Política

El règim xinès assetja Taiwan

L’enfrontament diplomàtic que hi ha entre Pequín i Washington ha fet augmentar la pressió del govern de la Xina sobre Taipei

Les bones relacions de la presidenta independentista taiwanesa amb els EUA alarmen Xi

La visita a Taiwan del director dels serveis d’informació del comandament Indopacífic dels Estats Units, el contraalmirall Michael Studeman, va tornar a fer disparar les alarmes a la Xina després d’uns dies de calma relativa entre Pequín i Taipei. La trobada, confirmada per la mateixa presidenta taiwanesa, la independentista Tsai Ing-wen, és la tercera visita a l’illa d’un alt funcionari nord-americà des del mes d’agost, quatre dècades després d’haver trencat relacions diplomàtiques a favor de la Xina continental.

Poques hores després de fer-se pública la visita, el portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors xinès, Zhao Lijian, va assegurar que la Xina “donarà una resposta legítima i necessària, segons el desenvolupament de la situació”. El Global Times, el diari xinès en anglès que representa el sector més dur del règim, va fer un pas més enllà i va avisar Washington i Taipei que els recents moviments de tropes de la força aèria i la marina xinesa a l’estret de Taiwan “ja no són només un avís, sinó un exercici de combat”.

El president xinès, Xi Jinping, no ha descartat mai la possibilitat d’utilitzar la força per posar l’illa de Taiwan i els seus 23 milions d’habitants sota el jou del Partit Comunista Xinès. Des de l’inici del seu mandat, el 2013, les tensions militars a l’estret de Taiwan s’han elevat al màxim en dècades, especialment després de l’elecció de Tsai Ing-wen el 2016, la primera presidenta que es declara obertament independentista, i pel seu conflicte comercial i econòmic amb els EUA. L’última gran crisi entre els dos territoris es remunta a la coneguda com a tercera crisi de l’estret de Taiwan entre el 1995 i el 1996, quan la Xina va voler respondre militarment als moviments diplomàtics internacionals de l’aleshores president Lee Teng-hui, recentment traspassat, fent que els Estats Units, presidits aleshores per Bill Clinton, fessin el desplegament militar més gran a l’Àsia de tota la seva història.

Actualment, augmenten els temors entre analistes, funcionaris i inversors que es pugui desencadenar una guerra amb els Estats Units amb l’excusa de Taiwan i el conflicte de les illes Spratly de fons. Tot i el els tambors de guerra, la Xina i Taiwan tenen moltes raons per evitar una guerra que pugui costar vides humanes, afectar l’economia i, potencialment, conduir a un conflicte nuclear amb els Estats Units.

La implicació potencial dels Estats Units és un comodí clau a l’hora d’avaluar un escenari d’invasió. El poder naval nord-americà ha dissuadit durant molt de temps la Xina de qualsevol atac, tot i que Washington va desestimar el seu tractat de defensa mútua amb Taiwan el 1979 com a condició per establir vincles diplomàtics amb Pequín. Només la llei de relacions amb Taiwan autoritza les vendes d’armes nord-americanes per “mantenir una capacitat suficient d’autodefensa”.

Un estudi de la Universitat de Sydney va advertir l’any passat que EUA “ja no gaudeixen de la primacia militar” sobre la Xina i que les bases, pistes d’aterratge i ports dels Estats Units a la regió “podrien quedar inutilitzats amb atacs de precisió al cap de poques hores de l’inici d’un conflicte”.

L’agost passat, la Xina va llançar quatre míssils al mar de la Xina Meridional capaços de destruir bases i portaavions dels Estats Units. Al setembre, avions de l’Exèrcit d’Alliberament Popular xinès van violar repetidament la línia mitjana a l’estret de Taiwan en eliminar una zona d’exclusió de facto que havia mantingut la pau durant dècades. El Global Times ha instat la força aèria xinesa a patrullar sobre el cel de Taiwan i a “aconseguir la reunificació per mitjans militars” si Taipei dispara algun tret.

Tot i que una invasió podria comportar enormes riscos per al partit i per al país, Xi ha demostrat que no li tremola el pols a l’hora d’adoptar mesures fermes en conflictes territorials: ha guanyat recentment territori de facto a l’Índia en la disputada regió del Ladakh, ha ignorat la condemna internacional empresonant líders demòcrates de Hong Kong, militaritzant les disputades illes Spratly al mar de la Xina Meridional i establint “camps de reeducació” per a més d’un milió d’uigurs musulmans a Xinjiang.

LA XIFRA

1995
inici
de la coneguda com a tercera crisi de l’estret de Taiwan.
46
incursions
aèries xineses hi ha hagut a Taiwan en 9 dies a finals de setembre.

Els plans d’atac de Pequín

Abans d’una invasió, els plans amb què treballa la Xina se centrarien a fer que les unitats de guerra cibernètica ataquessin el sistema financer i infraestructures clau de Taiwan i també els satèl·lits nord-americans per evitar l’avís d’imminents míssils. D’altra banda, els vaixells xinesos haurien d’assetjar els vaixells al voltant de Taiwan, restringint els subministraments vitals de combustible i menjar. Un cop iniciades les hostilitats, els atacs aeris intentarien eliminar ràpidament els líders polítics i militars de Taiwan, alhora que immobilitzarien les defenses locals. L’exèrcit xinès ha descrit alguns exercicis com a exercicis de “decapitació” i les imatges per satèl·lit mostren que els seus terrenys d’entrenament inclouen rèpliques a gran escala d’objectius, com ara l’edifici de l’oficina presidencial de Taiwan. Tot i produir-se una invasió a gran escala, Taiwan fa dècades que es prepara per a aquesta eventualitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès reprèn demà l’activitat presencial després de donar negatiu de Covid-19

Barcelona

Alegría afirma que “no hi ha debat” sobre el compliment del 25% en castellà

Madrid

Artadi presenta la seva candidatura a les primàries per ser alcadable de Junts a Barcelona

Barcelona

Arxiven la causa contra 7 persones investigades pels talls a la C-17 i la C-25 a Osona durant les protestes postsentència

Vic

Gairebé la meitat de les condemnes del TEDH a Espanya els últims 40 anys són per vulnerar el dret a un judici just

Brussel·les

El Constitucional rebutja els recursos per recusar els magistrats Arnaldo i Espejel

Barcelona

El Parlament presentarà recurs al Suprem contra la retirada de l’escó a Juvillà

Barcelona

La CUP exigeix a ERC, JxCat i PSC que presentin la setmana vinent una proposta per reformar les dietes dels diputats

Barcelona

El Consell de Ministres dona llum verda a la revalorització d’un 2,5% dels 11,5 milions de pensions a l’Estat

Barcelona