Campanya somorta

Galícia i el País Basc són les dues úniques comunitats autònomes que ja han celebrat eleccions enmig d’una pandèmia i saben què és anar a votar envoltats de fortes mesures de seguretat sanitària. Aquelles dues eleccions celebrades al juliol també van deixar una marca comuna: indiferència ciutadana i grans nivells d’abstenció, no sense abans provocar un cert sacseig quan es va prohibir el dret a vot a totes aquelles persones que o bé havien donat positiu en el test de Covid-19 o bé havien d’estar confinades a casa. Tot i la polèmica, la mesura decretada tant pel govern gallec com pel basc va rebre l’aval de les juntes electorals de cada comunitat.

Els presidents, i llavors també candidats, Alberto Núñez Feijóo i Iñigo Urkullu van convocar els ciutadans a les urnes al juliol, un cop va decaure l’estat d’alarma. Les mesures de seguretat, però, continuaven a primera línia de la vida política i social dels ciutadans, tenyida, a més a més, amb els primers efectes de la crisi econòmica. En aquell escenari, tant la campanya electoral com les eleccions es van fer entrar amb calçador.

Nombrosos actes arreu del territori, però de molt petit format. Aquest va ser el tret distintiu de l’última campanya electoral gallega, segons explica el periodista de la ràdio i la televisió gallegues Alberto Rivera. Treballar en aquelles condicions, però, va ser “esgotador”, admet aquest periodista, a causa de les corredisses per arribar a temps als mítings i els centenars de quilòmetres que havien de fer cada dia. Es van suprimir els actes amb la ciutadania per evitar encaixades de mans, cops a l’esquena i petons a les criatures. Els pocs actes es limitaven a reunions de petit format, i l’audiència estava integrada bàsicament per càrrecs electes i orgànics del partit. El control de temperatura, el rentat de mans amb gel desinfectant i l’ús de mascareta estaven a l’ordre del dia abans d’entrar als mítings. Paral·lelament, l’interès de la ciutadania era pràcticament inexistent, tal com després es va fer palès en les enquestes i en el resultat de les eleccions. A Galícia es va registrar una abstenció del 51,03%.

A la por pel risc de contagi, s’hi afegia la falta d’expectatives que generaven les eleccions, el resultat de les quals era del tot previsible, amb el candidat del PP i president, Alberto Núñez Feijóo, com a clar vencedor. La propaganda era pràcticament inexistent, la publitramesa es va reduir i els cartells dels candidats arribaven amb comptagotes.

“Atípica”, “descafeïnada” i “trista” van ser alguns dels termes més emprats pel periodista de la ràdio i la televisió basques (ETB) Julen Etxeberria. “No hi havia mítings multitudinaris i els partits no van poder exhibir la seva força”, recorda. “Tothom estava pendent del coronavirus”, hi afegeix. Al País Basc, la situació era molt complexa; es va retirar el dret a vot a 200 persones perquè estaven contagiades o tenien símptomes i es recomanava portar la papereta de casa, la qual cosa suposava un greuge respecte als partits que havien decidit no distribuir correu. Etxebarria també recorda la sensació d’incertesa per la novetat que comportava tota aquella situació. I, com a Galícia, el resultat era tan previsible que no va afegir cap impuls a la participació. Al contrari, l’abstenció va ser històrica: el 53% de la ciutadania amb dret a vot no va acudir a les urnes.