Els presidents represaliats demanen mediació exterior

“És la política, estúpids!” Tot adaptant la cèlebre frase de l’expresident nord-americà Bill Clinton sobre l’economia per mirar de fer baixar l’interlocutor a la realitat, el 129è president de la Generalitat, Artur Mas; el 130è, Carles Puigdemont, i el 131è i últim fins ara, Quim Torra, van comparèixer junts ahir a Perpinyà per denunciar la repressió, exemplificada en ells mateixos, a què l’Estat està sotmetent el moviment independentista, i exigir-li d’una vegada una solució a l’altura de la demanda política plantejada des de Catalunya. “¿És normal que a la UE del segle XXI els tres darrers presidents d’un territori hagin estat represaliats per haver defensat idees i haver executat accions no violentes?”, resumia Mas, que recordava que aquesta Espanya és “incompatible” amb l’Europa dels drets humans i els valors democràtics. “Se’ns ha aplicat una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada, adreçada contra la minoria nacional catalana dins de l’Estat espanyol”, subratlla la solemne declaració llegida i signada per tots tres, que insistien així en un concepte, el del respecte a les minories, recollit tant en el Tractat de la UE com en la seva Carta dels Drets Fonamentals. “Els últims anys se’ns ha fet més evident que mai que la causa dels catalans continua sent una lluita pels drets civils”, subratllava Torra, que denunciava la “deriva autoritària” que ha dut a “tocar” la mateixa llibertat d’expressió. “Tots tres militem en el mateix partit, el dels presidents represaliats per l’Estat, i no som els únics: hi ha molts precedents”, etzibava Puigdemont per remarcar la institucionalitat de l’acte quan els van preguntar per les diferències polítiques que fan que estiguin en diferents espais. “Avui no caurem en l’error que seria de misèria si un es troba més còmode aquí o allà”, concloïa Mas.

La potent imatge dels tres últims presidents de Catalunya, tots ells escollits a les urnes i tots ells destituïts o inhabilitats pels aparells de l’Estat, pretenia denunciar la persecució política soferta, i apel·lava en el fons a la consciència europea. “Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional”, conclou el seu manifest. “Tots els conflictes del món que s’han resolt han tingut una mediació internacional, no ens n’hem de situar al marge”, constatava, en aquest sentit, Puigdemont, que reclamava “insistència, persistència i paciència” per assolir-la. I és que tots tres ja entenen que això no serà cap “regal, sinó una conquesta” que els catalans s’hauran de guanyar, segons Mas. Com? Amb pedagogia, amb raonaments, amb denúncies com la d’ahir, però, sobretot, aprofitant les eleccions. “Si la majoria és cada vegada més àmplia, la mediació internacional serà cada vegada més propera”, sentenciava. “No veig cap altra sortida que forcem aquesta mediació internacional amb la força dels nostres vots”, refermava Torra. Si en les properes eleccions se supera el 50%, Mas insistia que voldria dir que “el terra del sí seria més gran en un referèndum pur”, ja que els comuns no han volgut ser mai comptats en un o altre bàndol, i “no tots votarien que no”. Pel seu cantó, Puigdemont insistia que si s’ha parlat tant d’aquest llindar, sovint des de l’unionisme, és que se li dona “valor polític”, i, per tant, si ara se supera, no es pot fer el mateix que amb el 47,5%. “Hi hem de donar una resposta igual d’acurada i col·lectiva”, reblava.