Política

La nova llei estatal d’enjudiciament criminal proposa que els fiscals i no els jutges dirigeixen les investigacions

L’avantprojecte de Justícia prohibeix que partits polítics i sindicats exerceixin d’acusació popular

L’avantprojecte de la nova llei estatal d’enjudiciament criminal proposa que siguin els fiscals i no els jutges els que dirigeixin les investigacions, segons ha avançat ’El País’ i ha confirmat l’ACN.

El document apunta que els jutges es limitaran a ser àrbitres en els procediments judicials per garantir el respecte dels drets de tots els implicats. D’altra banda, es prohibeix que els partits polítics, les organitzacions públiques o els sindicats puguin ser acusacions populars en els processos judicials. L’actual llei d’enjudiciament judicial és del 1882.

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha explicat que portarà l’avantprojecte al Consell de Ministres en les pròximes setmanes. Si la norma acaba prosperant, les funcions dels jutges serien les d’autoritzar o denegar mesures que suposin una ingerència en els drets fonamentals, assegurar el dret dels investigats al fet que es practiquin les diligències per a la seva defensa i resoldre la intenció de víctimes o acusacions populars d’intervenir en el procés. D’aquesta manera, els jutges deixarien de rebre les denuncies directament i atestats policials.

Per contra, el fiscal passaria a dirigir la investigació i serà l’encarregat d’iniciar i demanar a la policia judicial la investigació per esclarir els fets en qüestió, conèixer els responsables, adoptar o demanar al jutge que s’adoptin mesures cautelars, sostenir l’acusació en el judici oral i vetllar pel compliment de les sentències, entre d’altres.

A més, li atorga només al fiscal la capacitat d’informar sobre el procés i sense l’autorització d’aquest ni els governs ni els òrgans policials podran donar dades d’una causa.

D’altra banda, l’avantprojecte inclou modificacions pel que fa a l’exercici de l’acusació popular, que no podrien exercir ni les persones jurídiques públiques, ni els partits polítics ni els sindicats.

El text incorpora també canvis pel que fa a l’ús de les rondes de reconeixement visual, la intervenció de trucades –que només podrà autoritzar el fiscal i que no es podran fer mai en el cas de converses amb l’advocat de l’acusat– i excepcions a l’exempció del deure de denunciar en cas de vincles familiars.

En una intervenció al Congrés, Campo ha expressat el seu desig que la norma sigui “producte d’un profund diàleg amb totes les forces polítiques i els membres de la comunitat jurídica”. El ministre ha afirmat que l’anterior llei està “totalment desfasada” i no encaixa amb la realitat actual.

Campo ha defensat que la nova norma proposarà una regulació completa i detallada de la informació judicial, regularà les comunicacions i establirà importants limitacions dirigides a la protecció de la intimitat de les víctimes menors, la protecció de la integritat, honor i intimitat dels investigadors, pèrits o altres intervinents, limitant per exemple la difusió pública de la seva imatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Trump abandona la Casa Blanca en l’helicòpter oficial camí de Florida: “Ens tornarem a veure aviat”

Barcelona rebutja reprovar Colau per marxar amb la família per Reis gràcies als vots del govern, ERC i BCN pel Canvi

Barcelona

Pedro Sánchez aposta per unes eleccions immediates a Catalunya

Madrid

El jutge concedeix el tercer grau a Urdangarin

Madrid

Iglesias es ratifica malgrat les crítiques per comparar Puigdemont i exiliats 

Madrid

El conseller de Salut de Múrcia demana disculpes per haver-se vacunat però descarta dimitir

Madrid

Aragonès defensa que “no hi ha cap raó” per anul·lar el decret

Barcelona

Solé alerta que el 14-F “posa en risc” la salut de les persones i la “legitimitat” de les eleccions

Barcelona

Més d’un centenar de juristes defensen que l’amnistia és jurídicament viable per als presos polítics, exiliats i represaliats

Barcelona