Política

Fortalesa sobiranista

Els històrics resultats electorals dels nacionalistes gallecs i bascos evidencien el rebuig a les polítiques de recentralització del govern estatal

Retorn a l’escenari previ al 15-M amb la patacada de Podem a Galícia i el País Basc

Missatge contundent de les urnes a l’Estat espanyol amb els històrics resultats electorals obtinguts per les forces nacionalistes i sobiranistes al País Basc i Galícia diumenge al vespre. Per una banda, hegemonia nacionalista al Parlament de Vitòria per primera vegada en tota la seva història. I és que nacionalistes i sobiranistes sumen 52 diputats d’un total de 75. Una majoria social molt àmplia sobiranista i favorable al dret a decidir, diu EH Bildu. I, per l’altra banda, el sorpasso del BNG als socialistes a la cambra gallega. Els nacionalistes gallecs van passar de la quarta posició a la segona, i es van convertir en alternativa de govern. Als sis diputats obtinguts el 2016 en van sumar ahir 13 més, 19 en total, i van superar fins i tot els 18 diputats que va obtenir Xosé Manuel Beiras el 1997.

A més de superar els socialistes, que van aguantar bé en passar de 14 a 15 diputats, els nacionalistes liderats per Ana Pontón es van cruspir Podem. Després de quatre anys liderant l’oposició a Feijóo, els de Pablo Iglesias desapareixen. Una derrota sense pal·liatius.

Galícia no va ser l’única garrotada que es van endur els d’Iglesias. Al País Basc no desapareixen de la cambra, però es queden gairebé amb la meitat de diputats que tenien, en passar d’11 a 6. Uns vots que haurien anat a parar a la formació de l’esquerra abertzale EH Bildu, l’altra gran guanyadora de la nit electoral basca, juntament amb el PNB d’Iñigo Urkullu. Els nacionalistes bascos no només guanyen per tercera vegada, sinó que veuen augmentat el seu suport en tres diputats respecte de fa quatre anys en passar de 28 a 31 diputats. No suficients per governar en solitari, però sí per imposar la seva agenda als futurs socis, amb tota probabilitat els socialistes, els mateixos que fins ara.

Vot jove

La patacada de la formació morada a Galícia i al País Basc retorna la política a un escenari previ al 15-M; és a dir, al bipartidisme. El vot jove és una de les claus del triomf dels nacionalistes en la jornada electoral de diumenge; a Galícia, amb 78.503 nous votants, i al País Basc, amb 68.790.

Un missatge directe a l’Estat espanyol, que posa de manifest el rebuig a cap intent de recentralització i que evidencia de nou el problema de l’encaix territorial amb el fracàs dels partits que integren el govern espanyol i de la línia dura del PP de Pablo Casado i la portaveu del partit al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo.

Cal escoltar

“Que prengui nota l’Estat de l’enfortiment de les posicions que qüestionen el centralisme”, amb “forces polítiques pròpies” que exigeixen “un major respecte” i “dignitat”, va dir ahir en roda de premsa Ana Pontón, portaveu nacional del BNG. La dirigent nacionalista gallega va advertir el govern espanyol que faria be “d’escoltar el missatge dels gallecs”, els quals, en la seva opinió, en els comicis d’aquest 12-J van reclamar “un tracte just de l’Estat”.

“Si una cosa té aquest poble és orgull de ser qui és i només demana respecte, dignitat i un tracte just.” “Tenim un acord d’investidura amb el govern de Pedro Sánchez que s’ha de complir, i que no va ser un acord del BNG, sinó un acord amb Galícia.”

També va parlar d’autogovern el lehendakari Urkullu, com un dels seus objectius en aquesta nova legislatura, en què s’hauria de tancar el nou estatus del País Basc. EH Bildu va ser l’altra gran guanyadora de la nit electoral en confirmar-se com a segona força i única alternativa de govern, en passar de 18 a 22 diputats, dotze més que la tercera força política, els socialistes, que van retrocedir. Els abertzales van recollir els vots perduts de Podem.

La Covid-19 no ha estat la que ha passat factura als partits del govern, sinó l’encaix territorial. El revés dels d’Iglesias a Galícia i el País Basc podria ser atribuïble a la seva indefinició pel que fa al model territorial i al dret a decidir, que ha anat variant en funció de quan eren a l’oposició al govern espanyol o quan n’han format part, com ara. Per altra banda, la línia dura del PP en relació amb els territoris i les seves ànsies recentralitzadores li han passat factura, amb un rotund fracàs de Carlos Iturgaiz i del tàndem amb Cs, una aposta personal de Pablo Casado. L’opció Iturgaiz era el retorn del PP de José María Aznar al País Basc, de l’enfrontament més dur, de la crispació dialèctica i del rebuig al diàleg.

A Galícia, el PP ha revalidat la majoria absoluta, la quarta consecutiva, però perquè Feijóo va plantar-se. Va rebutjar l’aliança amb Cs que volia imposar-li Casado i en la campanya va amagar les sigles del PP. La victòria de Feijóo és un triomf de la dreta moderada, centrista i regionalista, que reclama a l’Estat respecte pel territori, que “no vol tuteles ni tuties”, va dir Feijóo, i que parla gallec. És a dir: mostra una certa sensibilitat cap al territori. El president gallec, però, representaria el marianisme contra el corrent aznarista de Casado.

L’Estat ha de prendre nota de l’enfortiment de les posicions que qüestionen el centralisme
Ana Pontón
portaveu nacional del bng
L’Estat ha de prendre nota de l’enfortiment de posicions que qüestionen el centralisme
Ana Pontón
portaveu nacional del bng
Hi ha una majoria social molt àmplia sobiranista i favorable al dret a decidir
Maddalen Iriarte
Candidata d’eh bildu a lehendakari
Grans resultats de les forces independentistes i d’esquerres al País Basc i Galícia
Oriol Junqueras
líder d’erc
Els resultats acrediten la fortalesa dels sobiranistes i la decadència del bloc de govern espanyol
Carles Puigdemont
President a l’exili i eurodiputat català

Bildu se citarà amb el PSE i Podem

El PNB situa com la seva primera opció repetir govern de coalició amb el PSE, va dir ahir la presidenta del PNB de Biscaia, Itxaso Atutxa, a Ràdio Euskadi. La candidata del PSE, Iodia Mendia, es va mostrar disposada a començar a dialogar amb el PNB per repetir l’aliança, però correspon al PNB fer el primer pas en qualitat de força més votada. Però no tothom pensa com Mendia. El socialista Odon Elorza es va preguntar “si es conformarà el PSE a mantenir la coalició amb el PNB quatre anys més o si ha de reflexionar sobre un canvi d’estratègia”. El debat està obert tan a dins del partit com a fora. El dirigent d’EH Bildu Arnaldo Otegi va considerar “molt dolent” el resultat del PSE i es va preguntar si aquest partit continuarà limitant-se a ser la “crossa” del PNB. La candidata abertzale, Maddalen Iriarte, va dir ahir que EH Bildu tractarà d’“articular” les majories “sobiranistes i progressistes” que es donen al Parlament basc i se citarà amb el PSE i Podem per “explorar una alternativa nacional i plural”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC, JxCat, CUP, EH Bildu i BNG demanen que Sánchez comparegui al Congrés per explicar la “fugida” de Joan Carles I

Madrid

Torra demana als ajuntaments que no transfereixin el seu superàvit a l’Estat i anuncia un recurs d’inconstitucionalitat

Barcelona

Pedro Sánchez: “Una conducta irregular compromet al seu responsable, no a la institució”

Madrid

Montero demana a Torra que aclareixi si vol taula de diàleg abans d’eleccions 

Madrid

La Casa del Rei s’aprofita del calendari del virus

madrid

Debat extraordinari demà al Parlament

barcelona

La UCE salva l’edició fent-se a porta tancada

barcelona

República Catalana ‘made in Japan’

Tòquio

La CUP celebra que ha impedit “pactes” previs al judici del 3%

barcelona