Esperances i dubtes en les vacunes anti-Covid

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha anunciat aquesta setmana que, abans de finals d’any, ja es podrien començar a vacunar de la Covid-19 els primers ciutadans comunitaris. S’arribarà a disposar, va dir, de 2.000 milions de dosis de diferents vacunes, més de la quantitat necessària per immunitzar tota la població de la Unió Europea (UE).

Tot i que cap laboratori dels que desenvolupen vacunes ha demanat encara l’autorització de l’Agència Europea del Medicament (EMA), els anuncis que s’han fet públics darrerament sobre la potencial eficàcia d’alguns d’aquests preparats han alimentat l’esperança de poder començar a deixar enrere la pandèmia i emprendre la tan anhelada recuperació social i econòmica.

Però la vacunació a gran escala afronta reptes importants. En primer lloc, la fiabilitat de cadascun dels projectes, encara en fase clínica i realitzats en un temps rècord; els dubtes sobre la seguretat de la vacuna, la durada de la protecció, l’organització logística...; la resistència de bona part de la població a sotmetre’s als programes públics de vacunació, ja sigui per por o per desconfiança davant dels interessos polítics i financers que mouen governs i companyies farmacèutiques. I hi ha, finalment, el repte d’assegurar un accés global a l’antídot, que cobreixi la totalitat del planeta. De moment, no hi ha encara cap vacuna aprovada i els científics aconsellen prudència, però això no impedeix que els països més rics ja n’hagin ordenat les primeres comandes. La Comissió Europea, per exemple, ha ampliat la seva cartera de vacunes i ja té una llista de sis potencials proveïdors. “El procés de compra avançada ajuda a incentivar el desenvolupament de productes i a finançar assajos”, explica l’experta en salut pública Clare Wenham, citada per la BBC. “Però això vol dir també que el que paga més en els estadis inicials de la producció es posa davant de la cua” per ser el primer a beneficiar-se’n. Davant l’expansió mundial del virus, hi ha una consciència creixent que la vacuna contra la Covid-19 ha de ser un “bé públic global” i no un privilegi reservat a uns pocs. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va crear la iniciativa Covax, que aplega governs i fabricants i que ha de permetre que països amb ingressos mitjans i alts puguin finançar vacunes segures també per als més pobres. Amb tot, Covax no ha cobert encara els objectius de finançament, uns diners necessaris per a l’èxit d’aquesta empresa destinada a trencar el “nacionalisme de les vacunes” i a garantir una “resposta col·lectiva” contra la Covid-19, l’única que, en paraules de l’OMS, serà també “efectiva”.