Ayuso i el joc de Sánchez i Cs agiten Madrid i tot el tauler
La presidenta madrilenya avança eleccions al maig per por d’una moció de censura com a Múrcia, però la mesa de l’Assemblea atura la dissolució
L’aposta de tot o res la lliga a Vox i atrapa Casado
Les urnes del 14 de febrer havien deixat un horitzó sense eleccions fins al 2023, però el tauler polític estatal sortia ahir disparat enlaire –amb Madrid com a epicentre de l’agitació– enmig del tacticisme de Pedro Sánchez i de Cs, amb una jugada conjunta d’encendre la metxa de mocions de censura arreu de la pell de brau per remoure el PP dels seus feus, i amb Isabel Díaz Ayuso anticipant-se a la jugada. Olorant des de la Puerta del Sol la flaire matinal de la censura que el PSOE i Cs cuinaven ja a Múrcia –regió del vacunagate– i a Castella i Lleó, Ayuso –elegida l’agost del 2019 amb el vot de Cs i Vox– va moure fitxa la primera amb la convocatòria d’eleccions anticipades per al 4 de maig i la destitució del vicepresident, Ignacio Aguado, i dels consellers de Cs. “Vull que els madrilenys continuïn sent els protagonistes d’aquesta història i que ells escullin entre socialisme o llibertat”, va solemnitzar. En una batalla pel rellotge, el PSOE i Més Madrid van registrar dues mocions de censura que la mesa de l’Assemblea de Madrid va qualificar –amb el vot de PSOE i Cs– per aturar la dissolució de la cambra firmada per Ayuso a les dotze del migdia. El litigi podria acabar ara al Tribunal Suprem.
El sisme originat pel vent de la moció de censura del PSOE i Cs a Múrcia –on el govern de Fernando López Miras (PP) va fer una vacunació massiva d’alts càrrecs començant pel conseller de Salut, Manuel Villegas, ja dimitit al gener, que va crispar els d’Inés Arrimadas– va viure un efecte dominó sense límit. Si bé a cada territori hi ha actors diferents, a les bambolines pugnen l’estratega de capçalera de Sánchez, Iván Redondo, i el d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, que del 1996 al 1998 va ser portaveu de José María Aznar. L’afany de Sánchez de donar una última vida útil a Cs rescatant-lo del declivi electoral i de Colón i convertint-lo en ariet contra els governs on ara està governant amb el PP va ser la puntada de peu al vesper que Ayuso va capgirar amb una aposta arriscada de tot o res: o conquista una majoria absoluta en solitari o bé amb el suport únic de Vox, o perdrà Madrid –en mans del PP des del 1995– per falta de més aliats. En el cas de Pablo Casado, que perseguia la fusió del PP i Cs, tots els escenaris són dolents: si Ayuso es fa forta perquè li neix un contrapoder, si governa amb consellers de Vox perquè li enterra tot gir al centre, i si perd Madrid perquè perd la joia de la corona.
En una compareixença sense preguntes a dos quarts de tres a la Real Casa de Correos i ja només amb els consellers del PP, Ayuso es mostrava segura d’haver desactivat el pla del PSOE i Cs i resumia el dilema: “Si no prenc aquesta decisió Cs i el PSOE haurien presentat una moció de censura i causat el desastre de Madrid. No puc permetre que Madrid perdi la seva llibertat i que s’aturi ara, no puc consentir que el que han lluitat els madrilenys aquests mesos s’esfondri, no puc acceptar que apugin els impostos, que entrin a adoctrinar a les escoles, que trenquin els comerços i l’hostaleria o que destrueixin el teixit empresarial de Madrid o que ara ens imposin com pensar o com viure. El mal que es provoca a Espanya no el vull també aquí.” Per Ayuso, “la vida a la madrilenya és única” i ha de ser defensada a les urnes.
Aguado, fins ahir mà dreta i home fort de Cs a Madrid, no es creia el gir de guió: “Convoca eleccions perquè li arriba que hi haurà una moció de censura i és mentida. No tinc paraules per definir-ho ni per disculpar-me amb els ciutadans”. Si el 4 de maig –un dimarts després del simbòlic 2 de maig– hi ha eleccions, el PSOE rumia si canvia Ángel Gabilondo per una aposta forta com ara la de la ministra de Defensa, Margarita Robles. “Jo em veig de ministra”, es va excloure Robles ahir.
Amb una presidenta que ha dissolt la cambra i una mesa que no reconeix la dissolució, el debat jurídic està servit al voltant de l’article 2 de la llei 5/1990 que lliga l’entrada en vigor del decret a la seva publicació al Butlletí de la Comunitat de Madrid. Que Ayuso llegís el vent murcià com el corrent que se la podia endur a ella no va ser compartit pels presidents d’Andalusia, Juanma Moreno, i de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, tot i que a la cambra de Valladolid el PSOE va registrar una moció de censura. “Eleccions immediates a Madrid, Andalusia i Castella i Lleó perquè estan en risc de ser assaltades pel socialisme i en contra de la voluntat de les urnes”, va exigir Santiago Abascal (Vox).
