afrontar un nou pressupost, però per fer això passaran uns mesos com a mínim”, resumia Salvadó.

Tot i que Aragonès va lamentar l’actitud “conservadora i immobilista” del PSC i la CUP, que ahir hi van votar en contra, es va mostrar decidit a impulsar el “repte de la reconstrucció” i els va allargar la mà per mirar de trobar “grans consensos” per fixar noves prioritats de futur. Així, més enllà que les primeres impliquen dotar de recursos les necessitats assistencials per atendre els pacients i de més liquiditat les empreses i els treballadors per fer front a les conseqüències econòmiques, més a llarg termini ja va parlar d’una aposta per l’“economia de la vida” –Albiach va parlar també d’un gran “acord per la vida per blindar i democratitzar serveis socials”–, que segons ell ha de tenir tres potes: reforçar l’estat del benestar (salut, serveis socials, recerca biotecnològica, sobirania alimentària...); digitalització i indústria 4.0 (fibra òptica al territori, descentralització i relocalització de l’activitat...), i transició ecològica, per revertir el canvi climàtic.

LES XIFRES

65
vots a favor,
61 en contra i 8 abstencions van rebre els dictàmens de les lleis de pressupost i d’acompanyament.
90
vots a favor
van rebre també uns 60 articles de la llei de mesures, ja que a JxCat i ERC es van afegir comuns i el PSC.

Els comuns presumeixen i JxCat es lamenta

Curiosament, en el debat sobre la llei d’acompanyament els comuns es van erigir com els principals defensors de les mesures fiscals aprovades. En una intervenció que va aturar a les vuit per poder aplaudir els sanitaris, el diputat David Cid va reivindicar que “vuit diputats han aconseguit la major reforma fiscal en deu anys”. Segons ell, això suposarà uns 560 milions de recaptació extra –només 180 pel nou impost a les energètiques–, una previsió, això sí, que la diputada d’ERC Raquel Sans rebaixava a 453 milions aquest any, i això sense comptar l’impacte de l’actual crisi. Tot i felicitar-se per l’aprovació de les lleis, el diputat de JxCat Josep Maria Forné va lamentar que no hagin pogut introduir, “i encara més en un moment com l’actual”, la bonificació que pretenien de l’impost de successions per a la transmissió de petites empreses. JxCat tampoc va aconseguir que els deutes de l’Estat amb el govern puguin ser reconeguts per comptabilitzar-los així “com a part que es pot gastar”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Demostració de força contra els Jocs d’hivern a Puigcerdà

Puigcerdà

Finlàndia confirma la seva sol·licitud d’ingrés a l’OTAN

Berlín

Almenys deu morts en una matança racista als EUA

nova york

El CNI va espiar converses d’ERC i Colau per fer govern

barcelona
Pandèmia

L’Àsia tremola amb la revifada del coronavirus

Tòquio
Alta afluència de votants en les eleccions  al Líban

Alta afluència de votants en les eleccions al Líban

beirut

Els comicis regionals castiguen Scholz i impulsen els Verds

berlín

Gran majoria per la república en la consulta

barcelona

Felip VI acorda amb el rei emèrit veure’s a Madrid

madrid