La fiscalia del Suprem dona suport a la pretensió de Llarena de portar al TJUE la negativa de Bèlgica a lliurar Puigdemont
L’instructor de la causa del procés preveu demanar al tribunal que es pronunciï sobre l’euroordre
El ministeri públic proposa al magistrat que pregunti al tribunal comunitari si Bèlgica pot denegar l’euroordre en els termes en què ho va fer
La fiscalia del Tribunal Suprem (TS) espanyol ha emès aquest dimecres un informe favorable a la pretensió del jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, de plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre la negativa de la justícia belga a extradir a Espanya l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.
La fiscalia proposa a Llarena que pregunti al TJUE si Bèlgica pot denegar l’euroordre en els termes en què ho va fer respecte a la petició per extradir l’exconseller Lluis Puig fa unes setmanes.
El 25 de febrer passat Llarena va demanar a les parts que li fessin arribar els seus arguments a favor o en contra de la possibilitat d’enviar una qüestió prejudicial al TJUE perquè acoti l’abast de l’euroordre que va dictar per a l’extradició de l’expresident Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.
L’objectiu del jutge és limitar la capacitat de Bèlgica de denegar l’extradició. Ho pretén fer denunciant que les raons que addueix la justícia belga per no fer efectiu el lliurament de l’exconseller Lluis Puig, que segons el jutge no s’ajusten a la interpretació de les normes europees que fan els tribunals espanyols.
Al seu informe, la fiscalia considera que la decisió de la justícia belga de no lliurar Lluis Puig “és completament arbitrària i suposa una violació del dret regulador de l’euroordre com a mecanisme de cooperació entre els Estats membres”.
“Suposa un trencament dels principis de reconeixement mutu, de confiança mútua i de cooperació lleial que regeixen l’espai judicial europeu”, afirma.
Per aquest motiu, proposa a Llarena que pregunti al TJUE si la justícia d’un país pot denegar una euroordre “per motius diferents” als que consten a la normativa europea per rebutjar aquesta petició.
També si es pot denegar sobre la base d’una manca de competència del Tribunal Suprem per conèixer el delicte en que es basa la petició d’extradició.
Per últim, la fiscalia planteja a Llarena que demani al tribunal comunitari si Bèlgica pot negar-se a lliurar l’expresident i els exconsellers en base a les conclusions d’un grup de treball de les Nacions Unides, en referència a l’informe del grup de treball de Drets Humans que va considerar arbitràries les detencions dels líders del procés.
Segons la fiscalia, les conclusions del grup de treball de les Nacions Unides “són simples especulacions sense cap fonament objectiu”.
Per tot plegat, tanca el document de 14 pàgines, la fiscalia “entén procedent i necessari promoure la qüestió prejudicial europea” en els termes d’aquestes preguntes.
