Europa endureix restriccions
Els Països Baixos i Itàlia limitaran l’activitat social com França i Bèlgica per frenar l’augment del nombre de contagis
Acord de mínims a la Unió Europea per coordinar les quarantenes i les PCR que s’imposen als viatgers
L’acceleració dels contagis arreu d’Europa aquesta darrera setmana ha desencadenat una nova ronda de mesures per limitar encara més l’activitat social. En un esforç per contenir els rebrots de la tardor, cada cop més països europeus amplien les restriccions amb l’esperança d’evitar un segon confinament generalitzat que arruïni per complet les seves economies.
Esgotats per una pandèmia que pràcticament no dona treva, ciutadans i empreses són ara més reticents als sacrificis. Però, precisament per no aplicar les mesures més dràstiques, les autoritats intenten tallar la transmissió del virus reduint al màxim els contactes entre la gent. A Bèlgica, França i l’Estat espanyol, ja fa setmanes que han reforçat les restriccions i ara també s’hi afegeixen els Països Baixos i Itàlia.
Veient com la corba d’infeccions es disparava de manera exponencial els últims dies, amb més de 7.000 contagis només dilluns, el govern holandès de Mark Rutte va decidir ahir tancar bars i restaurants i limitar l’aforament en llocs tancats a 30 persones. També va prohibir l’esport amateur, els festivals a l’aire lliure i la venda d’alcohol a partir de les vuit del vespre. “És un confinament parcial”, va dir Rutte. Una decisió dolorosa per a un líder liberal que havia advocat per la immunitat de grup en els primers mesos de la pandèmia. A Itàlia avui entren en vigor mesures similars, però una mica més suaus, ja que, tot i el recent repunt del nombre de contagis, encara són lluny de ser zona de risc. Els locals han de tancar a mitjanit, es prohibeixen les festes en locals o a l’aire lliure i es recomana no fer celebracions a casa. A més, a les bodes i cerimònies no podran assistir més de 30 persones.
Segueixen així els passos de França i Bèlgica, on han arribat a tancar els bars. A l’Estat francès preocupen sobretot les grans ciutats com ara París i Lió, en estat de màxima alerta pels rebrots. També a Alemanya els grans centres urbans són el focus dels contagis. Botigues, bars i restaurants han de tancar a les onze de la nit a Berlín, mentre que a Colònia i Frankfurt, a les deu. La cancellera Angela Merkel no descarta ampliar les restriccions si cal. “Veig amb preocupació l’augment generalitzat del nombre d’infeccions”, deia ahir.
A la República Txeca, un dels països europeus més castigats per la segona onada, a part de clausurar bars, restaurants, cinemes, museus i gimnasos, el govern ha tancat durant un mes les escoles i no descarta un nou confinament si no és suficient.
Si bé s’han limitat els horaris d’obertura i l’aforament i estan restringides les reunions privades, a l’Estat espanyol de moment no s’han tancat els locals d’oci i restauració. A Madrid, epicentre dels rebrots, ha estat més prioritari limitar la mobilitat interna que sabotejar la vida social.
Sense lliure circulació
Reduir la circulació de persones entre països també forma part de la bateria de mesures que s’estan adoptant a Europa, on la disparitat en la imposició de tests i quarantenes ha generat malestar entre algunes capitals. Malgrat l’intent fallit de Brussel·les per unificar les restriccions de mobilitat, els estats no s’han compromès a seguir un criteri comú després d’un mes de negociacions. Els governs volen retenir el seu dret a decidir com i quan cal exigir una PCR o l’autoaïllament als viatgers que trepitgin el seu territori. Com a única concessió, ahir van acceptar un acord de mínims per crear un mapa comú de colors amb les zones de risc que elaborarà setmanalment el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, segons la sigla en anglès). Serà només una cartografia de referència, perquè els països tenen via lliure per tornar a tancar fronteres si la situació es desborda com al març.
LA XIFRA
LA FRASE
Israel estudia que les nenes no assisteixin a les escoles
El gabinet del coronavirus d’Israel es va reunir ahir per començar a dissenyar el pla de desescalada, un dels principals factors del qual és la tornada a les escoles, i estudiarà la proposta del sector ultraortodox, que discrimina les nenes respecte als seus companys. El pla presentat a les autoritats per representants de les comunitats kharedim (ultraortodoxes) proposa que les nenes es quedin a casa per deixar aules lliures que puguin utilitzar els nens, a fi de garantir-ne el distanciament. Els barris i localitats ultraortodoxos són els més afectats pel virus, i les seves comunitats, malgrat ser al voltant d’un 12% de la població, sofreixen més del 40% dels contagis.
Mor a Holanda la primera persona reinfectada
Una dona de 89 anys, dels Països Baixos, ha mort després de contraure la Covid-19 per segon cop, segons va publicar un grup d’investigadors a Oxford University Press. És la primera mort d’un pacient reinfectat confirmada al món. La dona estava sent tractada de càncer. Els investigadors afirmen que la dona va arribar a urgències a principis d’any, amb febre i tos severa. Va donar positiu de coronavirus. Va romandre hospitalitzada cinc dies, però després els símptomes van desaparèixer. Dos mesos més tard, dos dies abans de començar una nova tanda de quimioteràpia, va desenvolupar nous símptomes, va tornar a donar positiu i va morir dues setmanes després.
Menys contagis entre els sanitaris ara que fa mesos
El coronavirus afecta actualment menys treballadors de la sanitat, ja que de mitjana representen el 5% del total de casos, en contraposició amb el 14% de fa uns mesos, segons les dades de més de 80 països analitzades per l’OMS. En tot cas, els treballadors de la sanitat han sofert proporcionalment més per la Covid-19 que la resta de la societat, ja que ells només representen el 3% de la població mundial i menys del 8% als països considerats rics. Les raons són més disponibilitat i ús adequat d’equips de protecció, un compliment més estricte de les mesures d’higiene i l’ús generalitzat de les màscares en instal·lacions mèdiques i en altres llocs d’alt risc.
Johnson & Johnson deté els assajos de la seva vacuna
La multinacional Johnson & Johnson va anunciar ahir que ha aturat els assajos d’una vacuna contra la Covid-19 a causa d’una “malaltia inexplicable” d’un dels voluntaris que, segons va dir, està sent revisada i avaluada per la Junta de Vigilància de Seguretat de Dades (DSMB), independent d’Ensemble, així com pels seus metges. La farmacèutica va declinar donar-ne més detalls al·legant que han de “respectar la privacitat d’aquest participant”. El 23 de setembre, els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units van donar a conèixer que havia començat el reclutament de voluntaris adults per a un quart assaig clínic de la fase 3 que avalua una vacuna contra la Covid.
