Política

La pugna entre JxCat i ERC provoca sis canvis d’alcaldia

Els republicans obtenen tres ajuntaments i un consell comarcal, mentre que JxCat participa en tres mocions contra ells

Hi ha hagut sis substitucions d’alcaldes per defuncions, dimissions i renúncies

Un any després de les últimes eleccions municipals, la pugna entre els socis de JxCat i ERC al govern de la Generalitat continua també ben viva en alguns municipis en què les dues formacions s’han furtat o han promogut entre si canvis en alcaldies gràcies al mecanisme de les mocions de censura. En el cas dels republicans, per obtenir directament l’alcaldia i també la presidència d’un consell comarcal, el del Pallars Sobirà. Quaranta dies després de constituir-se es va investir el republicà Carles Isús com a president en substitució de l’alcalde de Rialp, Gerard Sabarich (JxCat), amb els vots rebuts de dos diputats no adscrits que anaven a les llistes dels postconvergents. I també, per ser exactes, dues de les mocions no s’han votat encara en el ple, tot i que s’han registrat, les que ha presentat ERC a Cervera i al municipi de Ponts, a la Noguera. A Cervera els republicans presentaran Joan Santacana de candidat amb el suport de la CUP i Solucions i Futur (SiF) contra Ramon Augé, de JxCat, pendent encara de la convocatòria oficial del ple, que la secretària de la paeria de Cervera té previst fer deu dies després que es doni per acabat l’estat d’alarma. En el cas de Ponts, ERC va formalitzar el 15 de maig passat la moció de censura contra Josep Tàpies (JxCat), una maniobra perquè la formació republicana, que va obtenir més vots i cinc regidors, situï Solés Carabasa a l’alcaldia amb el suport dels dos regidors dels independents de PontsxCat, que Tàpies va destituir al març.

L’ofensiva republicana contra els socis de govern a la Generalitat a Ponent la va completar el dia 15 passat en prosperar a Maldà, a l’Urgell, la primera moció de censura telemàtica que es fa en un ple extraordinari a Catalunya. Anna Salla es va convertir en l’alcaldessa d’Independents per Maldà-AM, vinculada a ERC, amb el suport de la CUP contra el fins ara alcalde, Josep Batlle (JxCat), que des del gener tenia un regidor menys per la renúncia de Jaume Torrent. Com que el municipi es regeix per llistes obertes, la cadira la va ocupar un membre d’Independents per Maldà, que es va quedar amb dos regidors, els mateixos que JxCat, i un de la CUP.

Ja és normal que els pactes postelectorals donessin aliances forçades en alguns dels 947 municipis catalans. En 80 municipis, 43 capitals de comarca i 7 ciutats de més de 50.000 habitants les alcaldies van anar a parar a candidats que no es van imposar a les urnes. La tibantors entre JxCat i ERC per obtenir el poder municipal i supramunicipal va arribar a seu punt àlgid amb el pacte a la Diputació de Barcelona en què JxCat va donar la presidència a la socialista Núria Marín. Per defensar-se dels retrets d’ERC, algunes figures del PDeCAT, com ara el seu president, David Bonvehí, van instar els republicans a desfer els pactes amb el PSC i la CUP en municipis com ara Figueres i Sant Cugat del Vallès.

En qualsevol cas, durant aquest últim any des dels comicis l’espai postconvergent també ha provocat canvis en algunes alcaldies a ERC. En el cas de la de Cabra del Camp, Javier Romero, de Caminem Tots Junts (JxCat), va fer fora la republicana d’Acord per Cabra, Natàlia Targa, amb el suport de Futuro Podemos (Podem) amb una moció el 13 de març passat. En els altres dos casos, JxCat ha donat suport a la moció, però no han ocupat l’alcaldia. A Viladrau, per exemple, el vot del seu únic edil, Jaume Tordera, va sumar-se als dels quatre independents en un ple del 10 d’octubre –descartant entrar al govern– i va donar l’alcaldia a Noemí Bastias (Independents de Viladrau), que va substituir Margarida Feliu (ERC). En l’altre cas, a Montgat, la republicana Rosa Funtané va perdre l’alcaldia en benefici d’Andreu Absil (PSC), gràcies als tres vots de JxCat, els tres del PSC, Som Montgat i un de Cs, que va deixar el partit. En l’acord de govern es preveu que la cap de llista de JxCat, Mercè Marín, agafi el relleu d’Absil al cap de dos anys, i la maniobra va ser censurada per la direcció comarcal, que va informar de l’obertura d’un expedient.

Durant aquest últim any, en quatre municipis més s’han maquinat mocions de censura, que de moment no han prosperat, l’última a Calonge, promoguda per JuntsxCalonge, el PSC i Republicans, amb el suport extern del PP. Tampoc ho van fer les de Gimenells (del PSC contra Som Poble), Sant Esteve Sesrovires (d’ERC contra el PSC) ni Tortosa (d’ERC i Movem contra JxCat).

Relleus a ERC, un dimitit al PSC i l’alcaldessa en funcions

Les casuístiques que han provocat uns altres sis relleus a les alcaldies són variades. ERC és la que n’ha tingut més, quatre en total, començant per la substitució d’Eva Roig a Tivenys, que va renunciar per motius laborals, per Eladi Galbe a l’agost; seguida per la de l’abril de l’alcalde de Callús, Jordi Badia, que va plegar per motius de salut i al qual va substituir Jordi Mas. El 16 de maig, i per la mort de Joan Dordas, Pere Carreras va ser escollit alcalde en un ple telemàtic, i l’últim canvi d’alcaldia d’ERC ha passat a Agramunt, on Sílvia Fernàndez és l’alcaldessa des de divendres en substitució de Bernat Solé, que exerceix de conseller d’Acció Exterior.

Els altres dos canvis són a Badalona i a Argentona. En el primer cas, el PSC va perdre l’alcaldia el 12 de maig en beneficia de Xavier Garcia Albiol (PP) després de la dimissió d’Àlex Pastor en enxampar-lo conduint begut, incomplint el confinament i que va intentar agredir un mosso. A Argentona, Gina Sabadell (Unitat), exerceix d’alcaldessa en funcions després que l’anterior alcalde, Eudald Calvo, dimitís al març en admetre “actituds masclistes”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“No volem cap rei”

barcelona

Abu Dhabi, primera parada a fora del pla de fugida de Joan Carles de Borbó

madrid

Bèlgica rebutja l’extradició de Puig i qüestiona el Suprem

Brussel·les

L’unionisme desvia l’atenció i xiula sobre la fugida de l’emèrit

barcelona

Els comuns fan front antiborbònic però deploren l’acritud de Torra

barcelona

Torra insta Podem a deixar el govern o a sotmetre la monarquia a referèndum

barcelona

Guanyem durà al ple de Girona la condemna per la fugida de l’emèrit

girona

Un exministre saudita acusa el príncep hereu d’intentar assassinar-lo al Canadà

Washington
LLUÍS PUIG
EXCONSELLER DE CULTURA A L’EXILI

“El descrèdit de la justícia espanyola és enorme”

Barcelona