El Consell per la República s’obre a pactar una reforma
S’ofereix a reformular l’estructura i aclarir la funció dels seus òrgans
Es vindica com l’espai que pot dur les regnes del procés
Puigdemont no seria en les converses bilaterals amb grups i entitats
El Consell per la República (CpR) va fer un pas ahir per mirar d’ajudar a trobar el desllorigador de les converses per a un acord de legislatura entre ERC i JxCat, que amenaçaven d’enquistar-se amb el paper de l’òrgan com un dels principals esculls. En un comunicat oficial al matí, l’espai presidit per Carles Puigdemont va mostrar “disponibilitat” a reformular la seva governança, tal com ERC reclama des de fa mesos i especialment en els últims dies. L’objectiu de l’oferiment, assegura la nota, seria “definir de manera precisa i sense contradiccions les funcions específiques dels diferents òrgans” que componen el CpR, per tal d’afavorir-hi la “inserció” d’una direcció política col·legiada formada pels principals partits i entitats civils. Aquesta seria una condició bàsica indispensable perquè esdevingui de debò el que alhora va reivindicar que pot i vol ser: l’espai de debat i decisió estratègics per fer arribar a bon port el procés independentista, a més de cuidar-se de preparar la “confrontació democràtica” que ve amb l’Estat. En funció del que s’acordi en les reunions, l’ens es mostra disposat a modificar en “tot allò que convingui” el reglament de funcionament intern, en termes de governança i estructura institucional.
El Consell, en aquest sentit, ha convidat expressament el president i la secretària general d’ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira; el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i els “màxims dirigents” de la CUP, Òmnium Cultural i l’ANC a un “diàleg bilateral”, que ofereixen iniciar “de manera immediata”, per debatre aquesta reformulació “des de la lleialtat i la confiança”. Per part seva, ja avancen que proposen com a interlocutors el vicepresident de l’ens, Toni Comín, i dos membres més de l’òrgan de govern que no han especificat, tot i que fonts consultades sí que confirmen que Puigdemont, que també n’és el president i ha estat el cap de llista de Junts, en restaria volgudament al marge per evitar més suspicàcies. Les mateixes fonts asseguren que ja hi ha hagut contactes per mirar de formalitzar les primeres trobades, que, com a mínim en el cas de Junqueras i Sànchez, hauran de ser virtuals per motius obvis, ja que continuen a la presó i amb el tercer grau retirat.
Actualment, el consell de govern del CpR està format per una quinzena de representants de diversos partits i entitats, entre els quals ja hi ha la mateixa ERC, l’ANC i Òmnium, a més de Poble Lliure, una de les organitzacions que formen la CUP, que tanmateix no hi és representada com a tal. Des d’ERC, però, es considera que l’òrgan està monopolitzat per sectors afins a Junts, ja que, a més de Puigdemont i Comín, bona part de la directiva està formada per grups com Demòcrates, Independentistes d’Esquerres, Solidaritat i Moviment d’Esquerres, que es van integrar en la llista de JxCat.
Del poc que ha transcendit de la proposta de reforma que ERC va presentar per escrit a Junts la setmana passada, destaca precisament que en el govern del CpR hi hagi només les tres formacions parlamentàries i les dues grans entitats sobiranistes. En la mateixa línia, l’ANC va fer una proposta aquest cap de setmana per “repensar l’organització interna” de l’ens a fi de cercar un acord, i va advocar per un nucli dur compost per dos representants d’ERC, dos de Junts, un de la CUP, un d’Òmnium i un de la mateixa ANC.
El Consell es reivindica
En la nota d’ahir, el Consell defensa que proporciona “el millor marc institucional possible” per dur el control estratègic del procés, ja que és l’òrgan estable que manté més pluralitat, pot actuar al marge de la jurisdicció espanyola i manté la legitimitat fundacional i de tenir una assemblea de representants formada pels diputats independentistes de l’anterior legislatura. Per facilitar l’entesa, l’ens també ha endarrerit una setmana, fins dimarts vinent, el llançament de la Identitat Digital Republicana, l’eina que permetrà dur a terme de manera telemàtica el procés electoral que preveu al juny per triar una nova assemblea de representants que seria el seu òrgan suprem.
Un distanciament, el d’ERC, que ve de lluny
ERC va participar en la fundació del Consell per la República el març del 2018, ja que de fet va néixer fruit dels acords per endegar l’anterior legislatura amb JxCat, que el va reclamar sempre per treballar des de l’exterior pel mandat de l’1-O i, de passada, fer valer el paper dels exiliats. L’òrgan, que es va obrir a la participació d’inscrits que ajuden a finançar-lo, no es va presentar tanmateix fins a l’octubre en un acte al Palau de la Generalitat en què hi havia tot el govern.
Els republicans, en tot cas, ja des de l’inici el veurien un òrgan al servei només de les tesis de Junts i Puigdemont, i la seva incomoditat va créixer a mesura que ho feien les discrepàncies estratègiques entre partits, que en teoria l’ens havia de resoldre, si bé mai ho va aconseguir. A més, no veien bé el seu desplegament al territori, amb la creació de consells locals, ja que li trobaven més escaient un rol –això sí, clau– sobretot en la internacionalització del procés. Al gran acte de Perpinyà del febrer del 2020, ERC ja hi va enviar només segones espases, i a final d’estiu va exterioritzar el malestar i va reclamar al CpR que cessés l’activitat en època preelectoral per preservar-lo de ser vist com a eina electoralista. Amb aquest argument, a final d’any va deixar d’assistir temporalment a les seves reunions.
Tot i això, ja sense els republicans, al desembre el CpR va celebrar una assemblea constitutiva telemàtica que va aprovar la normativa general, que s’ha de concretar en les properes setmanes, per escollir una assemblea de representants entre les gairebé 93.000 persones que té registrades, i va aprovar també una proposta pròpia de full de ruta, Preparem-nos.
