El Suprem anul·la la sentència de presó d’Otegi rebutjada per Estrasburg
El líder abertzale va ser condemnat el 2012 a penes d’entre sis i sis anys i mig de presó
La resolució va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans
El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del cas Bateragune, que va imposar el 2012 penes d’entre 6 i 6 anys i mig de presó a l’actual líder EH Bildu, Arnaldo Otegi, i a altres acusats després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemnés l’Estat espanyol per la parcialitat d’una jutgessa.
La sala penal del Suprem estima així els recursos de revisió interposats per l’exportaveu de Batasuna Arnaldo Oteg, l’exdirigent sindical abertzale Rafael Díez Usabiaga i tres condemnats més: Miren Zabaleta, Sonia Jacinto i Arkaitz Rodríguez.
Otegi i Díez Usabiaga van ser condemnats per l’Audiencia Nacional a deu anys de presó per un delicte de pertinença o integració en organització terrorista en intentar reconstruir Batasuna a través del grup Bateragune i a deu d’inhabilitació, mentre que a la resta els va imposar vuit anys de presó.
En revisar la sentència, el Suprem va rebaixar les penes a entre 6 i 6 anys i mig de presó, una resolució que més tard va avalar el Tribunal Constitucional (TC).
Després d’esgotar la via judicial a l’Estat espanyol, els acusats van recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, que fa dos anys els va donar la raó en considerar que es va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans per falta d’imparcialitat d’una magistrada que els va jutjar.
Després d’aquest periple judicial, el Suprem ha dictat una resolució en què considera que el pronunciament del TEDH “constitueix un títol suficient” per autoritzar la interposició del recurs de revisió d’Otegi –que va sortir de la presó el març del 2016– i de la resta, i per estimar-lo.
En l’origen del recurs dels condemnats al TEDH hi ha la resposta que va donar aquesta magistrada, Ángela Murillo, quan Otegi, en la vista d’una causa anterior, no va voler contestar si condemnava la violència: “Ja sabia jo que no em respondria a aquesta pregunta.” Otegi va explicar que ell també sabia que la magistrada li ho demanaria.
L’Audiencia Nacional va condemnar Otegi aleshores a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme. Ell va recórrer contra la parcialitat de Murillo i el Suprem li va donar la raó. Una altra sala de l’Audiència el va absoldre en la repetició del judici. Dos mesos després, en el judici per Bateragune, es va repetir la recusació contra Murillo però aquest cop sense èxit.
Per Estrasburg, acceptar la primera recusació per parcialitat contra Otegi en un cas i rebutjar-la en un altre procediment diferent contra ell només uns mesos després va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans.
“No hi ha justícia independent”
El coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, va afirmar, després de l’anul·lació feta pel Tribunal Suprem de la sentència del cas Bateragune, que el va condemnar a ell i a altres encausats a penes d’entre 6 anys i 6 anys i mig, que cal “recordar que no existeix una justícia independent a l’Estat espanyol”. Segons Otegi, “es confirma” que el seu empresonament i el dels altres condemnats “va ser una operació contra la pau a Euskal Herria”.
