Política

La frase. Rècord de vots anticipats

Matemàtiques electorals

El sistema per escollir el guanyador en les presidencials als EUA exigeix càlculs i fa que es prioritzin només mitja dotzena d’estats

Els dos últims presidents republicans han arribat a la Casa Blanca sense la majoria del vot popular

Al Gore, setmanes després de perdre les eleccions presidencials dels EUA del 2000, reflexionava que “a vegades es guanya, a vegades es perd; i després hi ha una tercera categoria poc coneguda”, on s’encabia el que li havia passat a ell. L’exvicepresident amb Bill Clinton havia aconseguit gairebé 51 milions de vots a tot el país, més que qualsevol altre demòcrata en la història, i mig milió més que qui finalment va arribar a la Casa Blanca, George W. Bush.

Una cosa semblant li va passar fa quatre anys a Hillary Clinton, tot i que amb xifres més escandaloses: la diferència de paperetes amb el seu nom i les del seu rival, Donald Trump, vorejava els tres milions. Tot i això, no va entrar al despatx oval.

Com pot ser? Guanyar la presidència dels Estats Units no és una cursa de popularitat: requereix certa habilitat de càlcul, en el sentit més aritmètic de la paraula. Surt a escena el número obsessiu entre els polítics nord-americans, 270, la xifra màgica per rebre les claus de la Casa Blanca.

El sistema electoral presidencial pot semblar enrevessat però no ho és tant. El més fàcil és pensar que, en realitat, s’elegeix president en 51 eleccions diferents, una per estat (i el Districte de Columbia), que tindran més o menys pes en la composició de l’anomenat col·legi electoral, l’òrgan integrat per un nombre determinat d’electors (538) repartits en funció dels congressistes que té cada regió, una xifra assignada en relació amb la població. Califòrnia, per exemple, té 55 electors; sis estats, entre els quals Montana o les Dakotes, només en tenen tres. La meitat més un del total, el que dona la victòria, duu als 270 anhelats.

Col·legi electoral

El pes dins del col·legi electoral no té res a veure amb la importància el dia D. El sistema per atorgar electors és absolutista, en què el guanyador de cada estat s’ho emporta tot: el vot nominal, a escala nacional, no té importància. Al cap i a la fi, cada butlleta només serveix per determinar qui guanya a cada estat, i entregar-li de cop tots els electors corresponents, tant hi fa el marge de la victòria o la xifra de suport.

A banda, no cal imposar-se a la majoria d’estats, ni tan sols aconseguir el nombre més gran de vots: només cal guanyar prou territoris per arribar als 270. És aquí on comença el joc, amb la creació de dos tipus d’estats: els que clarament són favorables a un partit i els que, amb el pas del temps i canvis de demografia o en funció del candidat, pendolen en el suport a una opció o l’altra.

Això determina, i molt, l’estratègia política en cada cicle electoral. Amb un país cada vegada més polaritzat, la gran majoria d’estats es posen d’entrada a la columna dels republicans o els demòcrates, i perden tota l’atenció dels candidats i mediàtica, fins al punt que, sovint, les propostes electorals només tenen a veure amb la mitja dotzena d’estats on s’ho juguen tot.

Tornant als casos de Gore i Clinton. En el primer cas, tot va dependre de 537 paperetes a Florida. Qui guanyava l’estat s’enduia la presidència, i Bush fill –amb una empenta del Suprem– va aconseguir-ho. A Clinton li va passar una cosa semblant: poc més de 77.000 vots dividits en tres estats van privar-li de ser la primera dona presidenta. Amb un lleuger viratge extra en els estats que van perdre per la mínima, la història seria molt diferent.

Els dos últims presidents republicans, Bush fill i Trump, van arribar a la Casa Blanca havent perdut en vot popular però imposant-se en el col·legi electoral, la qual cosa ha despertat un debat profund sobre la legitimitat de les seves presidències.

En l’últim mig segle, hi ha hagut tres intents d’esmenes constitucionals per canviar el sistema i virar cap a un en què el vot popular sigui el realment important. Cap ha prosperat mai, tot i que una quinzena d’estats –tots demòcrates– han començat a plantejar-se seriosament un canvi en l’assignació d’electors que estigui més d’acord amb el desig del poble.

Falten 9 dies

Quan tinguem una vacuna segura i efectiva, ha de ser gratuïta i a l’abast de tothom, tingui o no assegurança mèdica

Joe Biden

CANDIDAT DEMÒCRATA A LA PRESIDÈNCIA DELS ESTATS UNITS

Fins ahir ja havien dipositat el seu vot anticipadament uns 53,5 milions de nord-americans, la xifra més alta des de fa més d’un segle. És una mostra de la intensitat del debat polític que divideix la societat i també el temor al contagi en els col·legis electorals en el país més afectat del món per la Covid-19. Trump també va emetre ahir el seu vot, a Florida.

LES XIFRES

500.000
vots
més que George W. Bush va obtenir Al Gore en les eleccions del 2000 que van donar la victòria al republicà
3
milions
més de vots va aconseguir Hillary Clinton que Donald Trump, que va guanyar la Casa Blanca


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

12 diputats francesos volen generar un “clima d’opinió” per resoldre el conflicte polític català

barcelona

ERC sobre l’acord dels pressupostos: “Cal continuar treballant en el que es va pactar a la investidura”

Madrid

Borràs, sobre els pressupostos: “No podem donar el ‘sí’ a canvi de res”

Madrid

La JEC autoritza l’homologació de butlletes i sobres electorals descarregables des d’Internet per al 14-F

barcelona

Forn demana relleus a l’independentisme: “Algunes persones s’han d’apartar”

Barcelona

El president de la mesquita de Ripoll afirma que Es-Satty tenia “dues cares”

Barcelona

El PDeCat assoleix un preacord amb el govern espanyol per votar Sí als pressupostos de l’Estat

Madrid

El mapa de referència

Barcelona

Borràs arrasa en les primàries i serà la candidata de JxCat

barcelona