Atrapats en la inseguretat
El debat sobre la delinqüència, els atacs als agents i l’islamisme radical concentren l’interès dels informatius
Tot i l’aposta per la fermesa, el president Macron sembla sobrepassat per les pressions de policies i militars
Delinqüència per esmorzar, atacs contra policies per dinar i islamisme radical per sopar. A l’Estat francès, hi ha quatre cadenes d’informació 24 hores, de què tres privades i amb nivells d’audiència importants. Un tema acapara bona part de l’interès mediàtic: el de la inseguretat. La cadena CNews, coneguda com la Fox News francesa, ha experimentat un important augment del nombre d’espectadors i ha superat BFM TV com la més vista a l’estat veí.
El lideratge d’aquest canal d’ultradreta simbolitza l’espiral de seguretat en què s’ha endinsat el debat públic i que resulta propícia per a Marine Le Pen, poques setmanes abans de les eleccions regionals de finals de juny —la ultradreta podria conquistar-hi el seu primer executiu regional— i a un any de les presidencials.
Malgrat l’aposta del president, Emmanuel Macron, per la fermesa i per posar-se de perfil amb el problema de la violència policial, l’executiu centrista rep cada vegada més crítiques pel balanç en matèria de seguretat. Més de 30.000 persones, segons els organitzadors, van participar, dimecres, en una protesta convocada per sindicats de policies davant de l’Assemblée Nationale, a París. Tot i que aquesta “concentració ciutadana” havia estat presentada inicialment com un homenatge a dos agents morts recentment, va convertir-se en un acte de denúncia d’una suposada “laxitud” de la justícia i de pressió als diputats, que debaten una llei sobre la “confiança” en la justícia que inclourà una esmena que castigarà amb 30 anys de presó els crims comesos contra policies o gendarmes.
“El problema de la policia és la justícia”, va assegurar des de l’estrada instal·lada enmig de la protesta Fabien Vanhemelryck, secretari nacional del sindicat Alliance, que simpatitza amb les tesis d’ultradreta. En un fet poc habitual, el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, va assistir a la protesta. Tanmateix, aquest exlloctinent de Sarkozy que encarna la fermesa de Macron va ser xiulat pels manifestants i ràpidament va marxar-ne.
“Restablir l’autoritat”
Com ell, nombrosos dirigents de dreta i d’extrema dreta van donar suport a la protesta, però també destacats membres dels socialistes, els comunistes i els verds, amb l’única excepció de la França Insubmisa. Una mostra de com les forces progressistes intenten adaptar-se a una espiral de seguretat que les sobrepassa.
Les protestes policials han estat habituals els últims cinc anys a l’Estat francès, sovint vinculades a la falta de mitjans, a convertir-se en diana dels atacs gihadistes o a l’elevat nombre de suïcidis que afecta aquest cos de funcionaris. No obstant això, “la de dimecres va ser una manifestació estranya en què el poder executiu va intentar pressionar el legislatiu i el judicial”, explica a El Punt Avui el periodista David Dufresne, especialista en forces de seguretat i autor del documental Un pays qui se tient sage, sobre la violència policial soferta pels armilles grogues, amb gran èxit de crítica i taquilla a l’Estat francès.
Les morts de l’agent Eric Masson, abatut durant una operació antidroga a Avinyó, i de Stéphanie M., assassinada a ganivetades per un tunisià a Rambouillet, han generat una forta commoció estatal. Aquesta s’uneix a un important sentiment d’inseguretat que impera en la societat francesa des de l’estiu passat, tot i que les estadístiques apunten que el 2020 va disminuir la delinqüència, excepte les agressions masclistes i intrafamiliars, a causa dels diferents confinaments.
En aquest context, les forces de seguretat demanen fermesa. Uns 90 policies jubilats han publicat una petició a internet en què demanen “reconquerir” el propi país i “restablir l’autoritat allà on és deficient”. Una iniciativa força similar als polèmics manifestos firmats per milers de militars les últimes setmanes. “És evident que els policies s’oposen a l’autocrítica i volen aprofitar el context actual per girar full a les nombroses crítiques rebudes per l’ús abusiu de la força”, diu Dufresne. Els sindicats policials han boicotejat un procés de concertació impulsat per l’executiu per trobar una solució a la violència policial i altres problemes que afecten el cos. Una decisió que no ha suscitat cap crítica per part del govern. “Macron juga amb foc: els votants del 2017 no el van votar per aquesta orientació conservadora, sinó per evitar l’arribada al poder de Le Pen”, recorda Dufresne.
Censurada la llei mordassa
Enric BonetEl Consell Constitucional ha picat el crostó a l’executiu macronista arran d’una de les legislacions més polèmiques dels últims mesos a França: la llei sobre la seguretat global, una mena de llei mordassa a la francesa que limitava la capacitat dels ciutadans de gravar les accions de les forces de seguretat. En una sentència comunicada dijous al vespre, va declarar inconstitucionals alguns dels aspectes fonamentals del text. En concret, censura aquell article que prohibia la difusió d’imatges de les accions de les forces de seguretat amb “la voluntat de perjudicar-los físicament o psíquicament”. També s’oposa a l’autorització de l’ús de drons per part de les forces de seguretat per gravar les manifestacions. “És una dutxa d’aigua freda tant per al govern com per als sindicats de policies”, assegura sobre la sentència el periodista David Dufresne, membre del col·lectiu que va impulsar una onada de protestes al novembre i desembre contra aquesta llei.
