El TC denega la llibertat dels presos polítics perquè els queden més de 5 anys a presó

El Tribunal Constitucional (TC) va donar a conèixer ahir el raonament pel qual ha desestimat la mesura cautelar de posar en llibertat els presos polítics abans de resoldre el seu recurs d’empara, sol·licitada per sis dels nou condemnats, i també contra la recusació de tots dotze magistrats, en aquest cas feta pels tres penats d’ERC. Les elevades penes, d’entre 9 i 13 anys de presó, que va imposar-los el Tribunal Suprem pel delicte de sedició és el principal escull, ja que el tribunal exposa que la seva doctrina fixa com a directriu els cinc anys de presó, com el límit per acceptar una suspensió de la pena de manera cautelar, ja que és la franja que el legislador va posar per separar les menys greus de les greus. Excepcionalment, el TC admet que també accepta altres situacions, com ara el temps de la pena complerta, però hi afegeix que en el seu cas encara els resten per complir més de cinc anys de càstig, i per tant no pot recollir la seva petició, a més d’apel·lar a la “preservació de l’interès general”.

Els exconsellers Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i els líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van sol·licitar la suspensió de la pena. La fiscalia s’hi va mostrar contrària tot assegurant que hi ha “la temptació molt gran” dels presos polítics de fugir si són posats en llibertat davant la “constatació de les dificultats de l’administració de justícia d’Espanya per tenir a la seva disposició els altres líders implicats”, una argumentació que no reprodueix el TC. No obstant això, el Suprem no va imposar-los cap exigència pel compliment de la condemna, com ara que no tinguin permisos fins haver complert la meitat del càstig, com volia la fiscalia.

Pel que fa a la recusació dels dotze membres de l’òrgan plantejada per les defenses de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, de l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva, el TC tampoc l’accepta, tot assegurant que “no té substantivitat jurídica”. El tribunal exposa que, tal com marca la llei, no s’han d’acceptar les recusacions genèriques, sinó les de fets singularitzats. Hi afegeix que, per la seva naturalesa, són dotze magistrats insubstituïbles, i això fa impossible aplicar la norma que un mateix jutge no pot resoldre la seva pròpia recusació, i encara més en el cas que tots ells siguin qüestionats, acció que qualifica “d’impertinent i abusiva” i que “s’ha de rebutjar sense res més a dir”. En la resolució també es precisa que, malgrat que s’afirmi que es vol recusar als jutges, “en veritat s’actua contra l’òrgan, ja que les causes invocades són les mateixes i sense circumstàncies personals, que són les que podrien posar en dubte la seva imparcialitat”.