Un rei fortificat en la seva bombolla

Lluny queden els temps en què els Borbons es passejaven per Catalunya enmig de moixaines ciutadanes. Avui dia, i per motius que estan més que explicats, la de Felip VI és una figura sospitosa, o directament hostil, per a una part substancial de la població i, per això, les seves visites impliquen la instauració d’un estat d’excepció de facto allà on va. Sigui una inauguració o l’entrega frustrada d’uns despatxos judicials, el rei aterra en una bombolla, se’l parapeta enmig d’un fortí policial i a la mínima que es pugui, retirada. Aquest és el pla recurrent, i també el que es va viure ahir arran de la seva estada fugaç a Barcelona.

Ja de bon matí, no gaire més tard de les nou, tots els voltants de l’estació de França ja estaven literalment blindats pels Mossos d’Esquadra. No s’hi podia accedir des de cap punt, cap, sense topar amb un eixam de tanques i un contingent d’agents darrere. Als teulats dels edificis de l’avinguda del Marquès de l’Argentera, també s’hi veien policies, i la circulació de trens a la mateixa estació de França va quedar momentàniament interrompuda. Intentar superar tot aquest perímetre sense l’acreditació preceptiva era gairebé un exercici de fantasia. La concentració d’uniformes i secretes per metre quadrat era insòlita. Perquè, darrere de tot plegat, hi havia un únic propòsit: si hi ha d’haver actes de protesta, que això ja es donava per fet, com més lluny siguin del rei, millor. La xiulada, a Sa Majestat li ha de semblar un murmuri. Com a molt.

Amb totes les complicacions del món, doncs, la militància antimonàrquica va fer una cadena humana, organitzada per l’ANC i Òmnium, que va anar del monument a Colom al Pla de Palau, la zona zero a partir de la qual l’accés ja era restringit. Una de les imatges d’aquesta protesta va ser la de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, calant foc a una foto de Felip VI.

Els CDR, com ja és norma, van anar a la seva, i van optar per una convocatòria pròpia. Després de recórrer carrers i carrerons de la Barcelona antiga, van anar a petar al Pla de Palau, on van coincidir amb alguns dels manifestants de la cadena humana. Tots plegats, segons la Guàrdia Urbana, sumaven uns 1.500 concentrats, cara a cara, i sense respectar cap distància de seguretat, amb la primera trinxera del cordó policial. Faltava poc per a les onze del matí, el rei ja feia uns minuts que havia arribat on se l’esperava, quan, de cop, alguns dels presents van començar a llançar pintura en pols, amb manxes, als Mossos, i a tothom que tinguessin al davant. La despesa en tintoreria per a molts, ahir, va ser onerosa. Després de dos o tres intents innocents de buscar les pessigolles als antidisturbis, els CDR es van dissoldre. Quan es va aixecar el dispositiu de seguretat i el trànsit ja era lliure, alguns van accedir a l’estació de França, on van ser identificats. A aquella hora, però, el rei i la seva cort ja eren lluny. En una altra bombolla, tancada amb pany i forrellat.