L’Estat vol col·laboració però dirigirà el desconfinament
Serà asimètric i guiat per la capacitat sanitària, la vigilància de l’epidèmia, l’aïllament de casos i la distància
Illa ofereix a la Generalitat fer tests PCR a tots els simptomàtics per obrir la desescalada
Tot i que l’estat d’alarma serà una realitat almenys fins al 10 de maig, i que podria ser prolongat més enllà, el govern espanyol ja treballa en la definició de la desescalada en un procés coordinat per la vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i amb Salvador Illa (Sanitat) com a interlocutor de les comunitats. Si bé el ministre de Transports, José Luis Ábalos, obria la porta dimecres a buscar “decisions conjuntes” amb les comunitats i els ajuntaments, Illa va ser molt clar ahir fixant qui pilotarà el procés. “Les comunitats tindran un paper molt important en aquesta fase de transició cap a la nova normalitat però serà el govern el que dirigirà el procés en partir d’uns marcadors i quadres d’indicadors que ens permetran anar prenent les decisions”, advertia.
El confinament iniciat amb l’estat d’alarma el 15 de març viu demà la seva primera relaxació amb la sortida al carrer dels nens de fins a 14 anys per passejar o jugar una hora de nou a nou en companyia d’un adult. Però on se la juga el govern de Pedro Sánchez és en la definició del mapa del desconfinament, i encara més quan el present xoca amb el decalatge de les dades de contagis passats: sense anar més lluny, si el retorn de l’economia no essencial al final de la Setmana Santa ha suposat un repunt de casos o no, és ara quan es veurà. Obeint l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Illa va detallar els quatre indicadors que guiaran un desconfinament que serà asimètric, gradual i amb diferents velocitats dins d’una mateixa comunitat, i fins i tot dins una mateixa província: la capacitat del sistema sanitari, la vigilància epidemiològica, l’aïllament dels casos i l’assegurament del distanciament social.
A delimitar com s’aplicaran els indicadors en funció del territori s’hi va dedicar el consell interterritorial de sanitat que va aplegar ahir telemàticament Illa, la consellera Alba Vergés i la resta de titulars del ram. La Generalitat té el seu propi pla de desescalada de cinc fases i realització de tests massius. “La fase de transició serà complexa i exigirà el millor de totes les administracions”, és tot el que diu Illa. I, si bé Ábalos oferia “decisions conjuntes”, Illa parla de l’opció de “traslladar propostes i plantejaments” i prou. La tensió es tornarà a viure de nou demà en la clàssica videoconferència dominical de la setmana que Sánchez té amb els presidents autonòmics.
El Ministeri de Sanitat, això sí, ofereix a la Generalitat i a la resta realitzar tests PCR –els fiables– a tots els simptomàtics, amb l’opció de fer els dels casos lleus a domicili o en punts de diagnòstic amb cita prèvia. Pel que fa a l’aïllament, Sanitat vigila que els casos es puguin aïllar en 24 hores, sigui en domicilis o en hotels.
De les Canàries a Urkullu
La disparitat dels punts de partida de cada territori és màxima. El govern de les Illes Canàries, on el 31 de gener es va registrar el primer cas estatal de la Covid-19, és el que té el pla més accelerat aprofitant la baixa incidència de la pandèmia a l’arxipèlag –la menor de tot l’Estat– i l’avantatge de la insularitat. El pla canari permet sortir de casa a partir de dilluns per torns i segons l’edat (els avis, de les onze del matí a la una del migdia, per exemple), i obrir comerços i perruqueries amb control d’accés. Al País Basc, el lehendakari Íñigo Urkullu sorprenia Sánchez traçant un calendari unilateral que inclou fer al juliol les eleccions basques cancel·lades el 5 d’abril, tot un repte, atesa la massificació d’un dia de votació.
L’estudi de seroprevalència durarà vuit setmanes
Després de centrar molts anuncis en públic, l’estudi de seropravalència que ha de proporcionar una fotografia aproximada de com afecta el coronavirus a la població d’arreu de l’Estat espanyol arrencarà dilluns. El punt més controvertit és que durarà vuit setmanes, la qual cosa qüestiona el seu valor real per guiar la desescalada, perquè els seus resultats es poden demorar fins més enllà de l’inici del desconfinament. “És un estudi molt ambiciós que oferirà resultats preliminars significatius a mesura que anem rebent les onades”, va defensar el ministre de Sanitat, Salvador Illa.
L’estudi es durà a terme des de dilluns en 36.000 llars de “gairebé totes les comunitats, o moltes”, precisa Illa. Sanitat prega la col·laboració a la ciutadania, que serà elegida per sorteig, perquè és un estudi voluntari i necessita una mostra d’entre 60.000 i 90.000 persones. La meitat (45.000) seran assignades de manera uniforme a les 52 províncies i una sisena part (15.000 persones) s’assignaran de manera uniforme a les comunitats i, dins d’aquestes, en proporció a la mida poblacional de les seves províncies.
Vergés: “Madrid només ens dona feina ”
“En comptes de preguntar què necessitem, què ens fa falta... no: Madrid només ens afegeix feina, ens demana informació, la majoria de la qual ja els la donem, amb la finalitat única de crear ells un quadre de comandament per prendre les decisions”, va queixar-se ahir la consellera de Salut, Alba Vergés. Ho va dir després que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, menystingués les comunitats autònomes i obviés que tenen competències per intentar centralitzar la gestió del desconfinament. “Fa setmanes que diem que aquesta crisi no pot ser centralitzada”, es va queixar Vergés, i va qualificar les decisions que pren el govern espanyol d’“improvisades”. Al contrari del que vol el govern de l’Estat, la consellera va assegurar que no es quedarà “de braços plegats” i va argumentar: “Nosaltres no som uns gestors que esperem ordres, nosaltres tenim responsabilitats i continuarem prenent decisions.” “No tinc cara de dir a la gent que no puc prendre decisions”, va insistir i, en tot cas, va assegurar que les intencions del ministeri de desconfinar per províncies no són acceptables.
