Calvet advoca per una “confrontació intel·ligent” amb l’Estat per avançar
Defuig la “gestualitat”, i aposta a l’UCE “en paral·lel” per mantenir el clam i alhora “governar bé”
Veu més predisposició en el PSOE per l’eurovinyeta
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va advocar ahir per una “confrontació intel·ligent amb l’Estat, lluny de la gestualitat”, com a via per avançar cap a l’estat propi. En una ponència a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada, Agenda verda, agenda nacional, Calvet es va mostrar convençut que, “si Catalunya vota de forma majoritària i continuada a favor de la independència, acabarà sent independent”, i va proposar una “doble estratègia paral·lela” per arribar-hi: per un cantó, mantenir la reivindicació nacional i la lluita contra la repressió; per l’altre, “governar bé”. “La millor política ambiental la podrem desenvolupar quan siguem independents”, va sentenciar, després de desgranar els eixos de l’agenda verda del govern, que alhora ha de servir de “palanca” per al canvi econòmic, i que impliquen potenciar la mobilitat sostenible, la transició energètica i l’economia circular, en la línia del Pacte Verd que impulsa la UE. I si bé el govern té competències en força àrees, ni les té totes ni té prou recursos per desenvolupar-les. “Rotundament, ara no tenim els instruments necessaris”, subratllava.
Tot i no ser-ne gaire partidari, Calvet va recordar que la confrontació amb l’Estat de fet “ja hi és permanentment”, a totes les escales, i ho exemplificava amb contenciosos oberts perquè es quedi a Catalunya el que s’hi recapta per la subhasta dels drets del carboni, que va calcular que eren “entre 150 i 200 milions”, o del 0,7% de l’IRPF per a entitats ambientals, en què de fet hi ha una sentència a favor del TC que mai s’ha executat. També hi ha un xoc de criteris en l’aplicació de l’eurovinyeta, que segons càlculs recents del govern li podria suposar uns 1.600 milions en cinc anys que destinaria a mantenir la xarxa viària, millorar el transport públic i incentivar la renovació del parc de vehicles. “Hem aprovat un full de ruta però fins ara no hem trobat gaire comprensió a l’Estat”, lamentava Calvet, que constatava que els governs del PP s’hi van tancar en banda, i, tot i que ara veu “una certa voluntat d’escoltar” amb el PSOE, avisa que encara no n’ha vist “cap concreció”. “Esperem que n’impulsin l’aplicació general, perquè hi continuarem apostant com a govern”, va confiar.
És clar que hi ha una altra demanda encara més històrica, la millora pendent de rodalies. “No ens n’acabem de sortir”, lamentava, mentre insistia en les “greus mancances” que l’actual distribució de competències no resol, fruit d’un “traspàs incomplert”. El govern, això sí, ja l’ha tornat a plantejar, començant per establir un tracte bilateral amb el ministeri per definir “com han de ser les relacions” amb Renfe i Adif. Entre les obres pròpies que Calvet va citar com a prioritàries, hi ha la finalització de l’L9 del metro, l’impuls de l’L8 per unir a Barcelona les dues línies de Ferrocarrils, l’inici del tramvia de la Diagonal i el tren-tram del Camp de Tarragona.
“Anem endarrerits en la transició energètica”
“Anem endarrerits.” En el seu ampli repàs, Damià Calvet va admetre que la implantació de l’energia eòlica i la fotovoltaica per fer la transició energètica no té el ritme que caldria, sobretot per les “reticències legítimes” que ha trobat sobre el terreny. “Hi ha una angúnia legítima per intentar no sobrecarregar certs territoris, i el nostre deure és vetllar per resoldre aquests neguits”, assenyalava, i afirmava que hi estan “treballant intensament” per mirar que la implantació sigui “més distribuïda”. Calvet, a més, proposa com a contraprestació “afavorir més quota d’autoconsum” fotovoltaic en el món residencial i industrial.
L’altre gran repte és mutar d’una economia lineal a una de circular, on gairebé tot es pugui reaprofitar i com a molt un 10% dels residus s’incinerin. “No és només separació per al reciclatge, és un cercle que es tanca des del disseny al final de la vida útil del producte”, descrivia Calvet, que avançava que ja es plantegen impulsar una nova “llei de recursos” que reguli el cicle.
No és l’única. N’hi ha una altra, la llei del territori, que ja té gairebé enllestida i podria aprovar un dels propers consells executius, si no es convoquen eleccions, que diferenciarà, com a eina per lluitar contra el despoblament, entre la regulació urbanística dels entorns més i menys densos. També hi ajudarà l’arribada de la fibra als nuclis rurals. “Pel que ens demanen, la fibra avui és més important que la carretera per assentar la població”, admetia Calvet, que tot i això es proposa eliminar alguns “colls d’ampolla” a la xarxa viària, com el port de Comiols, a la C-1412b, o desdoblaments a la C-12 i a la C-16 de Berga a Guardiola.
