Política

Catalunya decep l’independentisme tirolès

El sobiranisme al Tirol del Sud va caure de 10 a 4 diputats en les eleccions del 2018, i ho atribueix sobretot al mal exemple de com va acabar l’intent de l’1-O

Després van estar a punt de rebre la doble nacionalitat del govern austríac

L’aturada traumàtica del procés sobiranista arran de l’empresonament i exili dels líders de l’1-O va tenir efectes més enllà de Catalunya. Altres moviments independentistes de nacions sense estat, sobretot europees, miraven amb interès què passava al mirall català, i van assistir als fets amb desencant. És el cas del Tirol del Sud, una rica regió de poc més de mig milió d’habitants, fronterera amb Àustria, que després de la I Guerra Mundial va ser lliurada a Itàlia. Des de llavors, començant per la dictadura de Mussolini, els sobiranistes tirolesos denuncien que s’ha produït un fort procés d’italianització, que queda clara en els topònims, si bé avui tenen cert grau d’autogovern, i l’escola germànica, on encara va el 70% dels alumnes, n’és el principal pilar, segons va exposar Cristian Kollmann, exsecretari i cap de comunicació del Süd-Tiroler Freiheit, que va participar la setmana passada a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada.

Kollmann va explicar que al seu Parlament autònom, 10 dels 35 diputats, dividits en tres grups –uns defensen la independència i d’altres, l’annexió a Àustria, l’imperi on van ser durant 500 anys, si bé a tots els uneix que volen marxar d’Itàlia–, eren independentistes, però van caure a quatre en les eleccions de l’octubre del 2018. “La situació va canviar radicalment sobretot a causa del que va passar a Catalunya”, va raonar Kollmann. I és que, segons ell, un dels grans arguments del govern local va ser dir, després dels fets d’octubre: “Mira què passa a Catalunya, no han tingut èxit i Itàlia no us deixarà marxar mai, no hi ha cap possibilitat.” “Molta gent es va espantar, perquè deia que no era moment d’autodeterminació”, va constatar el tirolès, que va lamentar que han tingut poc suport d’Àustria, on, això sí, l’únic partit que defensa la reunificació va estar a punt d’aconseguir el 2019 que concedissin la doble nacionalitat als tirolesos del sud, si bé Itàlia s’hi oposava i al final ho va aturar una campanya d’àmbit europeu. “No sols a Catalunya, en molts llocs el que va passar després de l’1-O va ser una decepció molt més forta del que s’explica”, va refermar Anna Arqué, del Comitè Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC), que va muntar l’acte. La seva conclusió va ser clara: “L’autodeterminació és un dret de tots els pobles, no només el català, i no es pot malbaratar ni usar per a altres fins.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona